A la borsa de Madrid encara recorden l’autèntica bogeria que van viure el 17 de novembre del 1999. Era el dia en què, per primera vegada a la història, una empresa d’internet sorgida a Europa feia el salt a un mercat borsàtil. Es tractava de Terra, la flamant i ambiciosa filial tecnològica fundada a Espanya per Telefónica tan sols pocs mesos enrere i que perseguia un somni clar: convertir-se en el portal de parla hispànica més visitat de tot el planeta, amb serveis diversos.
“Hi ha 570 milions de persones convidant-te a participar a Terra, un negoci amb futur que per fi arriba a la borsa”, explicava aleshores l’empresa en una intensa campanya publicitària difosa els dies abans de la sortida als parquets. L’expectació era màxima i, de fet, les esperances d’èxit que li havien augurat molts analistes es van complir de seguida. Si Terra havia sortit a borsa amb un preu inicial d’11,81 euros, aconseguia tancar la seva primera jornada amb un espectacular augment del 213,3%. Tres mesos després feia el salt a l’Íbex.
“Va ser espectacular”, recorda Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria a la UPF i a la Barcelona School of Management. Terra havia nascut en un moment en què tot just internet començava a arrelar a Espanya i la febre per l’or cibernètic estava més present que mai. “Aleshores, a Espanya, del funcionament dels negocis vinculats al món digital encara en sabíem ben poca cosa -assegura Domingo-. Emmirallant-se en els Estats Units, tothom es pensava que si eres capaç de fer una pàgina web la podies vendre i fer-te milionari”. De fet, Juan Villalonga, president de Terra, havia declarat nombroses vegades que la irrupció d’internet faria entrar en crisi el negoci de les companyies telefòniques i que, per tant, invertir en projectes com Terra era una necessitat.
Al principi, Terra va viure una autèntica època daurada: creixia a la borsa, però sobretot guanyava múscul arreu del món a cops de talonari. “Només pensaven a créixer, créixer i créixer comprant empreses d’arreu del món a les quals anaven bé les coses -recorda Domingo-. Telefónica va prioritzar el creixement per sobre de la rendibilitat, i va afrontar els primers anys amb un model de negoci poc clar”, conclou. El moment més sonat va arribar quan Terra va decidir comprar la tecnològica nord-americana Lycos per l’astronòmica xifra de 13.222 milions d’euros. Suposava entrar al mercat dels Estats Units per la porta gran i convertir-se en el portal més visitat del món en castellà.
Però a Terra, des del primer moment li va faltar un factor clau: especialitzar-se. “Quan van néixer, van voler abraçar massa mercats i serveis diferents -assegura l’experta-. Creien que estar diversificats els anava a favor, però en realitat quan es comença un negoci cal saber focalitzar-lo molt bé”, sentencia. El 2005, després de l’esclat de la bombolla tecnològica, les accions de Terra van tocar fons, i l’empresa va tancar l’agonia per sempre el 2017.
La lliçó
“Un negoci ha de néixer ben focalitzat: sempre serem a temps d’escalar-lo i replicar-lo -assegura Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la UPF-. I Terra va néixer a Espanya: un país on encara no existia un ecosistema tecnològic potent per poder competir amb els gegants nord-americans”.