10 El 31 de març de 2016 a dos quarts de 9 del vespre, hora de Califòrnia, Elon Musk i la seva gent feien la presentació del Model 3, la darrera etapa del Masterplan. Pràcticament 16 mesos després d'haver-lo presentat, el 28 de juliol de 2017, Elon Musk feia entrega dels primers 30 vehicles, enmig d'una petita festa a l'empresa californiana, doncs els primers centenars de vehicles seran pels treballadors de Tesla que van fer comanda d'un Model 3.

]]> Finalment ja s'ha publicat fa uns mesos el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. El dilluns 30 de gener s'en va fer la presentació oficial a l'auditori del Palau de la Generalitat. Tot i que no va ser possible la participació del President Carles Puigdemont, els organitzadors portaven des d'octubre intentant trobar un forat, l'acte va estar ple de rellevància amb ells Consellers Romeva i Rull.

]]> Dijous 31 de març de 2016 a dos quarts de nou del vespre. Aquesta va ser l'hora escollida per Elon Musk per tal de presentar el nou model de Tesla a tot el món: el Model 3. L'esdeveniment, que s'havia anunciat setmanes abans, fou seguit en directe per centenars de milers de persones a tot el món. En aquest enllaç el podeu veure.

]]> El dilluns 10 d'octubre, els 69 membres del Consell Federal Alemany aprovaven la prohibició de la venda de vehicles propulsats amb motors de combustió interna, tant dièsel com benzina, a partir de 2030. No és una decisió vinculant i, de fet, la tarda del mateix dia, els presidents de dos Lands van titllar la proposta de no realista. És cert, no és vinculant la decisió del Bundesrat i és possible que no sigui realitzable a només 14 anys vista, però a ningú se li escapa que és significativa, molt significativa. Holanda i Noruega ja havien obert aquest camí abans que ho fes el Consell Federal Alemany, el de l'anunci de la prohibició de la venda de vehicles propulsats amb motors de combustió interna; per cert, Noruega és un país exportador de petroli.

]]> Català

]]> English

]]> Sense cap mena de dubte. I ho escric com a ciutadà de Catalunya que ara vol votar per la independència del seupaís, sense considerar-me un independentista de tota la vida. A la pregunta que em faig i que us faig, jo hi donc un SÍ rotund. I això per una sèrie de raons molt variades. En primer lloc, Catalunya ha tingut sempre una forta vocació europea, les darreres revolucions industrials, que ens venen des d'Europa, s'han implantat primer a Catalunya, abans que a altres punts de l'Estat. Ja hem parlat en aquest blog de que tota la nova economia que neix de la necessitat imperiosa de protegir el clima, és en realitat una nova revolució industrial. Catalunya, com a regió d'Europa, ha estat pionera en participar en les reunions de l'ONU sobre Canvi Climàtic. Quan des del govern central a Madrid ni s'en parlava ni interessava gaire el tema. Des del Departament de Medi Ambient, Josep Garriga prengué part en la COP9 que tingué lloc a Milà, com a representant del govern català, l'any 2003; encara no s'havia creat l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. I això Catalunya no ho podia fer com a estat membre dels 194 que hi ha a les Nacions Unides, sino com a regió. Sortosament, avui dia ja es reconeix des de l'ONU no només l'important rol que tenen els estats, sino també el de les ciutats i el de les regions (que a l'argot de les COP anomenen sub-nations). Catalunya, en part gràcies a la llavor d'en Josep i molts d'altres, fa anys que avança en basea normatives promogudes des la la Unió Europea en eficiència energètica, en l'ús d'energia renovable, en l'economia circular (amb un paper pioner a Espanya en el tema de reciclatge), en la protecció del clima. Catalunya inicià fa anys un programa pioner del que ja hem parlat en el blog, per la reducció de CO2, els Acords Voluntaris. Tenint totes les eines que té un estat, Catalunya ho podrà fer tot molt millor que ara, no només la qüestió social, sino també la política energètica i, el que no és menys important, en informar i formar la societat en la necessitat que tenim com a ciutadans del planeta Terra de protegir el clima, cosa que hem de fer tots i pel bé de tohom. Tot i que, alguns diuen que la Catalunya independent quedarà fora de la Unió Europea inmediatament, oi? Com ho farem, doncs? Ben fàcil, Catalunya, tot i declarar la independència, si la gent democràticament ho vol, no quedarà fora de la Unió Europea ni un instant. L'expressió clau és "Ampliació Interna". En parlarem properament.

