Carme Forcadell: "Per a mi els diners eren rellevants quan era jove, perquè no arribava a final de mes"

La lingüista i política Carme Forcadell (Xerta, 1955) es va criar en una família treballadora dedicada al camp. “Quan hi havia taronges anàvem tots a collir-ne”, recorda. Amb 14 anys va començar a fer classes de repàs a un veí i, més endavant, va treballar de cangur.

Va ser la primera dona de la família a anar a la universitat, on va estudiar filosofia i ciències de la comunicació. “Vaig començar a treballar per ajudar els meus pares a pagar-me els estudis”, explica. Durant l’època estudiantil també va treballar a Giravolt, un programa de reportatges de TVE. De fet, tot i no dedicar-s'hi professionalment, el periodisme sempre li ha agradat: “Una persona que admiro molt és la Txell Feixas. Jo sempre pensava que a mi m'hauria agradat fer la feina que fa ella”.

Es va interessar per la llengua de ben jove. Va quedar impactada quan va marxar de Xerta, el seu poble natal del Baix Ebre, per anar a estudiar a Barcelona: "De vegades veia dues persones catalanes que estaven parlant en castellà i a mi això em xocava; venia d'un poble i allí tothom parlava català". Així, ha dedicat la seva vida professional al departament d’Ensenyament treballant per potenciar i ensenyar el català. La seva implicació ha transcendit l’àmbit professional i va formar part de diverses associacions, abans de fer el gran salt: "A partir de cert moment, ja em van començar a demanar introduir-me a la política". Segons diu, ella ho ha tingut més difícil: "Quan parles, com que ets dona, et fan menys cas. I més, 30 anys enrere".

“Totes les coses que he fet les he compaginat amb la meva feina al departament d’Educació de manera voluntària”, assegura. L’únic moment que s’ha dedicat íntegrament a la política va ser quan va ser presidenta del Parlament de Catalunya en ple procés independentista: “Presidint l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) m'ho vaig passar molt bé, perquè tothom treballava de manera voluntària, era un ambient molt bo", rememora. "Però després, com a presidenta del Parlament vaig patir moltíssim”. D'aquella època remarca que es van aprovar moltes lleis: “Amb el tema del Procés crec que no es va valorar prou la feina social que es va fer; jo crec que se'n va fer molta”. Entre d’altres se sent orgullosa d’haver aprovat la reforma horària, de començar el pla d’igualtat, aprovar la llei de memòria històrica, però sobretot “d'haver defensat la llibertat i la sobirania del Parlament”.

El preu, però, va ser car i el març del 2018 va ingressar a la presó com a presa política amb una condemna d’onze anys i mig. D’aquesta època es penedeix de no haver fet el judici a Madrid en català. Sí que el va parlar, però, durant la seva estada al centre penitenciari Mas d'Enric: “Van venir un grup de gitanes a parlar amb mi i a dir-me que estaven molt preocupades perquè hauria de parlar en castellà al judici. I com que es pensaven jo no en sabia, elles me n'ensenyarien”.

D’altra banda, assegura que el sou dels polítics no compensa l’esforç: "Sortia de casa a les set del matí i no sabia l'hora que hi tornaria. Eren moltíssimes hores i, per tant, jo crec que tot i tenir mala fama, els polítics treballen molt. I fora de la política, un bon professional està molt més ben pagat". De fet, assegura que mai ha pres una decisió laboral en funció de la remuneració: "Al tema econòmic no li he donat mai importància. També és veritat que no m'ha faltat mai per menjar. Per a mi els diners eren rellevants quan jo era jove, perquè no arribava a final de mes, perquè no en tenia. Però després, un cop tens feina i cobres, jo crec que van passar a ser una cosa secundària".

Pel que fa a les seves finances personals, no es considera excessivament estalviadora i assenyala que la seva despesa més gran són els viatges. Fa anys es va comprar un pis amb la seva parella a Sabadell: "Tinc la hipoteca pagada, però és que ja fa més de 35 anys que tenim el pis". I afegeix: “Tinc una casa a Xerta, que també gaudeixo jo, tot i que és del meu home, i després tinc un pàrquing”.

Forcadell actualment està retirada però no aturada: "No entenc com podia treballar i fer tot el que feia. Continuo treballant a la Plataforma per la Llengua, Natividad Yarza Planas, els Amics de la Casa Macià... Estic jubilada professionalment, però no políticament ni socialment. A més a més, jo treballo amb temes que m'agraden i que he defensat sempre, com són els temes de país, llengua, cultura i feminisme".