Diumenge 21 de maig del 1922 els aficionats catalans al motor tenien una cita inexcusable al calendari perquè en aquella data se celebrava la segona edició del Trofeu Armangué de cotxes. La competició estava batejada en honor a Josep Maria Armangué Feliu, pioner de la velocitat que va morir prematurament en un accident d’aviació (li vam dedicar un perfil d’aquesta sèrie el 25 de setembre del 2022) i servia per aplegar pilots tant locals com estrangers. La principal atracció de la cursa eren els prometedors Austro-Daimler, especialment el pilotat per Alfred Neubauer, que havia fet un paper molt digne a la Targa Florio disputada unes setmanes abans. Al final de la primera volta pel circuit tarragoní, quan Neubauer havia marcat el millor temps, un tràgic accident amb diversos morts va obligar a aturar la cursa i el txec es va quedar sense victòria. No seria mai una gran estrella sobre les pistes, però sí que va ser un cap de curses fonamental de Daimler durant molts anys. Qui li havia donat la possibilitat d’entrar en el món de la velocitat i qui finançava l’equip de competició d’Austro-Daimler era Camillo Castiglioni, un banquer considerat l’home més ric d’Europa central en els temps de la Primera Guerra Mundial.

Setmana moguda als despatxos de les grans empreses catalanes i espanyoles. Mentre la setmana passada la catalana dels perfums Puig reestructurava la seva cúpula, aquesta setmana ha estat el torn d'Endesa, que tindrà un nou conseller delegat a partir de l'abril, i de Criteria, que ha reestructurat el seu consell. També l'IEF comptarà amb un nou president, aquesta vegada català, per un període de dos anys. I la teleco catalana Parlem recupera Pérez-Mas com a conseller delegat enmig de les trifulgues amb Avatel. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

La il·lustradora Queralt Guinart, Kerrature (Moià, 1996), va créixer en una família d’artistes, va estudiar disseny gràfic i, quan va sortir de la carrera, va topar amb un mur obscur: “No em van acceptar en cap màster i no trobava feina perquè el meu portfolio era diferent, era molt plàstic i s'adaptava poc a les ofertes de treball que hi havia a Barcelona”. Amb poc més de 22 anys, va optar per l’opció que li permetia treballar d’il·lustradora: fer-se autònoma.

El dimecres 14 de novembre del 1984, l’aleshores president del govern espanyol, Felipe González, va aixecar-se del seu escó al Congrés dels Diputats per defensar-se de les acusacions que havia rebut el PSOE de finançament il·legal. Abraonat sobre el micròfon, va dir una frase que passaria a la història: “Ni de Flick, ni de Flock”. La seva referència a Flick no tenia cap relació amb el qui quatre dècades més tard seria entrenador del FC Barcelona –que, per cert, aquella temporada va guanyar la lliga alemanya de Tercera Divisió jugant amb el SV Sandhausen– sinó que aquell Flick era un multimilionari alemany acusat de finançar els socialistes espanyols.

Canvi a la cúpula de Puig. El seu president executiu, Marc Puig, deixarà de ser conseller delegat de la catalana de perfums i bellesa, i el substituirà José Manuel Albesa, actualment subconseller delegat de la companyia. Per altra banda, el fins ara president de l'associació privada Barcelona Global ha proposat l'inversor Josep Lluís Sanfeliu per ser el seu successor, nom que haurà de ser ratificat pels socis al juny. També hi ha canvis a Ysios Capital –cofundada per Sanfeliu–, Marlex i CIM Tax & Legal. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

Al llarg d’un tram no excessivament llarg de l’autovia C-17, a l'altura de Parets del Vallès, Montmeló, Santa Perpètua i algun altre municipi proper, trobem una exhibició realment interessant de grans empreses que allà hi tenen la seu: Pastas Gallo, Reckitt Benckiser, Grifols, Mondelez, Idilia Foods (antiga Nutrexpa) o Alstom, entre d’altres. Però també podem fixar-nos en una altra empresa anomenada Freudenberg, que potser no és tan coneguda, però que des de finals dels anys seixanta està instal·lada a Catalunya.