]]> El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya ja està en marxa. De fet, ja fa uns mesos que vàreminiciar els treballs amb el CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i el GECCC (Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya). Hi col·laboren molts autors i moltes entitats que seria impossible resumir aqui. Però el motiu que em mou a fer-ne menció en aquest bloc és un altre. Ja fa alguns anys que segueixo i participo en les disusions del GECCC. Molts dels membres són del món acadèmic, que jo fa anys vaig deixar per anar cap a la indústria. Aquesta diversitat promou debats molt rics sobre un tema cabdal al segle XXI, la protecció del clima al nostre planeta. És el primer cop que hi participo com a co-autor d'un de la vintena i escaig de capítols, el dedicat a la indústria. I és també el primer cop que, tot i el debat a voltes un pèlencès, hi veig una absoluta unanimitat en la necessitat de comunicar amb encara més força els fets bàsics de la ciència del canvi climàtic: el què passa, perquè passa i què he

]]> Català

]]> English

]]> Són nombrosos els economistes que, coneixedors de la necessitat de mitigar el canvi climàtic, advoquen per posar una taxa al carboni, a tot el món. En essència, sembla senzill: es tracta de posar un impost a tots els combustibles fòssils (gas natural, carbó i petroli) en funció del contingut en carboni que tinguin; en cremar, el carboni del combustible es transforma en CO2 i aquest gas es abocat a l'atmosfera, provocant un canvi en el clima. L'argument en favor de l'impost sembla irrefutable: els qui utilitzen combustibles fòssils no suporten tots els costos de la seva acció i aquest impost és una manera equitativa de posar-hi remei. Ja són uns quants els països que ho han dut a terme, de maneres diferents i amb èxit divers. Suècia és el primer de la llista, amb un impost al carboni fixat per llei des de 1991; avui dia es situa als $150 la tona de CO2, però l'impost no s'aplica alscombustibles per generar electricitat i la indústria només en paga el 50%. Austràlia també va introduir un impost al carboni l'any 2012, situat als $19 la tona, tot i que ha estat revocat a finals de 2014.

]]> El passat divendres, dues administracions dels EUA, la NASA i la NOAA, dedicades a l'areonàutica i l'espai i als oceans i l'atmosfera, respectivament, han arribat amb metodologies independents a una mateixa conclusió: el 2014 que hem tancat fa dinou dies, ha estat l'any més càlid a la Terra des que s'hi fan mesures globals i fiables de la temperatura, al voltant de 1880.

]]> Per a molts, la Conferència sobre Canvi Climàtic a Lima (COP 20) tenia una caire de tràmit, tot i que necessari, per anar preparant el terreny cap a la rellevant COP 21 que tindrà lloc a Paris el desembre de 2015. En bona part, és certa aquesta apreciació. El que la majoria, però, no s'esperava, és que aquest 'tràmit' fos tan complicat. "Si per tota la preparació prenupcial hi ha hagut tanta sang, qué passarà quan arribem a les noces?", ha dit més d'un observador proper a la conferència. D'entrada semblava que havia de ser tan fàcil com el 'pa amb tomàquet': unes setmanes abans de la conferència es va anunciar un pacte històric entre la Xina i els Estats Units: a grans trets, els EUA comprometent-se a una reducció de les emissions de CO2 del 25-28% fins al 2025 i la Xina també a una reducció del 25-28% fins al 2030. Tot i aquest rellevantaperitiu, no es va poder evitar que durant la conferència tornés a resorgir amb força un tema que ha bloquejat durant anys aquestes negociacions: les diferències entre païsosrics i pobres. En concret, que elspaïsospobres aconsegueixin recursos, diners, suficients com per a fer front tant a la transformació cap una economia baixa en carboni, com a l'adaptació als impactes del canvi climàtic. Al cap i a la fi, aquests països es neguen a arreglar un problema de contaminació global causat pels països rics. De l'acord final, encallat fins a superar en 30 hores l'hora prevista de finalització de la conferència, en vull destacar:

