Tres anys després de Fukushima
L’1 de març del 2011 es va encetar una nova etapa política i econòmica al Japó. Un terratrèmol de 9 graus de magnitud a l’escala de Richter va provocar un tsunami brutal, que va colpejar la central nuclear de Fukushima i va causar 18.000 morts i desapareguts. El Partit Demòcrata Liberal, que llavors era al poder, va fracassar estrepitosament en la gestió de la crisi nuclear i el Partit Liberal Democràtic va guanyar rotundament les eleccions del 16 de desembre del 2012. El primer ministre Shinzo Abe va optar per aplicar un pla agressiu de mesures, anomenat Abenomics, per tal de reactivar una economia estancada des de feia dues dècades. Es va basar en tres eixos: política monetària expansiva, política fiscal flexible i reformes estructurals profundes. El govern va aplicar amb decisió els primers dos eixos, però no ha acabat d’afrontar el tercer.
Controlar la inflació
El 18 de febrer el Banc del Japó va anunciar que continuarà lluitant contra la deflació comprant més deute públic nipó, entre 430.000 i 500.000 milions d’euros, enguany. L’any passat va aconseguir situar la inflació en l’1,3% i busca arribar al 2% el 2015. L’elecció de Tòquio per organitzar els Jocs Olímpics del 2020 és un altre èxit que reforça la imatge internacional del país. L’ Abenomics ha donat fins ara uns resultats positius. Però hi ha riscos. Els analistes adverteixen que els plans d’estímul monetari i fiscal serviran de ben poc si no vénen acompanyats de reformes estructurals profundes, principalment al mercat laboral, en una societat més i més envellida. El dèficit demogràfic afecta negativament el consum, l’estalvi intern i el finançament del sistema de salut i les pensions. I és urgent incrementar la participació laboral de la dona. Dies enrere va ser notícia que una dona presidirà per primera vegada un banc japonès.
L’economia japonesa va créixer l’1,6% el 2013, després d’enllaçar quatre trimestres positius. Malgrat que aquesta és la millor xifra registrada en tres anys, és la meitat del que el govern esperava. Va arrencar amb força el primer semestre, però es va frenar al segon. I l’últim trimestre el PIB ha augmentat només el 0,2%. Els empresaris demoren les inversions i el consum interior tampoc no acaba d’arrencar. El consum, que genera el 60% del PIB, va créixer un 1,1% el 2013, per sobre del 0,2% del 2012. Els últims mesos s’ha activat potser perquè els ciutadans estan avançant les compres davant d’una imminent pujada de l’IVA del 5% al 8% a partir de l’1 d’abril. Tanmateix, es tem que el consum torni a frenar-se en el que queda del 2014. L’abril del 2015 hi ha prevista una altra pujada de l’IVA, del 8% al 10%.
Desequilibris socials
Els japonesos es continuen mostrant poc inclinats a consumir més perquè veuen que els preus pugen, però no ho fan els salaris. Abe intenta convèncer els grups empresarials nipons perquè augmentin els salaris. Però les grans empreses, en comptes d’apujar el salari base, prefereixen compensar els treballadors amb bons, que usualment representen el 17% del sou final. Les pimes tenen més problemes. El 4 de març el ministeri de Treball va informar que el salari base augmentaria per primera vegada en dos anys, però ho va fer només l’1%, molt per sota del que els sindicats reclamaven a les organitzacions empresarials. L’atur va caure fins al 3,7% al gener, el nivell més baix des de fa sis anys, però continua creixent el percentatge de les feines temporals o precàries, que ja representen el 37% del total. Si els preus continuen augmentant sense que ho facin els salaris, s’acabarà pagant un alt cost social. I l’ Abenomics podria fracassar i tornar la deflació.
Al Japó, continua havent-hi bastants desequilibris econòmics. El deute públic ha arribat al 220% del PIB, la taxa més elevada entre els països de l’OCDE, si bé el 92% està en mans dels estalviadors japonesos. A més, el país va registrar un dèficit comercial rècord de 82.300 milions d’euros el 2013. I el gener del 2014 s’hi van afegir 20.000 milions d’euros més. La forta depreciació del ien el 2013, un 20% enfront del dòlar i un 26% enfront de l’euro, va afavorir els interessos dels grans conglomerats empresarials nipons. Les exportacions es van disparar, però molt més les importacions. Cal recordar que moltes empreses japoneses han deslocalitzat gran part de la producció industrial a tercers països, com Tailàndia i la Xina. I ara pateixen els efectes de la llarga crisi de la zona euro i de les tempestes financeres, amb fugides de capitals que, des del maig del 2013, sacsegen diverses economies emergents perjudicades pels canvis de la política monetària aplicada per la Reserva Federal nord-americana. Tampoc no hi ajuda l’enrariment de les relacions polítiques entre Tòquio i Pequín, que perjudica els intercanvis comercials entre la segona i la tercera economia mundial.
Tanmateix, la raó principal del dèficit comercial és la factura energètica enorme que Tòquio ha de pagar des que fa tres anys va tancar totes les centrals nuclears, que abans de la crisi de Fukushima asseguraven el 30% del consum elèctric del país. El Japó és avui el primer importador de gas liquat del món. El 60% dels japonesos s’oposen a reconsiderar l’opció nuclear, però Abe aprovarà al març un nou pla energètic que preveu reobrir aviat 16 dels 48 reactors, sempre que compleixin les normes de seguretat imposades per l’autoritat reguladora nuclear. Una decisió controvertida, però potser necessària per a l’economia del país. El 2014 serà un any clau per a l’ Abenomics.
