Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

Durant la darrera dècada, el sector tecnològic ha viscut un boom de software as a service (SaaS), que es van erigir en un dels líders de la transformació digital en el món empresarial. Es tracta de programaris basats en el núvol, amb programes de subscripció per usuari i interfícies per a empleats que van definir, en gran part, com les pimes havien d'afrontar la seva transformació digital. Els SaaS tradicionals van suposar un abans i un després sobretot per a la gestió de costos de les empreses, especialment en l'àmbit de la gestió de personal. Amb tot, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) i sobretot dels agents autònoms operats per IA han canviat les regles del joc i han fet arribar a una situació que l'ecosistema ha batejat com a SaaSpocalypse, o l'apocalipsi SaaS. Es tracta, més que de la fi del SaaS, d'una reinvenció d'aquest sector, que està observant que si no vira cap a una versió agèntica, és a dir, integrant la IA agentiva, no prosperarà. El model ha passat a necessitar agents autònoms que puguin executar fluxos de feina d'inici a fi, amb supervisió humana, però amb certa autonomia.

Francesc Fajula és el director general de la Mobile World Capital Barcelona, la fundació dedicada a impulsar la transformació tecnològica a la ciutat estretament vinculada al Mobile World Congress (MWC), l'esdeveniment de tecnologia i connectivitat que se celebra a Barcelona del dilluns 2 al dijous 6 de març. En una conversa al plató de l'ARA, Fajula explica el llegat dels 20 anys de Mobile a Barcelona, i emfatitza que la ciutat és el lloc on es decidirà el futur tecnològic europeu. Lluny d'acceptar que Europa ha perdut el tren en termes de sobirania tecnològica, defensa que l'ecosistema català "ho té tot" per ser-ne impulsor.

Cinc segons, un litre. Deu segons, dos. Quinze segons, tres... i, així, l'aigua es perd pel forat de desguàs en direcció al clavegueram. Aquesta és l'escena que es repeteix cada dia a la majoria de les llars quan algú espera la sortida de l'aigua calenta a la dutxa, al lavabo o la cuina. Per posar-hi fi, empreses com les valencianes AquaReturn i Ecoidi han ideat uns dispositius que eviten aquest malbaratament i que pretenen que la reutilització passi d'un gest esporàdic al nostre pa de cada dia.

Dos models d'intel·ligència artificial. Dues visions de la conducció autònoma. Els gegants de l'automoció i la tecnologia competeixen ferotgement i, alhora, coincideixen en un mateix escenari: Londres. La capital britànica, ja immersa en proves pilot, es prepara per veure com els vehicles sense conductor comencen a obrir-se pas pels seus carrers. El debat és inevitable: quin futur espera als taxistes de carn i ossos?

Els consumidors d'arreu del món estan tristos. En 20 països on l'empresa de sondejos Ipsos ha fet enquestes, el sentiment es manté per sota de principis del 2022, abans que es disparessin els preus de tota mena de productes, seguits pels tipus d'interès. El desig de Donald Trump de desfer el comerç global i amenaçar aliats i enemics amb la força militar no ha ajudat a animar l'esperit dels compradors.

La Comissió Europea (CE) elabora cada any el Regional Innovation Scoreboard (RIS), un informe que avalua 23 indicadors relacionats amb el nivell d'innovació de 241 regions d'Europa, i les classifica en quatre grups de rendiment en innovació segons el seu índex d'innovació regional: líders en innovació (38 regions), innovadors forts (69 regions), innovadors moderats (74 regions) i innovadors emergents (60 regions). En l'edició del 2025, Catalunya ha aconseguit repetir en la segona millor categoria com a regió innovadora forta, i s'ha posicionat per primera vegada com la regió més innovadora dins d'Espanya. En el conjunt global, la regió més innovadora d'Europa segons el RIS és Estocolm (Suècia), seguida de Hovedstaden (Dinamarca), Londres (Regne Unit), Zúric (Suïssa) i Oberbayern (Alemanya).

