Pedro Calef: "El nostre és un projecte de país"

Pedro Calef és enginyer, amb una llarga trajectòria en el sector de l'automoció. Ara, com a conseller delegat d'Ebro Motors, està centrat, per una banda, en reindustrialitzar les antigues instal·lacions de Nissan a la Zona Franca, i per l'altra, a rellançar una mítica marca espanyola: Ebro. La fàbrica ja està en marxa, malgrat que el denominat D-Hub ha de créixer més amb l'aterratge de la xinesa Chery. I els primers Ebro ja comencen a circular per les carreteres.

Després de tot el procés tan llarg i difícil, ¿la reindustrialització de l'antiga Nissan ha estat un èxit?

— Crec que sí, perquè l'objectiu era, principalment, reactivar la indústria, reubicar els treballadors en activitats industrials, i això, tot i que encara no està finalitzat, perquè queden algunes passes, s'està executant. Hi ha més de 800 treballadors. L'activitat industrial s'ha recuperat i augmentarà progressivament. Per poder començar de pressa hem iniciat només l'assemblatge, però ja estem fent la implementació per activar tota la fàbrica completa amb soldadura, pintura i muntatge.

Quants cotxes es fabriquen?

— Ara estem, aproximadament, en uns 50 vehicles al dia de producció. Evidentment, anem flexibilitzant en funció de les vendes i de l'estoc.

Amb dos models i el tercer que sortirà...

— Exacte. Vam començar amb l's700, que és un dels models més de gran mercat. Vam continuar amb l's800, i ara, aviat, ja comencem amb l's400.

I dins del que és tota la reindustrialització, quan veurem sortir models Omoda d'aquí?

— La previsió inicial la seguim mantenint. Omoda, evidentment, és d'una altra empresa, tot i que siguin socis també de la fàbrica. Però els plans comercials i industrials els porten ells.

Quants proveïdors locals tenen?

— Estem iniciant el procés de localització de components. Ara mateix tenim dos proveïdors locals i estem treballant amb diferents companyies del sector per anar localitzant més progressivament. A mesura que augmenta la producció, es va fent més necessari.

L'objectiu seria acabar fabricant-ho tot aquí? El 100%?

— El 100% és impossible. De fet, ningú fabrica el 100% a la rodalia. Però sí una part important i en un breu temps. El nostre objectiu és localitzar una part de la producció important.

Planxa, també?

— Planxa, evidentment, econòmicament és la que requereix més inversió, però també.

Pintura també requereix molta inversió, no?

— Sí, però la inversió en pintura és per a tots els models. La inversió en xapisteria és específica per a cada model. Per tant, pel que fa a vendes hi ha d'haver més volum perquè surtin els números. Al final, tot és un joc d'anar avaluant el cos logístic davant del cos d'industrialització de cada component. Normalment, els components de més mida són els que més ràpid s'amortitzen tenint la producció localitzada.

Els aranzels afecten els components?

— Ara nosaltres no tenim una afectació pel fet de ser productors locals. Al final, la regulació és per a tothom i nosaltres el que hem de fer és adaptar-nos a la regulació que hi hagi. I les regulacions van canviant. Aquest darrer any i, sobretot, aquests darrers mesos hem vist com les regulacions al món poden canviar en qüestió de minuts. I ens hi haurem d'adaptar.

Però ara, per a peces i components de fora paguen taxes?

— Sí, esclar. Sempre es paga. Amb el canvi que hi ha hagut de taxes en el vehicle elèctric, si el fabriques localment tens un gran avantatge. Ara tenim híbrids endollables i algun dia veurem aquí 100% elèctrics. Un motor elèctric és molt més eficient que un motor de combustió. Hem de treballar per a la sostenibilitat. El cotxe elèctric és evident que és una solució, perquè no fa emissions de CO₂, sobretot en les zones on s'acumulen més emissions, que són les grans ciutats, i també globalment. Com a societat, hem d'anar cap al vehicle elèctric.

Quin és l'objectiu per a aquest any, el primer sencer de fabricació?

— Superar les 20.000 unitats. La progressió de les vendes està sent bona. Aquest abril, tot i la Setmana Santa i l'apagada massiva, hem aconseguit arribar a les 879 matriculacions. Ja ens comencem a acostar a les 1.000 unitats. Ara afegirem l's400, que és un vehicle per al consumidor local, de gran producció. És una mida de vehicle que és de les més acceptades al mercat.

Més urbà, no?

— Sí, és un SUV urbà, però és una mica més petit que l's700. Entre l's700 i l's400 cobrim un 80% de la demanda de SUV urbans.

