Històries

Aquesta columna té per nom Històries per no dormir . Es podria interpretar com "històries que ens trauran el son", "històries que ens faran enfadar"... I moltes vegades és així (emprendre passa també per queixar-se i cridar).

Però de totes les interpretacions possibles, avui m'agradaria parlar de les històries que no ens deixaran dormir... per bones i abundants. I és que si a Catalunya tenim alguna cosa realment bona al món de l'emprenedoria són referents per aprendre, créixer i donar-nos suport virtualment quan el món se'ns tira a sobre amenaçant de cruspir-nos.

Dídac Lee volia emprendre i ser directiu del Barça. Ho tenia clar. Tant, que no va dubtar a dormir a la primera oficina que va llogar per no gastar diners a llogar un pis. I avui crea una empresa cada any... mentre dirigeix el Barça.

Óscar Palencia va imaginar fer ulleres de sol des del seu garatge del Maresme. I avui en fa més de 500 cada mes sota la seva marca Palens, que és com es referien a ell els amics de petit.

Angie Rosales és actriu i va decidir dedicar la vida a fer riure nens als hospitals. Va deixar la feina d'actriu i va fundar Pallapupas. I que ningú li digui mai que no és emprenedora. De fet, ho és més que tots els que només emprenen pels diners.

Albert Bosch va creuar el pol Sud en solitari, escriu llibres que animen el més desanimat i, mentre fa tot això, és empresari. Quan li pregunten sobre quina és l'aventura més perillosa que ha fet mai, diu que és la d'emprendre. Que quedar-se sol al pol Sud és un joc comparat amb muntar una empresa.

Ells, i alguns altres, a mi, em treuen el son. I a vosaltres?

Empresari