Finlàndia continua sent el país més feliç del món segons l’Informe mundial de la felicitat, malgrat que la seva economia està lluitant contra l’estancament, el nivell d’atur ja és el segon més elevat de la UE (només per sota d’Espanya), i els desequilibris en els comptes públics estan provocant grans retallades en el seu preuat sistema d’estat del benestar. No fa tants anys, el país nòrdic era un exemple dels anomenats països frugals i un dels socis de la UE amb més disciplina fiscal. Ara les coses han canviat, i el deute públic del país es preveu que arribarà al 90% en el pròxim any, gairebé un 50% més elevat que en el 2019. El dèficit públic també s’ha enfilat aquest any fins al 4,5% del PIB, una xifra més elevada del 3% del PIB que es tolera des de Brussel·les.

Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el món van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per intensificar els seus llaços comercials bilaterals i compensar aixñi l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic no. Havia de ser una celebració de 50 anys de contacte diplomàtic i sembla que serà una discussió acalorada.

Michael Sandel (Minneapolis, 1953) és un dels acadèmics més reputats en l'estudi de les desigualtats econòmiques, les seves arrels i les conseqüències socials, culturals i polítiques que tenen. De discurs pausat en el to, però contundent en els arguments, Sandel atén l'Empreses a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona per parlar d'Igualtat, què significa i per què importa (Edicions 62, traduït al català per Imma Estany), un llibre que plasma sobre el paper una conversa entre ell i l'economista francès Thomas Piketty –un altre dels referents mundials en l'estudi de la igualtat–, en la qual reflexionen sobre què cal fer per tenir unes societats i un món on la riquesa i la justícia social estiguin més equilibrades.

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

Des del final de la pandèmia, i arran de la invasió russa d'Ucraïna, la inflació ha tornat a la vida dels ciutadans després de quasi dues dècades sense parlar-ne gaire. A Catalunya, la inflació, o el ritme de creixement dels preus de béns i serveis de consum, va créixer de cop sobretot el 2021 i el 2022, però es va tornar a moderar a partir del 2023. Malgrat la moderació inflacionària, governs, bancs centrals i agents econòmics van fer saltar les alarmes davant d'una possible espiral inflacionària o, en alguns casos, un episodi d'hiperinflació.

Tot i que els Estats Units històricament han tingut una aproximació comercial a les relacions internacionals, poques vegades les compres de territori es fan sense controvèrsia. Quan Thomas Jefferson va comprar Louisiana el 1802, i va doblar així la mida del país, va haver de deixar de banda el seu entusiasme constitucional, que hauria prohibit una acció d'aquestes característiques per part del govern federal. 64 anys més tard, quan el secretari d'Estat William Seward va adquirir Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars (uns 162 milions de dòlars actuals), l'operació va ser anomenada "la bogeria de Seward". Avui l'acord per Alaska es considera una jugada mestra i la compra de Louisiana és l'assoliment més gran d'un dels més grans presidents dels EUA. Vistes amb perspectiva, les dues operacions semblen extraordinàriament bones.

La invasió russa d'Ucraïna el febrer del 2022 va agafar per sorpresa molts governs europeus. El Kremlin feia anys que preparava una guerra que havia de durar setmanes i que, com l'annexió de Crimea el 2014, esperava que s'acceptés com a fet consumat per la UE, els Estats Units i la resta de països del món. El resultat, però, va ser que Ucraïna va resistir millor del que esperava gràcies, en part, al suport militar rebut de l'OTAN i altres estats, però també a la cascada de sancions econòmiques que va patir l'economia russa.

"Estem disposats a fer noves transferències competencials, a reconèixer singularitats, a permetre que totes les comunitats que ho desitgin recaptin i gestionin més gravàmens. És coherent amb el nostre estat federal, que a Espanya en diem autonòmic i que ja fan països com Alemanya i el Canadà". Amb aquestes paraules, pronunciades el mes passat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va obrir la porta a la reforma del sistema de finançament de les autonomies. I ho va fer, com reconeix sense embuts el PSOE, per la pressió exercida des de Catalunya.

En una visita recent a la seva ciutat de Laixi, a l'est de la Xina, Guo Ping va patir un xoc: el govern local havia venut diversos actius públics, incloent-hi dos pantans. Les finances de la petita ciutat, així com les del port veí de Qingdao, estaven molt tensionades, la qual cosa va obligar els polítics a trobar noves fonts d'ingressos. Així, van vendre algunes infraestructures regionals encara més grans. Les vendes semblen formar part del que Guo, que ha demanat utilitzar un pseudònim, considera un creixent deteriorament econòmic.

La "idíl·lica" relació entre Miami Beach, als Estats Units, i els universitaris s'ha acabat. Cada any centenars d'estudiants nord-americans, i d'altres països com el Canadà, viatgen a aquest punt de Florida per gaudir de les vacances de primavera (conegudes com a Spring break). Encara que molts joves recorden aquest viatge com una gran experiència, la realitat és que per als habitants de Miami és un infern: descontrol, consum d'alcohol en públic i, fins i tot, tirotejos. La mala experiència dels últims anys ha fet que l'ajuntament de la ciutat digui prou. "Això ja no funciona. I no som nosaltres, ets tu", diu una actriu de l'anunci viral amb què s'ha anunciat aquesta decisió.