Quants concessionaris teniu ara?

— Ara en tenim més de 50, ja.

Sou competitius en preus en relació amb la competència?

— Estem treballant molt tota l'escala de preus per ser competitius, perquè els valors d'Ebro del passat eren poder confiar en la marca, que el cotxe fos molt robust i que fos popular, que estigués a l'abast de la gent. I aquests valors nosaltres els volem mantenir. Per tant, estar en un rang de preus a l'abast de tothom, òbviament, sense estar en un rang de preus excessivament agressiu, però que siguin assequibles i assolibles per la gent és un dels objectius.

Pel que fa als resultats, quan arribarà la rendibilitat?

— L'any passat vam començar a vendre a finals de desembre. Evidentment, hi ha pèrdues, perquè estem en una escena d'inversió encara. A la fàbrica, aquest any la previsió ja és arribar aproximadament al llindar de l'equilibri, i de cara a l'any que ve ja tenir beneficis. Com a Ebro, la previsió és que aquest any sí que estigui en beneficis.

A quina xifra de vendes haurien d'arribar?

— La previsió és arribar a 30.000 vehicles produïts el 2026. I l'estimació de producció la tenim per al 2029, que serien 130.000 a l'any. Això és amb la fàbrica a ple rendiment. Hi ha un creixement progressiu. També, a mesura que anem afegint més gamma, més tecnologies i més versions, podrem cobrir una mida més gran de marge.

I en inversió, quina és la previsió per a aquest any?

— La inversió està molt estratificada en el temps. Llavors, a mesura que es van fent beneficis, també es va reinvertint. Entre aquest any i el 2026 calculem uns 100 milions d'euros. En funció també d'aquesta reinversió i si vas avançant en vendes, vas localitzant més components i pots tenir al voltant més parc de proveïdors. Aquí tenim l'avantatge que a Catalunya tenim un parc de proveïdors excel·lent, de primer nivell.

Això juga a favor?

— Sí, sí, esclar, evidentment. També el fet que som d'aquí.

I suposo que el personal també, no?

— Exacte. Per a nosaltres, el fet de recuperar el personal que ja treballava en aquesta fàbrica és un factor clau, perquè ens permet donar molta velocitat al projecte, ja que són persones que coneixen perfectament com funciona tot en aquesta planta. Això ens permet no començar-ho tot de zero.

¿Van veure en perill el procés de reindustrialització en algun moment?

— No. Tot projecte té alts i baixos, i s'ha d'anar treballant per tirar endavant. Però la veritat és que de perill no n'hi hem vist en cap moment.

El fet de cotitzar afavoreix?

— L'objectiu de cotitzar és poder compartir el projecte amb la gent. Al final, això és un projecte molt de país. I el fet de poder cotitzar fa que qualsevol pugui sentir-se partícip del projecte.

Però al final, el que li ha quedat a la gent, o al públic en general, és que fan cotxes xinesos.

— L'empresa majoritàriament és de capital d'aquí. Nosaltres tenim una joint venture amb una empresa xinesa. Però la marca és d'aquí, l'empresa és d'aquí, la fàbrica és d'aquí. I tot el que anem treballant ho anem treballant per generar valor afegit aquí. Això és important. Si mirem la història de grans fabricants, moltes vegades s'han trobat col·laboracions amb altres companyies que han ajudat a consolidar. Això crec que és el que estem fent. També està en el nostre ADN, com a país, col·laborar amb altres cultures, ser oberts. Som mediterranis, estem acostumats a comerciar, a parlar i a negociar amb tothom, i a arribar a acords amb diferents cultures.

L'exportació, per a quan?

— L'abordarem quan sigui el moment. Ara estem centrats en el mercat espanyol.

Ha anat bé recuperar Ebro?

— Recuperar una marca històrica és molt important. Hem anat perdent les marques que teníem. També va lligat una mica amb la història de la fàbrica. Aquesta fàbrica, originàriament, l'any 1967, va ser la gran fàbrica d'Ebro. També Ebro, quan es va crear la marca, va ser una reindustrialització. Era la postguerra, l'any 1954 Ford va decidir deixar de fabricar a l'avinguda Icària i van ser unes famílies d'aquí que també es van ajuntar i van dir "això ho tirarem endavant". I van crear la marca Ebro. Aquest esperit de reindustrialitzar també l'hem volgut recuperar i per això hem pensat que recuperar la marca era un valor que és molt propi, és molt nostre, és treballar i treballar per aconseguir un objectiu.