Arriben els sopars de Nadal, i, amb aquestes dates, els moments per reflexionar. ¿Ha estat un any dur? ¿Arribarem a complir els objectius que ens hem marcat per al 2014? ¿Amb quin passaport viatjarem el 2015? Sens dubte, aquests dies assenyalats ens haurien de fer reflexionar per diversos motius.
El primer, pel que duren i ens despisten. Sembla que es pari el món el 10 de desembre i reaparegui el 7 o el 8 de gener. "¿Ens hem de veure, quan ens podem reunir?" "Ostres, veient les dates, millor al gener, no creus?", és la pregunta-resposta més repetida des de la setmana passada.
El segon, perquè el canvi d'any és un molt bon moment per fer una pausa per preguntar-nos si el que fem ens agrada. Els que vam decidir muntar un negoci ens preguntem si voldríem canviar-lo, deixar-lo, vendre'l, ampliar-lo, reduir-lo. Als que els agradaria muntar-ne un es pregunten si podrien començar-lo o haurien d'ajornar-ho. En resum, tots plegats mirem el veí i molt sovint pensem que ell és més feliç.
I el tercer, perquè tot això de les festes és en si un gran negoci. Als que parem de treballar en aquestes dates ens fa perdre la son veure els que només treballen en aquestes dates, els que han sabut aprofitar l'atac incontrolable de la població per consumir, canviar la casa durant vint dies, comprar milers de regals, caganers, llamàntols… Ells, els que fan possible tot aquest moment, saben que si els surt bé la jugada podran descansar fins al Nadal vinent. Sigui quin sigui el motiu, esclar que preguntar-nos què fem i què volem fer és necessari. Prou necessari per no haver d'esperar a Nadal per fer-ho.