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

És 1901, i en una de les escales metàl·liques que condueixen a la flamant fàbrica de Bosch vuit treballadors s'empolainen per sortir bé al retrat. Són alguns dels tècnics i enginyers que han desenvolupat la magneto d'encesa: l'invent que ha fet triomfar aquest taller mecànic de Stuttgart, a Alemanya. És un giny petit però que amb pocs anys de vida ha revolucionat la indústria de l'automòbil. Quan s'activa, genera una espurna elèctrica capaç d'encendre el motor d'un vehicle. Un dels empleats el duu a la mà i el mostra orgullós al retratista, que aquell dia també fa fotografies de les instal·lacions, acabades d'inaugurar. 

Per al director general d'Eurecat, Xavier López, el principal repte que viu el país en termes d'innovació i tecnologia és que les empreses entenguin la innovació com una pota estratègica del seu negoci. "L'objectiu és que cada cop més empreses incorporin la innovació com una estratègia clau, no que de tant en tant facin algun projecte: cal que identifiquin que la innovació té una incidència claríssima en la seva competitivitat", apunta López en una entrevista a l'Empreses.

Si hi ha una conversa present a totes les cases aquestes darreres setmanes és sobre la calor. A Catalunya, la temperatura ha superat tots els rècords aquest mes de juny, que ha deixat nits tropicals i jornades feixugues. De fet, segons un estudi de l'empresa alemanya Fischer, especialitzada en solucions tècniques de fixació, aïllament i eficiència energètica per a l'edificació, un de cada cinc espanyols se senten insegurs a casa seva durant les onades de calor, i aquesta xifra s'eleva a un de cada tres en el cas de famílies amb nadons.

El març del 2023, el grup de ciberdelinqüents RansomHouse va atacar l'Hospital Clínic de Barcelona a través d'un programari de segrest (ransomware) que va paralitzar una part de l’activitat assistencial, especialment urgències vitals com ictus i infarts, que es van haver de derivar a altres centres. Va ser un ciberatac molt sonat que va durar dies, però n'hi ha hagut molts més els darrers anys. Els hospitals Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l'Hospitalet de Llobregat o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre d'altres, són només alguns exemples.

El maig del 2019, l'agència immobiliària California Outdoor Properties va incorporar una propietat de luxe al seu catàleg per 6,4 milions de dòlars. Era un ranxo de luxe situat a Pescadero, un petit poble de la costa de Califòrnia que no arribava als 1.000 habitants. La parcel·la tenia 75 hectàrees amb boscos, tres estanys amb silurs, un torrent envoltat de salzes, camps verds fins a l'horitzó i una majestuosa casa d'estil europeu coronada per una torre amb terrassa. Dins l'immoble, quatre habitacions amb finestres panoràmiques, sis cambres de bany, una biblioteca i un despatx. Era la casa on, durant més de vint anys, va viure Dee Hock quan va decidir viure una vida més tranquil·la. Potser aquest nom no us diu res, però és el responsable que avui porteu a la cartera una targeta de crèdit o de dèbit amb un logotip concret: Visa. Qui era i com s'ho va fer per crear aquest gegant mundial del sector financer?

Probablement al lector li sonarà el nom de Softonic, una web de descàrrega de software i programes que es va posar molt de moda a finals dels 90 i principis dels 2000. En aquell moment, en plena onada d'internet a Espanya, pràcticament tothom utilitzava de forma arecurrent aquesta web per descarregar programes d'edició de fotografia, jocs o programes de descàrrega de música i pel·lícules. Però l'idil·li va durar fins al 2014, quan va morir d'èxit. Bé, en realitat no va morir, però va caure en un coma del qual ara s'està despertant.

Quan el director executiu d'una gran empresa tecnològica amb seu a San Francisco comparteix una copa amb els caps dels seus clients de la llista Fortune 500, sovint rep el mateix missatge: "Estan frustrats i decebuts. Diuen «No sé per què triga tant. Hi he gastat diners, en això. No està avançant»".

