Francesc Fajula: "Barcelona és on es decidirà el futur tecnològic d'Europa"

BarcelonaFrancesc Fajula és el director general de la Mobile World Capital Barcelona, la fundació dedicada a impulsar la transformació tecnològica a la ciutat estretament vinculada al Mobile World Congress (MWC), l'esdeveniment de tecnologia i connectivitat que se celebra a Barcelona del dilluns 2 al dijous 6 de març. En una conversa al plató de l'ARA, Fajula explica el llegat dels 20 anys de Mobile a Barcelona, i emfatitza que la ciutat és el lloc on es decidirà el futur tecnològic europeu. Lluny d'acceptar que Europa ha perdut el tren en termes de sobirania tecnològica, defensa que l'ecosistema català "ho té tot" per ser-ne impulsor.

Quines són les grans novetats de la MWCapital en aquesta edició?

— Aquest any a la Capital tenim un estand molt diferent al Hall 6, més innovador encara que els altres anys, i diverses experiències digitals sempre protagonitzades per empreses o organitzacions de Catalunya per posar en valor davant de tots els congressistes la ciència i la tecnologia que es fa a Catalunya. També tenim, al 4YFN, un estand on ensenyem tota la part de transferència tecnològica i deep tech. Finalment, la gran novetat és la segona edició del Talent Arena: aquest any hem fet un pas endavant per consolidar-lo, per dotar-lo de continguts encara més professionals i atreure una audiència encara més professional i internacional. Per això hem generat una zona X-Pro dintre del Talent Arena, portem Tim Berners-Lee, que és el creador de la World Wide Web (WWW), portem Steve Aoki, que és un DJ molt famós mundialment, que ens parlarà de com utilitzar la IA i la tecnologia per a temes de creativitat... Un total de 220 ponents en tres dies.

L'any passat va ser el primer any del Talent Arena, i va ser un gran èxit. A què respon la creació d'aquest espai?

— Es tracta d'intentar tancar el cercle, perquè al final tenim un Mobile World Congress on es presenten les grans innovacions tecnològiques mundials, tenim el 4YFN per a la part de les start-ups i el capital risc, però tota la gent que feia possible tot això, els desenvolupadors, els directors de tecnologia o els responsables que tot això passés, no estaven cridats enlloc del MWC, no tenien el seu lloc per aprendre, connectar, formar-se. El Talent Arena va ser la creació d'aquest espai. L'any passat vam veure que tenia molt de sentit i que volem posicionar aquest espai com el gran esdeveniment de referència en el món del talent digital a Europa, i per fer-ho l'hem de consolidar bé.

L'objectiu és que el Talent Arena entri dins del MWC quan s'ampliï la Fira?

— Estem comentant amb la GSMA que quan tinguem el Hall 0 de Fira Gran Via estiguem tots junts un altre cop, perquè ara a Montjuïc no podem créixer més per espai. Per tant, la idea és aquesta, que l'any 2028, quan tinguem l'ampliació, puguem retrobar tots els esdeveniments al voltant del Mobile World Congress.

Què ha aportat el MWC al llarg d'aquests 20 anys a Barcelona i a Catalunya?

— Per entendre què ha portat aquests 20 anys el Mobile a Barcelona ens hem de remuntar al que era Barcelona fa 20 anys pel que fa a tecnologia. Aleshores no teníem un ecosistema de start-ups, ni científic, ni de hubs de tecnologia com el que tenim ara, ni de bon tros. De fet, Barcelona no estava en el mapa de la innovació o de la tecnologia al món. Ara, però, tenim 2.400 start-ups, 203 hubs de tecnologia de tots els sectors, empreses de tots els sectors que desenvolupen la seva part digital des de Barcelona i des de Catalunya per a tot el món. Només aquests hubs donen feina a més de 46.000 persones, treballs qualificats. Tot aquest fenomen ens ha posat al mapa. I quan tu vas pel món i parles de Barcelona, el que et transmeten és, primer, que Barcelona és rellevant perquè és on es decidirà el futur tecnològic d'Europa, i això és en molt bona part gràcies a aquest ecosistema que s'ha ajudat a crear a través del Mobile World Congress. No és només una fira, i encara menys només de mòbils. Hi ha persones que prenen decisions, hi ha reguladors, hi ha gent que estandarditza i gent que hi fa negocis. Això és el que passa al Mobile World Congress i el que el fa molt diferent de qualsevol altre esdeveniment que coneixem. El MWC ens ha ajudat a posar Barcelona al mapa de la innovació al món.

La feina de la Capital va més enllà de l'esdeveniment. Com es crea el llegat?

