“És més important créixer pas a pas que enlluernar-se amb els milions de les rondes”

Formació

 “Soc de Barcelona, tot i que part de la meva família ve de Sant Feliu de Guíxols. Vaig viure a Barcelona fins als 25 anys i de petit vaig estudiar a l’escola Sadako. Més tard també vaig passar per l’Institut Montserrat, fins que el 1995 vaig entrar a la Universitat de Barcelona per estudiar química. La veritat és que aleshores, quan havia de triar la carrera, dubtava entre escollir arquitectura o química perquè sempre m’havia agradat el fet de construir alguna cosa, ja fossin edificis o molècules, però al final vaig optar pel vessant més científic. El 1999 vaig acabar el grau i vaig començar un màster i, posteriorment, un doctorat centrat en el disseny de fàrmacs, que sempre ha estat el que més m’ha interessat. Després, enfocat en el món empresarial, vaig fer diverses càpsules formatives per tal d’emprendre”.

Vida personal

“La idea de començar un projecte amb malalties minoritàries com en aquest que estic ara, Minoryx, va sorgir arran d’una experiència personal i de veure la Marató de TV3 de l’any 2009. Vaig estar molt de temps amb la idea al cap, parlant amb molta gent del sector –científics, metges, advocats, inversors…– i, fins i tot, amb la meva família, i un any després vaig decidir fer el pas. Vaig participar en el programa BioEmprenedor XXI i va ser una ajuda clau, ja que em faltava experiència i no em sentia preparat per emprendre. Programes com aquest serveixen per compartir estones amb altres persones que es troben en el mateix moment de creació que tu, però recordo passar molts nervis perquè em seleccionessin perquè en aquell moment no tenia res més enllà de les ganes. Al principi van ser molt escèptics i dubtaven que realment pogués ser profitosa una empresa dedicada a les malalties minoritàries, però en aquell moment no n’hi havia cap a Espanya”.

Vida professional

“Vaig començar dins del món de la recerca passant per l’Institut de Recerca Biomèdica entre el 2001 i el 2004. Vaig fer la tesi doctoral amb el grup del doctor Ernest Giralt, que és molt conegut dins del camp de la química de pèptids i proteïnes a escala internacional. Allò em va donar l’oportunitat de conèixer diversos sectors i veure món, i em va servir per confirmar que el que realment m’interessava era la biotecnologia i la indústria farmacèutica, fora de la recerca. El 2004 vaig tenir la sort que l’empresa Crystax, una de les poques del món biotech a Barcelona en aquell moment, em va contractar per investigar medicaments contra el càncer i malalties neurodegeneratives. Amb els anys, Crystax va passar a mans d’Oryzon –una altra companyia del sector– on vaig fer de cap de projecte fins al 2011. En aquell moment vaig decidir que volia emprendre, centrant-me a investigar per crear medicaments per a malalties minoritàries i vaig cofundar Minoryx, d’on ara soc el conseller delegat”.

Lliçons de vida

“Moltes vegades ens deixem enlluernar pels milions d’euros que impliquen una ronda per aixecar capital, però el més important és si has aconseguit els diners necessaris per créixer progressivament, pas a pas. En uns estadis inicials, necessites uns centenars de milers d’euros i resulta molt difícil aixecar-los, ja que vens del no-res. Amb el temps, els inversors i els interlocutors van canviant i creixent”.

“El dia a dia d’una empresa de biotech és una muntanya russa, tot i que des de fora pugui semblar que tenim un creixement lineal. En un mateix dia pots tenir moments de veure que tot va genial i, després, que es converteix en un desastre. Has de pensar-ho de manera més serena, no tot és ni tan bo ni tan dolent”.