La biomimètica, pilar de l'economia circular
En un recent informe de l’Agència del Medi Ambient (EEA) la Unió Europea aposta clarament per l’impuls de la bioeconomia dins de l’economia circular i en aquest context dóna un ampli marge a la incorporació d’aportacions conceptuals, tècniques i metodològiques bioinspirades.
Segons les directrius explicitades en el dossier “Circular Economy and Bioeconomy – Partners in Sustainability” la bioeconomia està cridada a ser el motor que impulsi l’economia circular a Europa. Aquest document afavoreix, en aquest sentit, l’exploració de les possibles sinergies, distàncies i equilibris entre la bioeconomia i l’economia circular.
Palanca estratègica de la bioeconomia
Els indicadors sobre la rellevància de la biomimètica són prou significatius per induir a pensar que introduirà innovacions molt significatives, aportant un nou paradigma de sostenibilitat, més enllà de les pures aportacions tècniques.
Així ho ha considerat el Consell de Ministres dels Països Nòrdics, elaborant un estudi sobre l’estat actual de la biòmimètica en els seus territoris, que està conformat per Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Noruega i Islàndia. L’estudi, que va iniciar-se el 2013 i s’ha conclòs aquest 2018, fa també un ampli retrat de la incidència de la biomimètica en altres països del continent, com Alemanya, el Regne Unit, Suïssa o França.
Brots verds en ràpid creixement
Segons aquesta investigació, els sectors econòmics on la biomimètica té actualment més incidència, perquè s’hi fan més activitats i hi intervenen més actors, són els de la consultoria, la planificació de ciutats i disseny i arquitectura d’edificis, desenvolupament de materials i productes, aigua i sanejament, aplicacions biomèdiques i moda tèxtil. És interessant destacar que la biomimètica té més incidència dins del teixit productiu que, per exemple, les activitats derivades de l’economia circular.
Ambdós estudis tenen punts de coincidència que conviden a un cert optimisme, en el sentit que els avenços cada vegada més accelerats de la tecnologia es posen al servei de la sostenibilitat i del medi ambient, fet que pot influir de manera decisiva a ajudar a aturar els efectes nocius del canvi climàtic. Cal remarcar també que les directrius de la UE van encaminades a consumir menys matèria primera, a estendre la vida útil dels productes i dels materials de reciclatge, i a disminuir els residus biològics no degradables ni reciclables, com ho són encara la majoria dels bioplàstics.
El notable èxit de solucions bioinspirades, ja des de l’any 2000, segueix estimulant la recerca i el desenvolupament fins al punt que en l’última dècada el nombre de papers revisats arriba als 3.000 anuals. Segons l’Index Da Vinci, una base de dades que fa seguiment de l’activitat acadèmica, l’interès per la biomimètica s’ha multiplicat per deu des del canvi de mil·leni. Un bon reflex d’aquesta tendència és el nombre de patents per innovacions biomimètiques: l’any 2012 se’n van registrar 67, enfront de les 3 registrades l’any 2000. Aquest índex, desenvolupat per The Fermanian Business & Economic Institute aporta una visió de l’activitat en el camp de la bioinspiració als Estats Units en quatre grans àrees: nombre d’articles acadèmics, nombre de patents, nombre de subvencions i el seu valor.
Sota aquests paràmetres, l’Institut estima que el valor de la innovació biomimètica en aquest país pot situar-se al voltant de 425 mil milions de dòlars en el 2030.
Més consciència mediambiental
En aquest procés, els ciutadans estan cridats a adoptar un paper més actiu i conscient canviant els seus hàbits de consum. L’informe de la UE, apunta, en aquest sentit, que haurien de consumir menys proteïnes d’origen animal, alhora que separar més acuradament els residus biològics, amb l’objectiu d’aprofitar aquells que siguin susceptibles de convertir-se en fertilitzants; està comprovat que la reutilització i la reelaboració de productes biològics contribueix a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, la biomimètica aporta un context regeneratiu que afavoreix la comprensió dels cicles vitals i reforça el sentiment de pertinença amb la natura, elevant la consciència ecològica dels ciutadans, tan necessària per superar els reptes de futur del planeta.