10 Per Víctor Galmés,gestor de projectes a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Actualment, el consum responsable representa un percentatge petit del total. L'economia social representa aproximadament el 6% del PIB de Catalunya. Ara bé, es pot afirmar que es tracta d'una tendència creixent que ha anat a més en els darrers anys i que seguirà creixent en els propers. La prova més evident és el recent interès de les grans firmes multinacionals (embotits, refrescs, gel, roba...) en incorporar valors en les seves campanyes publicitàries. Fins i tot, fan anuncis on pràcticament ni apareix la marca, sinó destaquen valors humans com la solidaritat o la cura dels més necessitats i, d'una manera subtil els vinculen a la seva marca. Fan màrqueting de valors, utilitzen els valors al servei del seu objectiu principal: incrementar els beneficis. L'economia social està centrada en les persones i incorpora valors per definició; no ha d'inventar complexes estratègies per justificar-los, sinó que només ha de ser transparent i explicar el què són. Podem trobar molts exemples de cooperatives i altres entitats socials que treballen molt bé la comunicació, la difusió, la política de preus, la distribució... en definitiva, tot allò que engloba el màrqueting. Moltes també incorporen els valors en la seva estratègia de comunicació. Aquí els valors representen el nuclide l'activitat i formen part d'una estratègia de comunicació transparent i coherent. Fan màrqueting amb valors, que és molt diferent del màrqueting dels valors. Es tracta de dues maneres diferents de fer activitat econòmica, però aquestes dues maneres conviuen en una mateixa societat que ha establert una economia de mercat per satisfer les necessitats personals. És a dir, tenim unes entitats productores de bens i serveis i les persones satisfem les nostres necessitats adquirint aquests bens o serveis a un determinat preu través del mercat. Deixant de banda el debat sobre canviar el sistema, l'economia social representa una alternativa de transformació social del sistema des de dintre, és a dir, transformació a través del mercat, que no és incompatible amb una transformació paral·lela del sistema. Al respecte, un estudi sobre el perfil de les persones usuàries de cooperatives (realitzat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya) destaca que, davant dos productes o serveis semblants, un 71% de persones consumidores de Catalunya afirma estar disposada a pagar un preu més elevat pel que incorpora valors. Aquest 71% és d'una mostra de 1.600 consumidors representatius de la població catalana. És cert que, pagar més, pot voler dir moltes coses: podrien ser 10 euros, però també 1 cèntim o 50, 100... El que sí tradueix aquesta dada és que les persones consumidores estan disposades a comprar valors a un preu que considerin raonable. També vol dirque, si s'expliquen bé els valors i el seu fet diferencial, les persones consumidores estan disposades a escoltar i valorar aquests elements en la seva decisió de compra. Algú també podrà dir que una cosa és el que diuen els consumidors i una altra el que fan. I segurament és cert, però si grans marques multinacionals intenten associar valors als seus productes mitjançant elaborades estratègies de publicitat podem estar segurs que és perquè això es tradueix en ingressos. Per tant, una part important d'aquest 71% està disposat a fer, és a dir, a comprar valors. Entre el 6% del PIB que representa l'economia social i el 71% que afirma la seva predisposició pels productes i serveis cooperatius hi ha un recorregut molt gran que deixa molt marge per fer màrqueting amb valors. No es tracta de crear noves necessitats, però sí de cobrir les necessitats existents i contribuir al canvi de model econòmic ampliant l'economia social. Des d'aquesta perspectiva, s'impulsaria un canvi de model econòmic des de l'oferta. Ara bé, no n'hi ha prou a impulsar l'oferta responsable. Com a societat també ens cal impulsar la demanda responsable. Tot i parlar d'un 71% de persones consumidores potencials, aquest percentatge no representa els consumidors realment responsables. Queda molta feina per fer de cara a informar i sensibilitzar sobre la racionalitat en les decisions de compra. Aquesta tasca no és responsabilitat exclusiva de les entitats de l'economia social. En la meva opinió, les administracions públiques tenen la gran responsabilitat d'apostar-hi i realitzar aquesta tasca d'informació i sensibilització sobre els beneficis col·lectius del consum responsable. L'economia social genera externalitats positives pel conjunt de la població i és de manual que l’Administració Pública ha d'intervenir en l'economia per potenciar els bens i serveis que generen aquestes externalitats. En aquesta mateixa línia, també cal que les administracions publiques prediquin amb l'exemple i incorporin més i millors clàusules socials en la contractació pública que assegurin un consum públic responsable. Impulsar l'oferta i la demanda responsable és l'única estratègia per avançar socialment cap un model econòmic sostenible i viable a llarg termini, que maximitzi el benestar del conjunt de la població.