— Nosaltres, com a Mobile World Capital, estem encarregats de generar un llegat per a la societat i per a les empreses d'aquí. Som cosins germans de la GSMA. Som els primers que intentem ajudar perquè el MWC sigui un èxit. Més enllà d’això, ens vam plantejar quatre grans objectius per respondre als principals reptes que vam identificar a Barcelona i Catalunya, molts d’ells també europeus. Un és el talent: generació, atracció i fidelització de talent tecnològic i digital. Aquí el Talent Arena és clau. També treballem en l’atracció de hubs tecnològics, que busquen llocs amb talent especialitzat. Fem informes, col·laborem amb universitats i centres de FP i analitzem constantment el forat entre oferta i demanda per ajudar els hubs que volen instal·lar-se o créixer aquí. Un altre gran àmbit d'actuació és en transferència tecnològica. Des de fa uns 10 anys tenim un programa per ajudar grups de recerca a portar les seves idees al mercat des de Barcelona. Convertim recerca en proves de concepte amb empreses, complementem equips, acompanyem fins a crear la companyia i després continuem donant suport amb capital, clients i promoció a través dels MWC de Barcelona, Doha, Las Vegas o Shanghai. Ens hem posicionat com un venture builder científic de referència a Espanya i probablement a Europa, amb una relació estreta amb el European Innovation Council. Recentment vam anunciar que els nostres spin-offs científics ja superen els 100 milions d’euros de valoració total.

I les altres dues?

— Tenim també el que anomenem Tech for Good, on impulsem iniciatives amb actors públics i privats per utilitzar la tecnologia amb finalitats concretes en àmbits com la mobilitat o la salut. Per exemple, un projecte amb el Circuit de Catalunya, juntament amb Fira i la GSMA, per convertir-lo en un hub internacional d’innovació en vehicles autònoms i drons. També un projecte amb Salut per reduir llistes d’espera en proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques a Catalunya, i un altre sobre distribució urbana al centre de les grans ciutats, un repte clau a Barcelona. I la quarta pota és promocionar l’ecosistema científic i tecnològic de la ciutat, amb accions vinculades als MWC de Shanghai, Las Vegas o Doha per posar en valor la col·laboració entre empreses i institucions. Finalment, hem produït una sèrie de ficció ambientada a Barcelona durant el MWC que mostra espais científics i tecnològics poc coneguts, com el Sincrotró de Cerdanyola, el Barcelona Supercomputing Center o la Torre Glòries, per associar la ciutat a la tecnologia. Es presenta aquests dies, s’estrena a Barcelona el 5 de març, a Madrid l’11, i es llança mundialment el 13 de març a Amazon Prime Video –en més de 200 països i 24 idiomes–, i també es podrà veure en obert a través de 3Cat.

En un context marcat per la rivalitat entre la Xina i els Estats Units, ¿Barcelona al final és l'escenari del Mobile on hi ha aquestes converses, o pot actuar també com a actor estratègic en veu pròpia?

— La neutralitat d'Europa i de Barcelona en concret ens beneficia en aquest sentit. Per exemple, al Mobile World Congress que es fa a Shanghai només hi ha empreses xineses interactuant entre elles. Als Estats Units passa més o menys el mateix. L'únic territori on es pot tenir converses i fer negocis entre diferents plataformes i continents és Europa i és Barcelona. Per tant, la neutralitat de Barcelona en sentit tecnològic geoestratègic ens beneficia molt. I com podem passar de ser àrbitres a ser protagonistes? Això té molt a veure amb els centres de recerca. Bona part de la diferència de competitivitat de les empreses europees respecte a les americanes de l'última dècada és causada per la intensitat en l'adopció de tecnologia. I això es deu a dos factors: el talent i la transferència de tecnologia. Als EUA i a la Xina, per diferents motius, la transferència de coneixement i de tecnologia entre el món universitari, la recerca i el mercat és molt oberta. Està molt normalitzat que un científic del MIT a Boston col·labori amb Google, amb Microsoft, etc. Aquí encara estem un pas enrere. Per a nosaltres és absolutament crític, i la Comissió Europea ho ha vist de la mateixa manera. Estem assumint un protagonisme, i tant de bo un dia siguem innecessaris, però de moment encara som claus per empènyer aquesta transferència i perquè aquest món deep tech, de tecnologies profundes, arribi a les empreses i es converteixi en un fet de valor i que es pugui monetitzar des de Barcelona, des de Catalunya, cap al món.

A què respon aquesta dificultat de transferència tecnològica?

— Té molts motius, però bàsicament és un tema cultural i també d'incentius. Històricament, el món universitari europeu ha estat molt separat del món empresarial. Però crec que aquesta mentalitat està canviant a poc a poc. Els científics cada dia són més conscients que la seva recerca té sentit només si beneficia la societat i l'economia, i els recursos perquè es doni la col·laboració amb les empreses també s'estan posant, s'estan prioritzant.

Darrerament s'està posant sobre la taula que Europa necessita sobirania tecnològica. És possible?

