L'home més ric i invisible d'Espanya

A començaments del 1993 va morir Pedro Masaveu Peterson, l’home que havia acumulat la fortuna més gran de la història d’Espanya, uns 350.000 milions de pessetes que, passat a euros i sense aplicar l’efecte de la inflació, en serien més de 2.100 milions. El seu nom resultava (i encara resulta) desconegut per a la majoria, i encara ho és més la seva imatge, perquè ningú no l’hauria reconegut pel carrer (se sap que era un home voluminós i que lluïa una barba decimonònica). Per fer-nos una idea del volum del seu patrimoni, cal saber que pocs mesos després de la seva defunció va morir un altre gran financer de l’època, Emilio Botín-Sanz de Sautuola i López, president del Banco Santander entre 1950 i 1986, i els seus hereus van haver d’abonar per l’impost de successions la meitat del que havien pagat els Masaveu. Una factura fiscal d’aquest import no podia passar desapercebuda a les administracions públiques, i per això les comunitats autònomes de Madrid i d’Astúries van estar més d’una dècada litigant per quedar-se el botí, en una lluita que finalment van guanyar els asturians.

Quan Pedro Masaveu va venir al món, a Astúries, la seva família ja feia molts anys que es dedicava als negocis. Tot va començar quan Pere Masaveu Rovira, nascut a Castellar del Vallès el 1828, es va traslladar a Oviedo amb la intenció de viatjar cap a Cuba, destinació de molts catalans. Però un cop era a la capital asturiana, va trobar feina en un petit comerç del sector tèxtil i es va acabar casant amb la propietària, que era vídua. El negoci va créixer tant que Masaveu va cridar amics i familiars vallesans per incorporar-s’hi. Acabava d’encetar-se una història d’èxit que perdura en els nostres dies.

El protagonista d’avui, membre de la quarta generació familiar, va saber mantenir i fer créixer l’imperi familiar i també va continuar l’afició per les arts i per la música que tenia el seu pare, mecenes del compositor català Frederic Mompou Dencausse (1893-1987). El segon cognom, d’origen suec, li venia donat perquè el seu pare, Pedro Masaveu Masaveu (1886-1968) es va casar amb la filla del diplomàtic Juj Peterson Sjonell. Com hem dit de bon començament, mai es van conèixer gaires detalls de la vida de Pedro Masaveu, però sí que es coneix que es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo, que va treballar tota la vida al hòlding familiar i que en morir va deixar una col·lecció de quadres de més de sis-centes obres; de fet, dels 11.000 milions de pessetes que els seus hereus van haver d’abonar en concepte d’impost de successions, uns 8.000 milions van ser pagats amb obres d’art, que incloïen artistes com Goya, Dalí o Sorolla). Malgrat la seva austeritat proverbial, era sabut que tenia certa afició a col·leccionar Maseratis i Mercedes. Mai va concedir entrevistes ni va ser protagonista d’una notícia als mitjans; era catòlic i tradicionalista, i mai posava els peus en una festa. La residència principal de Masaveu era Palau d’Hevia, a Siero, un municipi molt proper a Oviedo.

La cartera d’inversions que gestionava era gairebé infinita; hi destacaven els bancs (posseïa un 1% del capital de Banesto i un paquet important al Banco Herrero), les cimenteres (un dels negocis primigenis de la família), les companyies de transport marítim (des dels inicis de la nissaga) i els cellers. També era president de la Fundació Masaveu, membre de la comissió executiva d’Hidroeléctrica del Cantábrico i membre del consell d’administració de Banesto. Aquest darrer càrrec —que ocupava des del 1968— el va abandonar mesos abans de la seva mort, quan la malaltia degenerativa que patia el va obligar a retirar-se de l'activitat empresarial. Quan el 1980 es va crear la Fundació Princesa d'Astúries, ell en va ser nomenat president i també va ser un dels principals finançadors.

Mort sense descendència

Amb la seva mort, de manera prematura, solter i sense descendència, qui va heretar el lideratge als negocis va ser la seva germana, Cristina Masaveu Peterson (1937-2006), que també era soltera i que igualment va morir sense descendència.

Avui dia l’imperi dels Masaveu continua vent en popa. La cartera de participades del hòlding, anomenat Corporación Masaveu, inclou cimenteres, cellers, aparcaments –el de l’Hospital de Vall d’Hebronés d'ells–, negoci immobiliari, centres mèdics i d’investigació i inversions arreu del món en companyies diverses. Són els segons màxims accionistes d’EDP, Electricidade de Portugal). El conglomerat està valorat en uns 4.300 milions d’euros.