Sant Jordi 2024

Flors Pons, l'última productora de roses a Catalunya

La flor emblemàtica de Sant Jordi prové en la seva majoria de Colòmbia o l'Equador

Mercabarna calcula que, durant la diada de Sant Jordi d'enguany, a Catalunya es vendran prop de 7 milions de roses. Però, d'aquestes, menys de l'1% seran produïdes en territori català. De fet, només queda un productor de roses a Catalunya: és Flors Pons, l'empresa familiar dedicada a la flor tallada i els complements, ubicada a Santa Susanna (Maresme).

Inscriu-te a la newsletter EmpresesInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Tot i que als anys 70 i 80 només amb els productors de roses del Maresme ja es cobria pràcticament tota la demanda de Sant Jordi, actualment només queda Flors Pons que en produeixi. Enguany l'empresa calcula que en podrà proveir entre 40.000 i 50.000. "Això és una misèria", explica el copropietari del negoci, Joan Pons, "però produir rosa aquí cada vegada és més car". "De fet, de cara a l'any que ve en reduirem la producció segur", explica en una entrevista a l'Empreses.

Cargando
No hay anuncios

"Abans, només al Maresme, hi havia molts productors de roses, com a mínim 50 hectàrees, i només n'arribava una mica des de França, Holanda i les Canàries, però era una quantitat molt petita", explica Pons. Ara, però, els productors de flor tallada han anat deixant de banda el cultiu de rosa, principalment per la forta competència externa, les restriccions en els productes fitosanitaris i el canvi climàtic.

Competència "deslleial"

El principal motiu que la producció de rosa a Catalunya pràcticament hagi desaparegut és, segons Pons, "una lluita deslleial". "El canvi climàtic no ajuda, però sobretot el problema és que arriben moltes roses de Colòmbia i de l'Equador, que tenen una eterna primavera, allà la rosa sempre els surt igual, i és molt més barat produir-la", explica el floricultor.

Cargando
No hay anuncios

Alhora, la regulació dels productes fitosanitaris "més estricta" a Europa també encareix la producció aquí. "Dels productes que utilitzàvem fa 30 anys, ja no n'hi ha cap. Amb les noves regulacions europees, cada any desapareixen deu insecticides per a plagues i n'apareix només un, que acostuma a ser poc eficaç, però a fora encara es poden fer servir els que nosaltres teníem abans", relata Joan Pons.

"Nosaltres fa 40 anys vam començar a produir roses, i les fèiem només per a Sant Jordi i Tots Sants. Ens podíem permetre no fer-ne tot l'any perquè era molt més barat, perquè hi havia menys plagues. Ara, com que és més costós, hem de produir tot l'any, però hem anat reduint el cultiu", explica Pons. De fet, Joan Pons ja detalla que de l'any passat a enguany han passat a tenir una hectàrea dedicada a la rosa a tenir-ne només 7.000 m², i de cara a l'any que ve encara reduiran més el cultiu.

Cargando
No hay anuncios

El que passa amb la rosa, però també passa amb altres cultius. "El clavell n'és un altre exemple. Abans se'n produïa un munt aquí i ara se'n fa molt poc. O les gerberes, per exemple: també en queda només un productor", diu. Els motius són els mateixos. D'altra banda, però, hi ha cultius que creixen. "L'eucaliptus s'ha posat de moda. Fa més de vint anys que en fem, però ara ja en tenim dues hectàrees, i s'exporta molt, sobretot a Holanda i també per a consum nacional".

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, Pons és contundent amb un reclam a les administracions: "Hi hauria d'haver ajuda a escala tècnica o igualtat en l'àmbit fitosanitari; si no, no estem en igualtat de condicions per competir amb el mercat exterior", apunta.

De l'hort a la flor

L'avi de Joan Pons va ser qui va començar el negoci. Eren els anys 50, i l'avi Pons tenia un hort i es dedicava a vendre principalment verdura, que portava a Barcelona. Però aleshores hi va haver el boom del clavell: "En aquests trajectes, els meus avis es van adonar que per la zona de Vilassar tots els que tenien terrenys preparaven paneres de clavells i les portaven a la ciutat, i d'allà s'exportaven a la resta d'Espanya, i van començar a fer el mateix", explica Joan Pons.

Cargando
No hay anuncios

En aquell moment, però, el negoci era molt residual. "Fa 45 anys el meu pare va decidir ampliar el mercat de la flor i va començar a fer roses, gladiol, clavell petit, etcètera, fins que la verdura va començar a fer nosa i el nostre negoci va virar cap a la flor exclusivament", relata. Ara tenen un total de cinc hectàrees, uns deu treballadors i ja és la tercera generació de Pons qui ho gestiona, tot i que la continuïtat no està clara: "Som tres germans i els tres tenim fills, però, tot i que venen a ajudar de tant en tant, no ens sembla que cap d'ells vulgui continuar el negoci. La manca de relleu generacional és un problema força comú en aquest ofici", detalla.