Una botiga de pernils i una acadèmia d'auxiliars de vol flanquegen l'entrada al carrer de San José de Calasanz, a Saragossa. Quan l'enfiles, de seguida veus clar que és un carrer secundari: breu, tranquil i un punt solitari. Tot i néixer de l'avinguda San José, una artèria plena de comerços, allà, el panorama és radicalment diferent. Hi regnen les portes de garatge velles i les persianes oxidades que protegeixen les plantes baixes on, dècades enrere, hi havia hagut tota mena de tallers. El 1947, Esteban Bayona i José María Lairla van instal·lar-se en un d'aquests locals. Estaven decidits a tirar endavant un negoci de fabricació de components elèctrics, en un temps en què el sector de l'electrònica estava a punt d'esclatar. De fet, aquell mateix any, dels Laboratoris Bell en va sortir el primer transistor de consum.

Els supermercats intel·ligents, en què els consumidors poden entrar, agafar els productes que vulguin i sortir per la porta sense haver de fer cues ni interactuar amb ningú, ja són una realitat a Catalunya. Sota la marca Big Fish, creada pel Grup Moure –hòlding empresarial del sector energètic i del rentat de cotxes amb marques conegudes com Elefante Azul, Petronet o Washnet– i en col·laboració amb Huawei Cloud com a partner tecnològic, han creat una nova categoria pròpia dins del sector del retail, coneguda com a techtail, "que fusiona la tecnologia amb els principis bàsics de la venda al detall", expliquen des de Big Fish.

Pilar Manchón (Sevilla, 1972) és filòloga i informàtica, i actualment és la directora d'estratègia d'investigació en intel·ligència artificial de Google des del 2019. Va aterrar a Silicon Valley fa dotze anys i, des d'aleshores, la seva carrera en el món de la lingüística computacional no ha fet més que créixer. Va venir a Barcelona al març de la mà de la Mobile World Capital com a conferenciant al Talent Arena, el congrés paral·lel al Mobile que es va celebrar a Montjuïc. La carrera de Manchón no ha estat lineal, i en una conversa amb l'Empreses explica com va arribar fins on és ara i què pot aportar el món de la IA en el llenguatge.

Llargues fileres de cases de planta baixa, envoltades de gespa segada, glorietes de fusta i l'ombra d'uns quants aurons, pins i magnòlies. Com a les pel·lícules, els veïns de Plainfield Road, a Cincinnati (Ohio), surten a buscar les cartes a la bústia de llauna que tenen a peu de carrer i prenen el sol als porxos. És un barri molt tranquil. De tant en tant, però, una corrua compacta de cotxes trenca el silenci. Són vehicles que es dirigeixen al tanatori Milhovk-Rosenacker, situat al final del carrer. És un edifici ostentós, presidit per una bandera dels Estats Units i que té unes quantes sales de vetlla. És contigu al Rest Haven Memorial Park, un parc verdíssim de 26 hectàrees que des del 1929 fa de cementiri. És en aquest indret on, des del 10 de març de 2012, descansen les despulles de John J. Parran Júnior, l'inventor de la fórmula del mític xampú anticaspa Head & Shoulders, més conegut per les seves inicials: H&S. 

L’empresa nàutica bound4blue és una companyia enfocada en l'energia eòlica aplicada al sector marítim. Concretament, es dedica a la producció de sistemes automatitzats de propulsió assistida pel vent, coneguts com a eSAIL. Aquest sistema consisteix en veles de succió d’estructura el·líptica amb un ventilador a l’interior, que s’assemblen a una ala d’avió col·locada de forma vertical a bord d’un vaixell. Aquestes veles generen entre sis i set vegades més força que una de convencional i permeten reduir l’ús del motor i alliberar la propulsió de la força d’aquest, compensant l’empenta cap endavant de l’embarcació amb el sistema. Tot plegat permet estalviar combustible i reduir les emissions de gasos contaminants.