És el primer que diem en veure un polític que ens encisa amb les seves paraules, quan veiem el telenotícies, o a vegades quan assistim a un acte o conferència: "Que bé que parla!" En canvi, tot i mostrar tanta admiració per l'art de l'oratòria, ens preocupem poc per promoure-la dins la societat.
Hi ha molts tòpics entorn de l'oratòria. El primer és el que afirma que "el que parla bé és perquè ven fum". La veritat és que poca gent que hagi viatjat i visitat altres països i cultures pensa això, però en canvi és una de les frases més repetides a casa nostra quan algú sobresurt per una bona capacitat de comunicar-se.
Seguint amb els tòpics, el segon més utilitzat podria ser el de "molt bla, bla, bla, però poc treballar". Disculpi, però jo penso que presentar idees adequadament és una de les parts més importants de tot el procés que viu qualsevol empresa que neix… i també la que ja fa cinquanta anys que està consolidada.
Hem de ser capaços d'entendre que parlar bé no hauria de ser raó per sobresortir, ni de bon tros. Més aviat el contrari: no saber-se expressar hauria de ser raó per perdre oportunitats, perquè es jugaria amb desavantatge davant la normalitat de comptar amb una bona base de comunicació.
L'oratòria és assignatura obligatòria als instituts de molts països. En alguns fins i tot ho és a l'escola primària, perquè nens i nenes puguin expressar-se bé en l'adultesa i assolir els seus objectius. No dic que a Catalunya s'hagi d'imposar l'oratòria a la llar d'infants el curs vinent, però sí que ens caldrà parlar bé si volem créixer com a país.