]]> Per Aritz Cirbián, soci de la cooperativa Compacto

]]> Carles Jódar, des de la cooperativa Gedi.

]]> Per Jordi Garcia, de la cooperativa federada LabCoop

]]> Per Jordi Garcia, de la cooperativa federada LabCoop

]]> Per Carme Giménez, sòcia de la cooperativa de treball l'Apòstrof i representant del Grup Ecos alConsell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.l'ApòstrofGrup Ecos Ja fa més d'un any que vam renovar el Consell Rector de la Federació, justament quan ja s'havien posat en marxa dos processos: la Llei de cooperatives i la fusió entre federacions. La llei es va aprovar abans de l'estiu i tothom podeu fer valoració de quin ha estat el paper que han jugat les organitzacions cooperatives en tota la negociació i actuació davant de la redacció, discussió i aprovació del document. Pel que fa a la unificació en una sola organització de totes les federacions cooperatives, ha quedat ajornada sine die. Davant d'aquests dos processos s'imposa la reflexió. Com a Federació i com a cooperativistes. Hem fet el que calia?, estem satisfetes amb les decisions preses? Tenint en compte les intervencions a l'assemblea, sembla que sí, que tot el que s'ha fet fins ara compta amb el vistiplau de les i els cooperativistes. Però des del Consell Rector tenim un rau-rau que no ens tranquil·litza, i vam decidir fer un pas endavant, avançar, amb la convicció que potser necessitàvem sentir que la marxa de la Federació estava dirigida, dictada, per les cooperatives que en formem part, que som Federació. I vam començar a tirar endavant amb un pla estratègic per marcar el rumb dels propers tres o quatre anys. I, com ja vaig fer a l'assemblea, vull expressar la importància que té per a la Federació i per al Consell Rector, i per a totes i tots, al cap i a la fi, aquest pla estratègic. I no tan sols el resultat de tota la feina, sinó també com es fa, com es redacta i com arribem a conclusions. En aquest cas, el camí és tant o més important que el destí, perquè pot marcar una manera de fer. Ja fa temps que parlem d'economia social, d'economia solidària, de canvis, d'organitzacions transversals i horitzontals, de mètodes participatius i d'apoderament... Ha arribat tot això a la FCTC? Penso que no, encara no (o no prou encara). I aquest pla estratègic que s'està elaborant pot ser l'oportunitat per fer aquest gir en la seva organització i objectius. No podem confeccionar un pla continuista, sobretot si pensem que cal prendre les regnes de les actuacions que col·lectivament podem tirar endavant. S'ha obert la participació a tothom. Si algú pensa que amb les enquestes, les reunions, no en té prou, o no recullen prou bé el seu pensament, només cal recordar que els consells rectors són oberts a totes les aportacions que vulguem fer com a cooperativistes. Els membres del Consell Rector estem decidits a construir col·lectivament aquesta línia de treball i estem oberts a les propostes que ens hi vulgueu fer arribar. Tots els canals són oberts. És responsabilitat nostra fer créixer aquest procés participatiu, que respongui als interessos de les cooperativistes, que si ens tornéssim a trobar amb una llei o amb un pla d'apropament, les decisions fossin al més col·lectives possible i no ens tornin a agafar uns per un cantó i uns altres per un altre. Si hi ha una enquesta, fem-la tots. Si hi ha una reunió, anem-hi tots. I si ens sembla insuficient, exigim que sigui més. Fem més gran la Federació. Si ha de fer un tomb, ara en tenim una oportunitat.

