La competència entre els BRICS Entra en escena

La cinquena cimera dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) va reunir a finals de març a Durban cinc economies que representen el 43% de la població mundial, el 20% del PIB i el 43% de les reserves de divises del món. Són els motors que han impulsat gairebé la meitat del creixement mundial en els darrers tres anys. I ho continuaran fent. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), les economies emergents creixeran el 2013 un 5,5%, mentre que les avançades ho faran només un 1,2%.

Això no vol dir que els BRICS no pateixin la crisi de la demanda dels Estats Units i la UE. La Xina va créixer un 7,8% el 2012, el nivell més baix des del 2009. Les economies de Rússia (3,4%), l'Índia (5%) i Sud-àfrica (2,6%) es van desaccelerar molt més. I la del Brasil es va estancar en un 0,9%, una tendència que podria impulsar més cooperació mútua i la institucionalització del grup. A Durban es va decidir constituir un banc de desenvolupament BRICS, amb un capital inicial de 50.000 milions de dòlars per finançar projectes de desenvolupament i infraestructures. Tot i així, el lideratge creixent de la Xina en el procés d'integració BRICS crea recels en els altres quatre socis. L'economia xinesa és tres vegades la del Brasil, quatre vegades les de l'Índia i Rússia i disset vegades la de Sud-Àfrica. Segons l'OCDE, la Xina creixerà el 2013 un 8,5%, molt més que els altres països, amb el seu consegüent superàvit comercial.

El banc BRICS oferirà un marc ideal per canalitzar més inversions xineses als altres quatre països i afavorirà les ambicions de Pequín amb vista a una internacionalització gradual del iuan en detriment del dòlar i de l'euro com a moneda de referència en les transaccions internacionals amb els països emergents. Per altra banda, el Brasil i l'Índia es queixen que les seves exportacions es veuen perjudicades per la infravaloració del iuan xinès.

A Durban els BRICS van escenificar la seva força, però també es van deixar veure com els competidors en el nou ordre econòmic.

Professor d'Esade i autor del llibre 'Asia marca el rumbo' (Dèria Editors)