S'amplia el veto de les vendes a curt

Els ministres de Finances de la Unió Europea van aprovar el febrer passat una normativa per limitar l'especulació amb deute sobirà. A partir de l'1 de novembre, els inversors (tant persones físiques com jurídiques) estan obligats a comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) les anomenades posicions en curt sobre el deute públic i les permutes per cobertura d'impagament (CDS) si superen el 0,5% del saldo viu total del deute espanyol emès.

Les posicions curtes són una manera d'invertir altament especulativa, que busca un rendiment elevat a curt termini, principalment en la compravenda d'accions a la borsa. L'increment de les tensions en la renda fixa, especialment en el mercat secundari del deute sobirà de països del sud d'Europa com Espanya i Itàlia, ha afegit elements especulatius atractius per als inversors que volen retorns ràpids.

Les vendes a curt funcionen quan els grans fons d'inversió (hedge funds ) demanen en préstec accions a un tercer i les venen amb el convenciment que el preu baixarà. Si una vegada acabat el temps del préstec s'ha produït la davallada, el fons recompra els títols a un preu molt menor per tornar-los al propietari.

Elevada volatilitat

Es tracta d'una pràctica que dóna liquiditat al mercat, però que en temps d'elevada volatilitat, com els experimentats durant el juliol i l'agost passats i durant l'estiu de l'any passat amb l'inici de la crisi del deute, contribueixen a enfonsar els índexs de cotització de les principals borses. Els principals afectats, però, són els valors sobre els quals treballen els especuladors, que veuen com les seves cotitzacions van baixant i la seva capitalització es debilita.

Precisament, la primera prohibició de les vendes a curt en l'actual crisi es va produir l'11 d'agost del 2011, sobre la cotització de 16 valors de la borsa espanyola, gairebé tots del sector financer. Primer va ser un veto per 15 dies, però posteriorment es va prorrogar dues vegades (25 d'agost i 28 de setembre de l'any passat).

Finalment, la CNMV va decidir aixecar la prohibició el 16 de febrer passat. Però amb l'augment de la prima de risc del juny, el regulador espanyol va tornar a perseguir les vendes a curt, que van quedar altre cop prohibides el 23 de juliol, per un període de tres mesos (23 d'octubre).

Poc abans d'aquesta última data, la nova presidenta de la CNMV, Elvira Rodríguez, va decidir una nova ampliació del veto fins al 31 d'octubre, donat que al novembre ja entra en vigor la normativa europea. Les prohibicions de la CNMV han vingut normalment acompanyades per les del regulador del mercat italià, que també ha rebut els atacs dels especuladors.

Per la seva banda, el supervisor comunitari ESMA (la seva sigla en anglès) va publicar el 13 de setembre passat les condicions per especificar les vendes a curt que superin el llindar del 0,5% del deute sobirà.