Màrius Serra: "Ja fa anys que no recordo què vol dir hipoteca"
L'escriptor i creador de l'Enigmàrius explica quina és la seva relació amb els diners i la feina
BarcelonaEl creador de l’Enigmàrius no només desafia cada matí tots els catalans amb un joc de paraules, sinó que també és novel·lista, traductor i articulista. Màrius Serra (Barcelona, 1963) va néixer en una família que no tenia llibres a casa. De fet, eren autònoms: “Vaig començar a treballar venent sabates a la botiga familiar”. Es va matricular a medicina i no va ser fins als 19 anys que va reconduir la seva carrera per estudiar filologia anglesa.
Serra va entrar al món laboral fent classes d’anglès mentre, paral·lelament, publicava els seus primers textos: “El primer ingrés va venir d'un premi literari al País Valencià. Eren 250.000 pessetes (1.502,53 euros) que, a l'època, eren molts diners”. “Sí que dona això d’escriure”, li deien els pares. Així doncs, es va fer autònom per facturar els seus escrits. Tot i que a priori no ho semblés, els primers anys són els que més va patir econòmicament: “El cunyat de Pere Calders, Avel·lí Artís, vivia de fer una secció al diari de mots encreuats en català. Un bon dia em va proposar ser el seu hereu. Si hem de parlar d'estabilitat, aquell fet va ser determinant perquè jo deixés de patir”.
En aquest sentit, el novel·lista assegura que la creació d’històries no està ben pagada: “Es remunera segons el prestigi social i la visibilitat que tens. En l’àmbit artístic si estàs a dalt, ets un déu. I, si allò no funciona, deixes de ser-ho”. A més, l’escriptor assegura que ha vist l’enfonsament del valor de la informació en els mitjans de comunicació: “Abans era relativament raonable la tarifa en relació amb l'esforç. Però van començar a acumular-se diverses crisis i, per fer el mateix tipus de feina, ara cobro menys que fa 30 anys”.
Per un altre cantó, durant una època els jocs li van portar el “90% dels ingressos”. És el cas de quan va crear la primera revista de mots encreuats en català. Ara, però, fa moltes conferències “ben remunerades” arreu del territori i cobra els drets d’autor de les seves obres. Per tant, “hi ha un equilibri” en totes les seves especialitzacions. Pel que fa a l’habitatge, l’any 90 es va instal·lar en una casa al barri d’Horta: “Era d'uns familiars de la meva parella, ens la van llogar amb opció a compra. Era un preu assumible i, tot i que no teníem ni un ral, la vam poder llogar i més endavant comprar”, demanant un préstec “molt breu”.
L’any 2001, amb la idea de tenir fills, van adquirir una casa més gran, on viuen avui dia: “Vam vendre la casa que teníem per tres vegades més del que l'havíem comprada.” I segueix: “Vam donar tots els diners que teníem d'entrada i vam fer un crèdit a 10 anys. O sigui, ja fa anys que no recordo què vol dir hipoteca”. “I, mai no hem buscat cap altra residència enlloc”, explica l’escriptor mentre assegura que ha sigut qüestió de “sort” que la macroeconomia hi jugués a favor.
Invertir en borsa
En canvi, la pitjor decisió econòmica, va ser invertir en borsa: “Tu creus que inverteixes i, de sobte, hi ha menys diners dels que has posat”. “Jo valoro molt més el temps que els diners. Els calés són importants, però a mi em fan mandra, em fan calor. Jo vull dedicar temps a alguna cosa que m'ho passi bé i no anant allà a mirar si pugen o baixen les elèctriques”, defensa el filòleg.
A escala personal, Serra està “en contra de l’estalvi com a concepte”: “No és que sigui una mà foradada, però per a mi els diners sempre han estat un mitjà, no un objectiu. No tinc cap regularitat d'ingressos: hi ha moments que venen molts diners i moments que en venen pocs. Així que quan en venen prefereixo gastar que tenir un raconet per si mai...” Només ha estalviat de forma metòdica una vegada: “Vaig tenir un fill amb paràlisi cerebral que va morir. En el seu moment ens van aconsellar obrir un de pla d'estalvi especial per a discapacitats. Llavors davant d'això sí que vam començar a estalviar, però és l'única vegada.”
El novel·lista assegura que continua tenint moltes idees i ganes d’escriure: “Jo no tinc cap intenció de jubilar-me. Mentre el cap em funcioni, penso continuar escrivint. (...) A mi el que em motiva és obrir aquell sobre amb un llibre nou i sentir una fiblada d’il·lusió.” “D'altra banda, sempre he pagat el mínim d’autònoms i així continuarà sempre. No tinc aquesta vocació de futur perquè penso que la vida i el destí són molt cruels i jo el que vull és viure cada instant en plenitud.”, remarca Serra.