Jugant altre cop a la guerra de divises
Les mesures d'estímul econòmic impulsades pel Japó són observades amb lupa per les economies de tot el món. El primer ministre, Shinzo Abe, fa abaixar la cotització del ien per fer més competitives les exportacions japoneses. Li urgeix corregir el primer dèficit comercial del Japó des del 1980, provocat en part per l'increment de la factura energètica després del tsunami del 2011. Abe s'excusa en el fet que els bancs centrals d'altres països també manipulen el valor de les seves monedes per reforçar el sector exterior. Té raó. Tret de la zona euro, se sol manipular sovint el valor de les divises i, si cal, es fa anar la màquina de fabricar bitllets. Fins i tot Suïssa fa el que pot per mantenir el canvi del franc suís a 1,20 per un euro.
Torna la guerra de divises? Encara no, però creixen les tensions monetàries. La zona euro se sent perjudicada per la devaluació del ien, que, després d'haver assolit la seva cotització més alta el 24 de juliol del 2012, es va depreciar un 26% respecte de la moneda europea. L'apreciació de l'euro respecte del dòlar (un 10,4%) va empitjorar els efectes de la caiguda del ien sobre l'euro. També el won sud-coreà es va revaluar un 26,7% davant del ien, cosa que perjudica la competitivitat de les empreses sud-coreanes davant de les japoneses. Així mateix, el valor del ien es va devaluar més d'un 7% respecte del dòlar.
Quin és el valor real de cada divisa? The Economist publica dues vegades a l'any el Big Mac Index, que es calcula comparant el preu en dòlars de la coneguda hamburguesa venuda als McDonald's de mig món i analitza els desequilibris entre divises segons la seva capacitat de poder de compra. Resulta que l'euro està sobrevalorat un 11,7%, mentre que el ien està infravalorat un 19,5 %; el won, un 22%; el iuan, un 41,5% i, la rupia índia, un 61,8%.
En l'últim Fòrum de Davos es va debatre un cop més la necessària coordinació internacional per evitar una altra guerra de divises. Però sembla que cap dels assistents es va prendre un Big Mac.
