Com trencar dues normes bàsiques i triomfar en l’intent

PRIMERA NORMA D’OR del manual de l’emprenedor: no arrenquis mai un negoci en un sector que no coneguis molt bé. Doncs Àlex Ollé, Erich W. Büchen i Joaquim Domingo van decidir l’any 2003 subvertir aquest manament i entrar en el món de la indústria farmacèutica. Onze anys després, Galenicum ven a 20 països dels cinc continents, va facturar 65 milions d’euros l’any passat i dóna feina a 67 treballadors.

“No veníem d’aquest món i realment ens vam tirar a la piscina”, admeten ara. Vist amb perspectiva, creuen que va ser una sort no conèixer el negoci: “Si haguéssim sabut el que sabem ara, no ho hauríem fet, és un sector molt complex”. Però el cas és que van començar a proveir principis actius fabricats a l’Índia a laboratoris espanyols sense experiència. La conclusió que en treuen ara és sorprenent: “Ser astronautes no ens va anar malament, perquè pensàvem diferent que la resta del sector”.

Els clients els van anar arrossegant a noves activitats. Primer van passar a fer d’intermediaris de producte ja acabat, i més recentment s’han llançat a produir els seus propis medicaments. “No hem tingut cap secret: bàsicament, treballem molt i creiem cegament en el negoci”, afegeixen.

La seva història prova que, certament, hi han cregut. Tots tres van abandonar les seves feines per l’empresa, i cadascun hi va arriscar 12.000 euros. En aquells inicis van estar gairebé dos anys sense cobrar i van fer del pis d’un d’ells la seva oficina. “Primer, en una habitació; després, també al menjador; més tard, al saló... Al final, el tercer any, vam buscar la nostra pròpia oficina”, recorden.

SEGONA NORMA D’ORdel manual de l’emprenedor: en tot negoci hi ha d’haver algú que mana i decideix. No és el seu cas. I, malgrat això, l’èxit els ha arribat i regalat imatges com la que van viure a Atenes el 27 de maig: els tres amics van pujar a l’escenari junts per rebre el premi Business of the Year dels European Business Awards per a empreses de la seva mida. La imatge representa bé la curiosa manera com es prenen les decisions: “Per unanimitat”. Si bé cadascun és responsable d’una àrea, decideixen tots a l’una i orgànicament estan al mateix nivell. Els ha funcionat i no només ho proven els premis.

El seu creixement no s’atura. Aquest any obriran una filial a Colòmbia -ja en tenien a São Paulo, Lima i Santiago de Xile, entre altres llocs-. Estrenaran representant a Kuwait i també tenen presència a la Xina i l’Índia. Dediquen un 10% de facturació a R+D i segueixen sobretot enfocats al segment dels genèrics, on desenvolupar un medicament costa uns 10 milions -quan les patents escalen fins als 1.000-. I, com a clau, miren d’endevinar cap on evolucionarà el sector, un àrea en què han demostrat un veritable talent profètic. Això els defineix tant com haver subvertit les normes per fer-ho tot a la seva manera.