Ferran Adrià mira a càmera. “Era una aigua misteriosa i màgica”, diu el cèlebre xef exhibint un mig somriure d’il·lusió als llavis. Jaume Subirós, cuiner del Restaurant Motel Empordà, també observa l’objectiu i se suma als elogis. “Li agradava a tothom i entre la clientela tenia fans absoluts: era una aigua fina, polida i exquisida”, assegura. Manel Compte, propietari del restaurant Can Maricanes, ho remata: “No som ni d’aigua amb gas ni d’aigua sense gas: som d’Aigua de Vilajuïga”. Durant sis minuts i vint-i-cinc segons, cuiners de la zona, antics treballadors, exsocis de l’empresa i jubilats del poble repassen vida i miracles d’un negoci i un líquid que des de 1907 ha marcat les vides de molts dels habitants de Vilajuïga, a l’Empordà. Davant dels focus, estan nerviosos: saben que no estan formant part d’un audiovisual qualsevol. Es tracta del documental corporatiu que servirà per promocionar l’esperat rellançament de la històrica Aigua de Vilajuïga.
L’abril del 2017 ningú s’ho hauria imaginat. La premsa acabava d’anunciar el tancament de l’empresa, que des del 1907 havia comercialitzat l’aigua carbonatada que brollava al peu de la serra de Verdera. “Se’ns apaga un símbol amb què hem conviscut tota la vida”, explicava aleshores Joana Cobo, alcaldessa de Vilajuïga, al Diari de Girona.
La història d’aquesta aigua havia començat el 15 de juliol de 1904, quan per reial decret va ser declarada “mineromedicinal”. El 1907 sis famílies empordaneses van decidir fundar una societat per comercialitzar-la. Les seves ampolles van recórrer ràpidament tota la geografia catalana. El pintor empordanès Salvador Dalí en va lloar les qualitats i l’escriptor Josep Pla li va dedicar un extens reportatge. Havia aconseguit una fama indiscutible.
El 2011 l’empresa va passar a formar part del grup terrassenc Copcisa, que va comprar el 80% de les accions. Amb la intenció d’actualitzar el producte, el van redissenyar i en van estrenar una nova línia: Aigua de Vilajuïga carbonatada artificialment. La cosa no va funcionar. El 2015 l’empresa va ingressar 370.000 euros i va tancar amb pèrdues de 9.000 euros, un panorama similar al de l’any anterior. Segons va avançar El Punt Avui, Copcisa feia temps que volia desempallegar-se’n i, al no trobar comprador, el 2017 va decantar-se per tancar.
La notícia, però, va arribar a orelles de Víctor Grífols, president de la poderosa empresa de plasma i hemoderivats Grifols. Hi va veure una oportunitat de negoci i va decidir invertir-hi per reflotar-ho. “Hi vam apostar per motius sentimentals, però també per motius racionals”, explicava a l’ARA Joan Fornós, director general de Grifols. Aquesta tardor, després d’haver-hi invertit 5,5 milions d’euros i d’haver reposicionat el producte, les ampolles han tornat a les taules dels restaurants. Segons argumenta Carolina Luis-Bassa, vicedegana de la UPF Barcelona School of Management, ho tenen tot per sortir-se’n. “És un producte original, que evoca records, lligat a influencers d’època com Dalí, vinculat a l’alta gastronomia i, per tant, amb gent disposada a pagar-ne un preu elevat”, vaticina.
+ Detalls
La lliçó
“Grifols ha sabut analitzar molt bé qui era el client d’Aigua de Vilajuïga i per què la bevia -explica Carolina Luis-Bassa, vicedegana de la UPF Barcelona School of Management-. Però on rau la clau final de l’èxit és en dos aspectes: en la capacitat de despertar emocions entre la clientela i tenir diners per invertir-hi”, conclou.