]]> Toyota ha posat en marxa la maquinària pel que serà el primer cotxe propulsat amb hidrogen i produït en sèrie, el Toyota Mirai. Ja cal que s'espavilin els pioners promotors del cotxe elèctric, com Nissan i d'altres. El Mirai, que vol dir futur en japonés i que ja ve citat pel Financial Times, promet una autonomia de gairebé 500 quilòmetres. El fabricant japonés va, però, amb peus de plom. Només s'en fabricaran unes 700 unitats durant el 2015. La major part són per vendre al Japó, on ja les vendes s'iniciaren el passat desembre i la cua per adquirir el vehicle supera l'any i mig. El segon mercat és Califòrnia, ja amb 10 estacions de recàrrega instal·lades al territori i amb l'inici de les vendes previst pel juny de 2015. A Europa (Alemanya, Dinamarca i Regne Unit) les vendes han de començar el setembre de 2015, amb un preu inicial (sense ajuts del govern) de 60.000€ a Alemanya; és un vehicle, doncs, de molt alta gama. El cotxe, de quatre places, duu dues bombones d'hidrogen d'uns 45 kg cadascuna. A diferència del cotxe 100% elèctric, on hi han estudis de diverses universitats que avalen la bondat ecològica fent l'anàlisi del cicle de vida, pel vehicle de pila de combustible (FCV, fuel cell vehicle) no he vist encara cap estudi semblant. El motor elèctric s'alimenta d'una bateria de 1,6 kWh i l'electricitat es produeix a la pila per reacció entre l'hidrogen dels tancs de combustible i l'oxigen de l'aire; l'emissió és només vapor d'aigua. Tant si els vehicles del futur són elèctrics com si són de pila de combustible, necessitaran d'una àmplia xarxa de punts de recàrrega, ja sigui d'electricitat o d'hidrogen. Aquestes xarxes a cada país no es faran d'un dia per l'altre i necessitaran d'ajuts dels governs. Els timings poden semblar lents, però la tecnologia necessita del seu tempo. Toyota inicià el desenvolupament dels FCV l'any 1992 i només 22 anys després comença a aterrar al mercat el primer producte. També la previsió de vendes és d'arrencada molt suau, 3.000 cotxes als EUA fins a finals de 2017. Tot plegat, una palanca més de l'economia baixa en carboni que es va consolidant com la gran revolució del segle XXI.

]]> Ja hem deixat enrere una altra COP, la número 20, a Lima. S'han repetit els actes de COPs passades, discussions fins la mitjanit i, enlloc d'acabar el divendres de la segona setmana de reunions, acabar ben entrada la matinada de dissabte a diumenge. No hi ha hagut grans novetats: "Urgència en l'acció climàtica". "No queda temps". "Hem de fer-ho tots o ningú". "Els que més contamineu heu de ser els primers en actuar i en donar exemple". Són frases certes i no són noves. Tot està a punt per la COP 21 a Paris a finals de 2015, que serà clau, en decidir-s'hi una acció climàtica universal (aquest cop sí) per a que tots els països comencin a reduir emissions a partir de 2021. De fàcil no ho serà, però com passa sovint en molts temes públics, és més creible qui predica amb l'exemple que qui simplement exigeix que els demés emprenguin accions de reducció de CO2. Aquest any a Lima hi havia bisbes de totes les regions del món. Es mostraven desesperats en veure la lentitut de les negociacions i la dificultat de tot plegat. No és el primer cop que associacions religioses es pronuncien de manera clara sobre el canvi climàtic (veure entrada al blog "Doha, have you seen the rainbow?"). Ara, però, hi ha un atractiu addicional, un jesuita, Jorge Mario Bergoglio, el Papa Francesc, anuncia una encíclica sobre canvi climàtic pel 2015, específicament per involucrar els 1.100 milions de catòlics de tot el món, i també per influir sobre la important COP 21 a París. Veurem si s'en surt. Una arma sí que la té, està acostumat a predicar amb l'exemple, ja com a arquebisbe de Buenos Aires on vivia en un pis senzill i anava en autobús, lluny de qualsevol luxe i parafernàlia. Oposicó, també s'en trobarà, per començar, entre elpoderós moviment evangelista dels EUA. Esperem que no li falti la inspiració.

]]> Català

]]> English

]]> Sota aquest lema, Alemanya ha iniciat una profonda transformació energètica, només comparable amb el gran canvi que va suposar a tot el món l'ús massiu de petroli i derivats per l'obtenció d'energia.

]]> Que el mercat de comerç d'emissions de CO2 dissenyat per la UE no funciona, és un fet que ningú qüestiona. El preu d'un permís d'emissió, que equival a una tona de CO2, ha passat de més de $25 el juny de 2008 a tot just $3 el juny de 2013. Per això es veu amb molt bons ulls el gest del Parlament Europeu, que va votar el passat dimecres per 344 a 311 la retirada del mercat de fins a 900 milions de permisos.

]]> Així ho declaren ja algunes asseguradores. La causa? El ràpid escalfament dels oceans. Durant els darrers anys hi han hagut comunitats senceres de propietaris, municipis costaners i altres agents que es queixaven dels augments elevats de les primes d'algunes asseguradores, arribant en alguns casos fins i tot als tribunals.

]]>