Moviments en el sector de la comunicació durant l'última setmana. La que fou ministra de Ciència al govern de José Luis Rodríguez Zapatero Cristina Garmendia ha decidit deixar la presidència del grup televisiu Mediaset. Mario Rodríguez, fins ara director general corporatiu i director de relacions institucionals de la companyia, agafa el relleu com a nou president. També en el món audiovisual, el Grup Mediapro potencia els seus serveis a mercats i anunciants amb la creació d’un departament d’investigació de mercats. Aquesta nova divisió és dirigida per Kike Lozano, fins ara director general de la consultora audiovisual Geca.

Després d’estudiar periodisme i humanitats, la comunicadora Mar Vallverdú (1997, Sant Cugat del Vallès) tenia clar que no volia presentar informatius ni escriure a les grans redaccions. El que no sabia, però, és que el seu interès per la cultura pop i el contingut que consumeix a les xarxes socials acabarien marcant el seu camí professional. Aquell hàbit, que sovint es percep com una distracció, ha acabat sent una de les seves principals eines de treball. De fet, Vallverdú assegura que destinar temps al mòbil ha estat una de les seves millors inversions: “Descobreixo gent, temes i tendències que després em serveixen per als pòdcasts.” “Soc la persona jove que sap de TikTok”, explica en declaracions a l’Empreses.

L’any 1938, en plena Guerra Civil, el cap d’aviació del bàndol franquista, Alfredo Kindelán, va rebre una carta ben estranya mentre estava aquarterat a Salamanca. En el text, un milionari català li pregava que llancés algunes bombes sobre la seva pròpia casa a Barcelona, i per assegurar-se el tret li facilitava totes les dades necessàries, tant la ubicació exacta com diverses fotografies de la propietat. La història és tan estrambòtica que cal començar a estirar el fil per desfer la troca. Qui remetia la carta era Josep Gallart Folch, fill d’un indià enriquit a Puerto Rico. La mansió en qüestió era el Palau de les Heures, que avui encara es conserva enmig d’un paratge boscós a la Vall d’Hebron i sota la gestió de la Universitat de Barcelona. La causa d’aquesta voluntat tan autodestructiva de Gallart cal buscar-la en la confiscació del palauet per part de les autoritats republicanes durant el conflicte bèl·lic, i també en el fet que era el lloc de residència temporal del president Companys. Per sort, mai no va caure cap bomba sobre la propietat i avui encara en podem gaudir.

El Govern ha designat el president d'Enagás com a nou president del consell social de la UB, i justament fa uns dies també explicàvem a l'Empreses que a Enagás hi entrava l'empresari Vicenç Pedret, proper a Oriol Junqueras, com a conseller. Alhora, el Banco Santander proposarà una nova consellera a la seva junta d'accionistes, prevista per a finals de març, i el grup Antolín situa Emma Antolín al capdavant de la companyia. A continuació, els fitxatges més rellevants de la setmana.

No són gaires les marques de gran consum que porten l’apel·latiu català en el seu nom. De fet, algunes empreses que s’identificaven amb el país en la seva denominació han acabat amputant la marca, com és el cas d’una coneguda asseguradora de Sant Cugat del Vallès. Però hi ha un producte que llueix la seva catalanitat des de fa gairebé un segle i mig, encara que sigui en una altra llengua. Es tracta del cèlebre Vichy Catalan, que des del 1890 s’ha consolidat com el proveïdor d’aigua amb gas més conegut del país (com que la marca oficial no duu accent, es pot suposar que està escrita en francès). Al darrere de la creació d’aquesta empresa hi ha un home que hi va tenir un paper clau, el doctor Modest Furest, que va descobrir les propietats de les aigües que brollen des del subsol de la zona de Caldes de Malavella. Aquestes aigües tenien fama des de temps dels romans, però Furest va aportar-hi la validació científica.

Després de la caiguda de Ciutadans, el seu fundador, Albert Rivera, ha fet diversos salts pel sector privat. El darrer és a Empresas Mágicas de España, una iniciativa nova de la qual serà conseller. Per altra banda, l'empresari Vicenç Pedret, vinculat a Oriol Junqueras, serà proposat com a conseller d'Enagás, i ACAVe comptarà amb una nova junta, després d'unes eleccions que han donat la victòria a la candidatura més trencadora, deixant fora la continuista. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

L’enginyera i empresària, Carlota Pi, ha crescut en una família d’empresaris. "Com que teníem un negoci, a casa es parlava de vendes, de clients i de si aquests estaven contents. I a mi això m’ha influït moltíssim”, explica en declaracions a l’Empreses. Amb la idea que el propòsit últim de qualsevol empresa ha de ser fer del món un lloc millor, Pi l’any 2010 cofunda Holaluz, l’empresa energètica que promou la democratització de l’energia verda.