]]> Per Roger Civit, soci de la cooperativa de treball i-LabSo

]]> Per Olga Ruiz, Federació de Cooperatives de Treball de CatalunyaFederació de Cooperatives de Treball de Catalunya Catalunya és un país de cooperatives. A tots els sectors d’activitat econòmica i a totes les comarques som testimonis del seu creixement, la seva força i la seva voluntat cohesionadora i transformadora. En els anys de crisi que vivim, la capacitat de resiliència que incorporen les empreses cooperatives segueixen sent un referent. L’increment de llocs de treball és constant: 44.000 persones treballaven a les cooperatives de Catalunya a mitjan de 2015. La xifra representa un 4,2% més que el mateix període de l’any anterior. Però, a més, el 80% de l’ocupació generada a les cooperatives és de caràcter indefinit; gairebé el 50% de llocs de treball a les cooperatives els ocupen dones; fins a un 45% són menors de 40 anys; més del 5% són menors de 25 anys. Les eleccions al Parlament de Catalunya són una oportunitat per a que la ciutadania decideixi. Els propers anys desitgem comptar amb un país que aposta per l’ocupació, els valors i les persones. Creure en l’economia social i treballar pel desenvolupament de polítiques que facin créixer les cooperatives és essencial per arribar-hi. Aquestes són les 10 propostes per consolidar un país de cooperatives: 1. Promoure les cooperatives com una via per afavorir la transformació social Les cooperatives són empreses ben posicionades per impulsar un canvi productiu des dels valors, la capacitat per generar riquesa col·lectiva, ocupació estable i cohesió social. Impulsem un model transformador a partir de la participació de les persones que en formen part, el compromís amb el creixement sostenible, l’arrelament al territori i la no discriminació. 2. El cooperativisme, una forma de fer i de decidir Reconèixer el cooperativisme com un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmica i laboral on s’impulsen polítiques de formació, ocupació, desenvolupament social i local i foment de les pimes. 3. Un país de municipis i barris cooperatius Augmentar i/o dotar de pressupost els programes municipals destinats a la creació d’empreses cooperatives i la sensibilització de persones prescriptores, gestories i assessories, col·legis professionals o personal de l’Administració en creació d’empresa a partir del programa Municipi Cooperatiu o Barri Cooperatiu. 4. Les cooperatives, al costat de les persones joves Impulsar suport específic per a la incorporació de persones joves, sobretot menors de 25 anys, a les empreses cooperatives. Afavorir la relació entre la Universitat i els Cicles Formatius amb les empreses cooperatives per transferir coneixements als agents relacionats amb aquestes dos àmbits a partir de programes de pràctiques, borsa de treball, entre d’altres. 5. Formació en cooperativisme Fomentar l’aprenentatge del cooperativisme als cicles d’ensenyament primari, secundari, universitari i en la formació professional, mitjançant la creació de cooperatives d’alumnes i del programa Fescoop. 6. Polítiques de foment Establir polítiques eficaces de foment de la creació i consolidació de cooperatives, a la contractació de persones treballadores, a la incorporació de persones sòcies i a l’enfortiment de la gestió. Promoure ajuts per a la transformació d’empreses i associacions en cooperatives de treball. Eliminar els obstacles que enfronten els processos de reconversió empresarial i relleu generacional. Específicament, crear un fons de garantia per donar suport a les empreses en concurs de creditors amb voluntat de continuïtat sota el model cooperatiu. 7. Clàusules que fomentin la transformació social Als concursos públics, promoure l’aplicació eficient de clàusules basades en el compromís efectiu per a la generació d’ocupació, desenvolupament local, valors i impacte social com ho fan les cooperatives. 8. Accés al finançament per a cooperatives Promoure la creació d’instruments que millorin l’accés al finançament i la capitalització de les cooperatives per a la realització de projectes d’impacte i transformació social. 9. Més innovació social Impulsar mesures que promoguin la innovació social de les empreses cooperatives per tal d’incrementar en la seva pròpia activitat la contribució a un país més social, solidari i sostenible. 10. Intercanvis i internacionalització Afavorir mesures que impulsin la internacionalització de les cooperatives i eliminar els obstacles amb que es troben per sortir a l’exterior i comercialitzar els seus productes i serveis. Fomentar la seva participació en processos de contractació pública internacional, així com l’accés a mecanismes de finançament de la Unió Europea.

