Rosa Talamàs: “No seré mai rica perquè si tinc diners soc molt generosa”
La corresponsal de TV3 als Pirineus explica quina és la seva relació amb els diners i la feina
L’actual corresponsal de TV3 al Pirineu, Rosa Talamàs (Terrassa, 1978), va estudiar econòmiques seguint la tradició familiar del seu pare i dos dels seus germans, però ràpidament es va adonar de la seva passió: “Soc bona traient informació a la gent, aconseguint que la gent m'expliqui històries i veient quins són els problemes reals”. Volia dedicar-s'hi i, per tant, estudiar periodisme: “Vaig pensar que em podria dedicar al periodisme econòmic, perquè és el que més em podia diferenciar de la resta, i per això vaig fer pràctiques en mitjans econòmics”. Tot i que la seva primera feina fos a Caixa Catalunya durant els estius, va fer el salt i va començar a treballar per a mitjans escrits i radiofònics. Va fer pràctiques al programa Valor afegit de TV3 i des de llavors treballa a la televisió pública: “En el moment que es creava el 3/24 necessitaven horaris extrems i vaig entrar a la redacció treballant de quatre de la tarda a una de la matinada”.
Sempre ha estat entre la secció de Societat i la d'Economia, redactant i també coordinant. Un dels moments més estressants va ser fent de redactora en cap durant l’època del procés independentista: “Va ser molt intens i probablement més polític que periodístic; era un periodisme que probablement no m'omplia gaire, i jo volia parlar dels problemes reals de la gent”. La reportera va decidir deixar la coordinació i traslladar-se als Pirineus: “Jo soc molt curiosa, i a mi el que m'agrada és el periodisme en essència. La meva manera de fer país és trepitjar el territori”. A més, tenia ganes de poder conciliar la feina amb la maternitat: “El fet de ser mare de dos nens molt petits i estar treballant cada dia moltes hores fa més complicat ser-hi present. També físicament, és que no em trobava ni bé”. A més, assegura que sempre li havia “atret molt el Pirineu”.
Pel que fa a la remuneració, assegura que ella se sent ben pagada: “Probablement m'hauria guanyat molt més bé la vida si hagués seguit en el món de l'economia. Però a la vida també s'ha de sospesar què t’agrada més”. I afegeix: “TV3 probablement és dels llocs on es cobra millor del sector, tot i que mai ens farem rics. Jo ja he assumit que si he decidit aquesta professió no és per guanyar diners, però en pots viure dignament”.
En aquest sentit, no es considera una persona estalviadora: “Ho intento, però si cada dia n'han de sopar set i cinc són adolescents, comptant els fills de la meva parella, és difícil estalviar”. “De totes maneres, he de dir que segurament no seré mai rica, perquè si tinc diners soc molt generosa. Jo no tinc problema amb comprar-los coses als uns o als altres, soc bastant esplèndida”, assegura. A més, apunta que per a les persones separades encara és més difícil estalviar. Així i tot, sempre intenta tenir un raconet al compte bancari, per si arriben imprevistos.
Despeses domèstiques
La despesa més elevada és pagar l’esquí dels seus fills, juntament amb el menjar: “No tinc despeses ni aficions cares, però tampoc me'ls puc permetre”. “Si pogués viatjaria més i em gastaria més diners en voltar pel món. Si em toqués la loteria, la utilitzaria per viatjar”, destaca la periodista. En aquesta línia, la pitjor inversió va ser comprar-se una furgoneta de segona mà per viatjar, perquè “comprar barat pot sortir car”, i ara ja l’ha venut.
En canvi, la millor inversió que ha fet mai va ser comprar-se una casa a Terrassa: “Està molt ben ubicada, i quan no hi he viscut sempre l’he pogut tenir llogada”. Va ser després de la bombolla immobiliària, i només en va pagar “300.000 euros, quan abans en valia 450.000”. Ara, però, encara li queda pagar 15 anys més d’hipoteca. És l'única que ha demanat, juntament amb el préstec d’un cotxe que es va comprar de jove. “Si tingués diners, en un futur m’agradaria comprar-me una casa als Pirineus, perquè hem fet unes arrels”, assegura.
D’altra banda, tenir una propietat li permet tenir tranquil·litat de cara a la jubilació. Tot i que no ha fet cap pla de pensions: “No hi penso gaire, encara em queden molts anys a la feina”. De fet, treballar li agrada molt: “M’agradaria anar de corresponsal a algun lloc. Si no tingués els fills, ara marxaria cap a Londres”.