“En el laberint de carrerons i passadissos foscos de la City de Londres, on gairebé tots els nervis del món travessen 130.000 grans i petits despatxos, hom pot trobar-hi un homenet gras que es passeja, un barret de copa passat de moda cobrint-li el seu cap de faccions semites [...]. És un home que no sembla ni gaire ric ni gaire potent. No obstant això, és el qui amb Deterding controla jaciments de petroli catorze vegades més rics que tots els jaciments americans”. Així és com una publicació catalana de finals de la dècada dels trenta definia Marcus Samuel, uns dels homes clau en la indústria europea del petroli des de finals del segle XIX.

Canvis a la cúpula de CaixaBank, que se substanciaran en la pròxima junta general de l'entitat. Amparo Moraleda, vicepresidenta del banc, després de 12 anys al consell, ha presentat la seva renúncia. A banda dels moviments a CaixaBank, el patronat de l'Institut d'Economia de Barcelona ha sumat a títol individual tres primeres espases de l'economia i l'empresa de Catalunya.

L’empresari i fundador dels gimnasos DIR, Ramon Canela, va créixer en una família dedicada al lloguer de cotxes i els taxis de luxe. A casa el van fer estudiar comerç, i ben aviat va començar a treballar en un taller mecànic de cotxes. “Tant el meu pare com l’encarregat eren estrictes, i vaig quedar molt marcat per això”, explica en declaracions a l’Empreses.

Una de les conseqüències directes del tràgic accident de ferrocarril succeït a començaments d’aquest 2026 al sud d’Espanya és que molta gent haurà descobert que la firma japonesa Hitachi també fabrica trens; de fet, són el proveïdor de l’operador italià d’alta velocitat Iryo, un comboi del qual va ser un dels dos trens involucrats en la catàstrofe. Tradicionalment, aquí hem relacionat Hitachi molt més amb l’electrònica i, en concret, amb els equips d’alta fidelitat, però la realitat és que fa moltes dècades que es dediquen a la producció de trens. Com succeeix en la majoria de les multinacionals japoneses, quan busquem els seus orígens, trobem dades sorprenents. Això és perquè els seus inicis no estan vinculats ni a l’electrònica ni als ferrocarrils, sinó a una mina de coure a l’antiga província japonesa d’Hitachi.

Més moviments al sector bancari. Si la setmana passada el Sabadell ens sorprenia amb l'adeu del seu conseller delegat, César González-Bueno, ara és el BBVA qui fa un fitxatge buscant picar l'ullet a Catalunya: la proposta del català Jordi Montalbo com a conseller independent del banc és un moviment d'aposta pel país després del fracàs de l'opa del banc que presideix Carlos Torres sobre el Sabadell. Alhora, Pablo Isla serà nomenat nou vicepresident de l'Oréal, Covestro redefineix els lideratges dels seus centres de producció a Catalunya i el grup Focus nomena una nova consellera delegada.

Què tenen en comú l’emprenedor Elon Musk, el president assassinat John Fitzgerald Kennedy, el golfista Tiger Woods, l’ex primer ministre del Regne Unit Rishi Sunak i l’actriu Sigourney Weaver? Per estrany que sembli, tots tenen com a nexe el fet d'haver estudiat a la Universitat Stanford, a Califòrnia, una de les més prestigioses del món. D’allà han sortit 58 premis Nobel, a part d’un nombre ingent de càrrecs importants, tant al món empresarial com a l’administració pública dels Estats Units.

La renúncia de César González-Bueno com a conseller delegat del Banc Sabadell just després d'aconseguir esquivar l'opa del BBVA va agafar tothom per sorpresa. "Era ara o d'aquí a un any, i ara era un bon moment perquè ningú s'ho esperava; per tant, no hem deixat marge a les especulacions", deia, cofoi, en roda de premsa aquest divendres el mateix directiu. És el canvi que ha marcat la setmana de moviments directius, però també Desigual perd un dels seus puntals, i Deloitte Espanya estrenarà presidenta al juny. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana: