Epic fail

El sobtat adeu de La Asturiana, els creadors dels mítics caramels d'eucaliptus

De produir 25 tones de llaminadures l'any a haver de tancar la fàbrica per la pandèmia

Durant dècades, quan s'acabava l'estiu, als treballadors i treballadores de La Asturiana se'ls girava molta feina. A la fàbrica de Gijón, les línies de producció acceleraven el ritme: funcionaven nit i dia per aconseguir embolicar a temps els 300.000 quilos de caramels de tots els gustos que necessitaven per abastir cavalcades de Reis d'arreu d'Espanya. A aquest pic d'activitat s'hi havia de sumar la producció especial de caramels de temporada, com els dolços farcits de torró, d'ametlla o de praliné. Ara bé, també havien de fer front a l'alta demanda del caramel per excel·lència de la companyia: el d'eucaliptus. Comercialitzat amb un simple embolcall blanc amb lletres verdes, La Asturiana havia arribat a produir-ne més de 25 tones cada any. "Els caramels de tota la vida", imprimia l'empresa als paquets d'aquest producte. Amb una història que es remunta a principis de la dècada de 1940, els caramels d'eucaliptus –però també els de Cuba Libre– van aconseguir arrelar fort entre els paladars de diverses generacions. Fa tres mesos, però, la maquinària va aturar-se en sec.

A principis de desembre, i després de més de 80 anys d'activitat, La Asturiana va anunciar que entrava en procés de liquidació. La decisió va causar estupefacció entre la plantilla, formada per 28 treballadors. "Mai hem vist res igual", resumia Robustiano Iglesias, representant del sindicat SOMA-FIA-UGT, en declaracions a El Comercio. Explicava que els treballadors seguien tenint pics de molta feina i que l'empresa continuava exportant a països com Portugal, Itàlia o Alemanya. El representant sindical, recollint les veus de la plantilla, assegurava que no hi havia motius que justifiquessin el tancament de la planta. "Si han tancat és per una mala organització, no per un tema econòmic, perquè de comandes en teníem, i els nostres caramels d'eucaliptus es continuaven venent en quantitats industrials", assegurava José Ignacio Goutayer, un empleat de tota la vida, al mateix mitjà. 

Cargando
No hay anuncios

Tot i que defensaven que la producció es mantenia, reconeixien que l'empresa feia temps que no rutllava fina. Els problemes havien començat quan, a principis dels 2000, per culpa d'una malaltia, la família fundadora de l'empresa va haver de vendre's el negoci. Des d'aleshores, la plantilla diu que va renunciar a part del sou per assegurar la viabilitat de l'empresa. L'arribada de la pandèmia, però, va acabar de trastocar el panorama: van haver d'acollir-se a un ERTO. "El covid va fer que el mercat del caramel registrés caigudes del 20%, una de les pitjors xifres de la història recent", quantifica Neus Soler, professora de la UOC experta en màrqueting. L'experta també assenyala una davallada de les exportacions als països on venia La Asturiana. "D'un dia per l'altre, van vendre la maquinària a una empresa de Badajoz i van començar a embolcallar caramels fora de les instal·lacions, en cases particulars", va detallar Iglesias. Amb l'anunci del tancament, es va esgotar ràpidament l'estoc de caramels d'eucaliptus i el silenci es va apoderar de la fàbrica.

La lliçó

"Més enllà de la mala organització interna que denuncien, hi va haver una manca d'innovació en el producte –opina Neus Soler, professora de la UOC–. El sector en requereix molta i La Asturiana treballava només amb productes clàssics, com l'eucaliptus o l'anís", recorda. Per ella, cal estar pendent de les tendències i invertir-hi.