— Sí que és possible, perquè estem en un món molt accelerat. Pel que fa a tecnologia, el que avui és brutal la setmana que ve ja haurà canviat a una altra cosa. Quan tothom pensava que OpenAI i ChatGPT eren el gran guanyador, ara resulta que no està tan clar, i que Gemini i Google sembla que tenen avantatge. Però cada dia canvia. Es generen oportunitats constantment. Per tant, no estem en una foto fixa que digui que la IA està dominada per un o altre. Sembla clar que la robòtica probablement està dominada pels xinesos, però Europa pot jugar-hi un paper molt rellevant. En el disseny de semiconductors, hi ha una sèrie d'àmbits que sí que són clares oportunitats per a Europa, i s'està fent bé, s'estan seguint els passos per tenir un núvol europeu sobirà, per exemple. A la velocitat que ens agradaria? Probablement no. Però sí que tenim una oportunitat.

Hem de tenir por de la Xina?

— No hem de tenir por de ningú, ni de la Xina ni dels Estats Units. Al final tot això són avisos que Europa no podia seguir pel camí que estava seguint i que calia accelerar el nivell de desenvolupament tecnològic. Penso que al final ens haurà anat bé, tot el que està passant a escala geopolítica. Aquest sacseig de l'economia i del sector tecnològic europeu ens ha fet adonar que havíem de fer uns passos endavant que no havíem fet. Per tant, por de la Xina no, però, òbviament, hem d'aprendre del que estan fent bé i no menystenir-los. Jo cada any he de viatjar al MWC de Shanghai i he visitat també Shenzhen i Taiwan, i t'adones que hi ha molts recursos sobre la taula. Però també és clar que la Xina és un país molt bo agafant una cosa que ja s'ha inventat i escalant-la. Un cop tenen la tecnologia de bateries i de cotxes elèctrics, són molt bons millorant aquesta tecnologia i millorant el cotxe elèctric fins a fer-ho molt assequible, tecnològicament molt avançat. Però les tecnologies disruptives no solen sorgir de la Xina, perquè culturalment pensen d'una altra manera. En canvi, acaben sorgint sempre dels Estats Units o d'Europa. La mateixa World Wide Web (WWW) es va inventar a Europa. Tenim els nostres propis actius i els pròxims 5-10 anys seran una finestra d'oportunitat molt potent per a Europa. No estem fora de res, encara hi som a temps.

Quan parleu amb inversors estrangers, quines són les peticions, què busquen ara?

— Molts inversors comencen a invertir en deep tech, en tecnologies més profundes, en etapes preliminars. És a dir, cada cop estan entrant en projectes més científics, més arriscats, però també saben que hi entren amb uns preus més raonables i que, a més, si després allò funciona, poden treure'n un benefici molt alt. Per tant, hi ha molts fons i molts recursos d'inversors que estan anant cap a aquest sector, que en el fons engloba temes de salut, d'energia, de defensa, d'aeroespacial, de quàntica i d'altres.

Què ha de tenir un projecte per posar-li l'etiqueta deep tech?

— Una empresa deep tech és aquella que té un avantatge competitiu exclusivament degut a la tecnologia. És a dir, si tu vens collars de mascotes online, l'avantatge competitiu serà el disseny, la distribució, el màrqueting, però no la tecnologia. Una empresa que es dedica a millorar l'eficiència energètica dels microprocessadors en un centre de dades té un avantatge competitiu basat en aquella tecnologia de refrigeració que és bastant única i que es pot protegir, a més, amb una patent, una IP. Per tant, jo definiria com a deep tech el tipus d'empreses que es dediquen a qüestions que tenen un avantatge competitiu gràcies a la tecnologia concreta que tenen.

Per acabar, quin diagnòstic faria de l'ecosistema català?

— Catalunya està en una situació absolutament privilegiada, però no ens podem adormir. La revolució de la IA no la podem menystenir i no es limita als ChatGPT, als bots; és molt més profunda i necessitem la gent molt bolcada en com utilitzem aquestes eines per millorar l'eficiència d'organitzacions, en com aconseguir nous models de negoci, etc. Tinc la sensació que el que hem viscut els últims 20 anys ha sigut un aperitiu del que podem veure en els següents. I Barcelona té tots els components per construir el puzle, i un ecosistema que ho afavoreix. No només són les start-ups, també els centres de recerca, totes les inversions que s'estan fent, els hubs de tecnologia, les multinacionals que instal·len els seus centres aquí... Són empreses de tots els sectors, des de l'automoció o el farmacèutic fins a l'àmbit digital: la transformació digital de les seves organitzacions es lidera des de Barcelona. Per tant, tenim un ecosistema ideal, un caldo de cultiu ideal per afrontar aquesta nova revolució que comencem a percebre ara.