]]> Per Aritz Cirbián, soci de la cooperativa federada Compacto Producciones.

]]> Per Carles Jódar, responsable de comunicació a la cooperativa de treball federada Gedi.

]]> Per Andrea Balletbo, membre de la cooperativa federada Tandem Social.

]]> Per Judith Pardo, sòcia de la cooperativaEines, serveis socioeducatius.

]]> Per Elba S. Mansilla, sòcia de la cooperativa de treball La Ciutat Invisible

]]> Per Olga Ruiz, Federació de Cooperatives de Treball de CatalunyaFederació de Cooperatives de Treball de Catalunya Amb l'objectiu d'omplir un buit en la programació cinematogràfica per a criatures dels 2 als 9 anys, la cooperativa de treball Drac Màgic ha presentat Pack Màgic, una distribuïdora de cinema infantil que fa una aposta singular per les pel·lícules “tranquil·les”. El terme de cinema "tranquil", que s'associaria al concepte Slow (Slow Food, Slow Cities, Slow Education... i tants d'altres), resultaria controvertit en cinema ja que ràpidament es podria identificar amb un avorriment infinit a la sala. Lluny d'aquesta idea, els títols proposats per la distribuïdora Pack Màgic aposten per èxits consolidats al cinema europeu, basats en sòlides tradicions literàries per a infants i que tenen en comú un ritme pausat, afí a la sensibilitat dels nens i nenes d'aquestes edats. Això sí, fugint de les escenes que salten cada dos segons, la música frenètica o els colors saturats. Les pel·lícules es presenten totes doblades al català i s'acompanyaran aviat d'una aplicació per a dispositius mòbils que permetrà seguir la projecció als infants amb necessitats visuals o auditives. Presentada oficialment aquest mes de febrer, la sel·lecció Pack Màgic ja es va poder veure aquest Nadal a algunes sales catalanes amb títols com ara Les malifetes d’Emil, d’Astrid Lindgren, autora de la famosa Pippi Langstrumpf o bé Laban, el petit fantasma i també la Petita Anna, personatges dels bestsellers d’Inger i Lasse Sandberg. ElZumzeig de Barcelona, que va acollir la presentació de Pack Màgic, les projecta els caps de setmana, obrint-se d'aquesta forma a un públic familiar que fins ara no havia tocat. Les tres citades, juntament amb El bosc en perill de Jan Gissberg, que han iniciat l'aposta de la cooperativa pel cinema tranquil en català per a infants, són casualment d'origen suec "una absoluta casualitat" puntualitza Àngels Seix, gerent de Drac Màgic, "però que també s'explica per l'enorme producció cinematogràfica autòctona sueca per a nens i nenes", aclareix. L'oferta de Pack Màgic per aquest 2015 la completaran dos o tres nous títols inèdits al nostre país, sempre amb la voluntat de descobrir nous títols europeus i també 10 pel·lícules recuperades d'una sel·lecció de les millors propostes de cinema infantil internacional feta entre 1971i 2005 per Drac Màgic en col·laboració amb Cavall Fort i Rialles. Les pel·lícules de Pack Màgic es poden veure a diferents poblacions catalanes. Per conèixer les sales i disposar de més informació sobre la iniciativa, consulteu el web: http://www.packmagic.cat Drac Màgic és una cooperativa de treball membre de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

]]> Per Elisabeth Albarrán Padilla, de la cooperativa federada Concep-t

]]> Per Josep Maria Soro, coordinador de TEBVist

]]> Per Mònica Reig, directora associada Programa PARTNERS, Esade.

