Aigua de mar: de la Costa Brava al plat

Albert Fernández assegura que cuinar amb aigua de mar no només dóna molt més bon gust a tota mena de plats, sinó que és la manera com es cuinava abans a les poblacions marineres i properes a la costa. La cristal·lització del clorur sòdic va ser el remei que es va trobar per poder portar la sal terra endins.

Francesc Carrillo i ell van coincidir en un màster d'administració d'empreses de la Universitat de Barcelona i allà, fent el cafè als descansos, recordaven com havien vist a la Costa Daurada de la seva infantesa els pescadors fer les paelles i el peix amb aigua de mar. "Tots dos som persones inquietes, per això fèiem aquell màster", diu l'Albert, que va estudiar empresarials i havia treballat al sector financer fins que se'n va cansar. Va fer el màster per buscar noves sortides professionals. El Francesc, en canvi, enginyer industrial, hi era per millorar en l'empresa de construcció on treballava.

Del record a l'empresa

L'Albert no se sentia còmode en aquell ambient d'executius i es va adonar que el que volia era emprendre un projecte diferent. "L'aigua de mar era una idea -diu-, i ja hi havia casos d'èxit en altres països d'Europa, com ara França, i suposava recuperar un antic costum". L'hi va comentar al Francesc i van decidir unir forces per crear Mediterránea, encara que al principi només l'Albert s'hi va dedicar a temps complet, per centrar-se en el desenvolupament del pla de negoci.

Quan l'empresa en què treballava el Francesc va tancar, no s'ho va pensar gens i es va dedicar a Mediterránea. Llavors van aconseguir 300.000 euros. "De la família, els amics, de vendre la moto, de la liquidació del Francesc a l'anterior empresa...", relata l'Albert amb un somriure per fer notar que s'ho han fet tot sols. Amb aquest capital han aconseguit que Mediterránea comenci a rutllar.

El processament de l'aigua de mar té tres fases. En la primera es capta amb unes grans boques a la Costa Brava, on es considera que és més neta. N'hi ha una de fixa i dues de mòbils, que s'endinsen fins a 150 metres al mar. En la segona fase l'aigua es porta en unes cistelles a la planta de Llinars del Vallès, on s'analitza, es filtra i es torna a analitzar. En la tercera fase, si està en les condicions fixades pel departament de Salut, l'aigua s'introdueix en una bossa d'alumini que, alhora, va dins d'una capsa de cartró amb una aixeta. És el que es coneix com a bag in box i que s'usa també en el vi de taula de poca qualitat. De moment, a tres setmanes de començar a distribuir el producte, tenen un acord signat amb el Corte Inglés per a les seves botigues delicatessen . I aspiren a més.