L’home rere el gran monstre japonès de l’automoció

Que en el país de la innovació tecnològica et considerin el rei dels inventors o, fins i tot, el Thomas Edison local, vol dir que ets algú veritablement especial. Aquest és el cas de Sakichi Toyoda, qui en certa manera semblava marcat pel destí perquè va néixer coincidint amb el període frontissa més important de la història nipona, just quan es deixava enrere el shogunat Tokugawa i naixia l’era Meiji, la de la modernització del país. El seu entorn familiar era realment humil, fill d’un modest fuster i d’una pagesa que feia hores extres com a teixidora. Els artefactes mecànics amb què treballava el pare i la feina nocturna de la mare van marcar-lo des de petit, com veurem aviat.

De ben jove se li va despertar la inspiració al llegir l’obra Autoajuda, de l’escocès Samuel Smiles, probablement el primer guru literari de la història. El llibre va ser un supervendes des de bon començament i l’autor va tenir la sort que es posés de moda al Japó de l’era Meiji. Segons algunes referències, allà va vendre més d’un milió d’exemplars. Així doncs, un dels seus àvids lectors va ser el jove Toyoda, que va rebre les aventures del protagonista –un inventor que dissenyava ginys per a la indústria tèxtil– com una veritable epifania.

Dit i fet, el 1891 va patentar un teler manual de fusta que seria la seva porta d’entrada al món de les innovacions tecnològiques. Set anys més tard va complir el seu somni de fabricar el primer teler mecànic del Japó, el Toyoda Power Loom. A partir d’aquest èxit, la creativitat de l’inventor no va deixar de brollar, fins a obtenir una quarantena de patents i cinc models d’utilitat. La seva empenta el va convertir en el pare de la Revolució Industrial al Japó, que no és poca cosa.

Fins aquí hem vist la vida d’un home singular, amb una capacitat fora del normal per idear màquines, però si realment ha passat a la història és per posar la llavor d’una creació encara més gran i transcendent: Toyota, el fabricant d’automòbils amb més vendes del món. Per bé que és cert que qui va fer el gir de la producció de telers a la d’automòbils va ser el seu fill Kiichiro, hi ha el consens de considerar la Toyoda Automatic Loom Works com el veritable embrió del que avui és un gegant de l’automòbil.

Sakichi Toyoda tenia com a obsessió l’expansió internacional del seu negoci de telers i sabia que una manera de finançar-la era la venda de les seves patents, que li permetria aixecar prou capital per iniciar l’aventura, però malauradament, en ple procés de negociació amb els inversors britànics, va morir víctima d’un vessament cerebral. La transacció la completaria el seu fill Kiichiro el 1934, i seria ell qui podria, per fi, posar en funcionament la factoria d’automòbils dels Toyoda. Veritable hereu del talent del seu pare, Kiichiro va aconseguir esdevenir ell i la seva marca factors clau per al desenvolupament de la indústria del motor al Japó.

Per cert, la similitud del nom de la marca de cotxes amb el cognom familiar no és pas casualitat, perquè el primer és una derivació del segon. Les causes es troben en qüestions lingüístiques del japonès difícils d’entendre per a un occidental, però que tenen relació amb la simplicitat d’uns ideogrames respecte als altres i també amb certs factors de superstició.

Avui, la Toyota Motor Corporation és líder mundial en vendes de cotxes gràcies a marques com Toyota, Lexus, Subaru o Daihatsu. Està dirigida per Akio Toyoda, descendent del fabricant de telers –quarta generació–, i té unes vendes agregades de 250.000 milions de dòlars. A un nivell superior hi ha Toyota Industries, la casa matriu, que té el 7% del capital de l’automobilística. La companyia encara presumeix amb orgull dels cinc principis que va establir el fundador de la nissaga: sigues fidel a les teves obligacions, sigues estudiós i creatiu, sigues pràctic, esforça’t en crear una atmosfera casolana a la feina i tingues respecte pels assumptes espirituals. Uns principis que encara figuren al capdamunt del que ells anomenen la piràmide filosòfica de Toyota.