]]> Per Olga Ruiz, Federació de Cooperatives de Treball de CatalunyaFederació de Cooperatives de Treball de Catalunya

]]> Per Jordi Panyella, Aida I. De Prada i Mar Carrera, socis de Pol.len Edicions Pol·len Edicions sccl som una editorial independent, cooperativa, jove, formada per tres sòcies, el Jordi, l’Aida i la Mar. Especialitzades en l’ecoedició de llibres de pensament crític, tenim la seu al barri d'Horta de Barcelona, a l’edifici de l’antiga Vanguardia Obrera d’Horta, un edifici construït amb l’esforç dels i les cooperativistes del segle XX. Allà, compartim local amb El Tinter, SAL, l’empresa d’Arts Gràfiques amb la qui compartim l’interès, la prepcupació i l’estratègia en l’ecoedició. A més, amb 25 editorials més impulsem l'Espai Contrabandos, una llibreria i espai editorial al bell mig del Forat de la Vergonya, també a Barcelona. Des de l'octubre ens hem federat a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Feu llibres o flors? Llibres. Llibres grans i petits, de moltes temàtiques, però sempre des d'un prisma crític i polític. La “pol·linització social”, que dóna nom a la cooperativa, és per nosaltres sinònim de difusió d'idees, generació de debat i d'extensió del coneixement. El nom de Pol·len el vam treure d’una metàfora proposada per Daniel Cohn-Bendit (conegut durant el maig del 1968 com a dani el rojo). Ell deia que la transformació centrada en l’economia pren com a referència les abelles, aquelles que vivint, reparteixen vida. D’indústries extractives a indústries del comú. Què publiqueu? Treballs tan diversos com Jo no sóc d'aquí, l'única edició en català del llibre de Joseba Sarrionandia, Relatos Marranos. Antologia, un compendi de relats sobre vivències de la sexualitat o la novetat Rainbow Warriors. Historias legendarias de los barcos de Greenpeace, de l'activista Maite Mompó. Sempre busquem cooperar i coeditar amb altres editorials i apostem per les llicències obertes (Creative Commons) i la cultura lliure. Ara mateix tenim deu col·leccions, d’assaig i ficció: Producció Neta (ecologia industrial i ecologia), L’Observatori (ciències socials i antropologia), De l’ull al dit (fotodocumentalisme), Ginkgo (disseny i arts gràfiques), Tinta de primavera (alternatives), D-fracciones (feminismes), Edicions especials, Anuari Mèdia.cat, Quaderns de l'ICA, Infantil i Dossier crític (periodisme) en col·laboració amb la cooperativa i mitjà de comunicació Crític, sccl. Eco, de què? D'ecoeditar. Tot i que som cooperativa des de principis del 2014, vam néixer tres anys enrere com a segell editorial de la impremta ecològica El Tinter, una societat anònima laboral que al 2000 va introduir criteris mediambientals en el seu cicle de producció. Pol·len Edicions va néixer precisament com a laboratori d'ecoedició i ecodisseny. Què és ecoeditar? És calcular, informar i, sobretot, és minimitzar l'impacte ambiental dels llibres de forma global, en tot el cicle de disseny, producció, distribució i final de vida dels mateixos. Ecoeditar és pensar els llibres amb formats que permetin estalviar el paper, és imprimir-los amb papers reciclats o certificats amb el segell FSC que prové de boscos controlats, usant tintes d'origen vegetal i no mineral, és pensar una distribució que produeixi el mínim de petjada de carboni... Com recorden les bones pràctiques incloses en el Manual de la bona ecoedició, ser una cooperativa també és un criteri d'ecoedició ja implica apostar per una producció més humana i connectada amb la societat. Tots els nostres llibres inclouen la motxilla ecològica BookDAPer que comunica l'impacte ambiental (i l'estalvi aconseguit) de la producció dels llibres, una motxilla que és un dels fruits del projecte europeu Greening Books (2010-2013) impulsat pel El Tinter, juntament amb el Centre Tecnològic Leitat i l'empresa Simpple. Llibres amb mecenes? Un dels valors més importants per a nosaltres és la creació de comunitat al voltant dels llibres. Per això, en impulsar un llibre apostem pell micromecenatge, un mètode de finançament popular coherent amb l'ecoedició ja que permet ajustar la tirada del llibre a partir de la informació del nombre de mecenes interessades, permet l'obtenció de finançament directe, es tradueix en la generació d'una comunitat de persones lectores interessades i finalment, assegura una difusió del llibre prèvia a la seva publicació. L'Espai Contrabandos, comunitat d'editorials o lectores?

]]> Per Dídac Ferrer, soci de la cooperativa de treball federada Tarpuna

]]>