L'home que va aconseguir que Espanya revoqués el decret d'expulsió dels jueus del 1492

És el 3 de març del 1980. Tres quarts de nou del matí. L’advocat Adolfo Cotelo Villarreal condueix pels carrers de Madrid el seu Seat 131 acompanyat de les seves filles petites en direcció a l’escola on estudien. El cotxe s’atura davant d’un semàfor vermell a la confluència dels carrers Eduardo Dato i Rubén Darío, moment en què un noi vestit amb gavardina s’atansa al vehicle i dispara una ràfega amb una metralleta. L’advocat cau sobre el volant envoltat d’un gran bassal de sang. Poques hores després és detingut el terrorista palestí Said Ali Salman, membre del grup Front Palestí d’Abu Nidal, una escissió d’Al-Fatah.

L’advocat Cotelo era director dels estudis de doblatge EXA, era cunyat de l’exministre d’Agricultura Virgilio Oñate i igualment cunyat del director general de la Cadena SER Eugenio Fontán. Però quina era la relació de Cotelo amb el conflicte arabo-israelià? Doncs cap ni una, perquè el seu assassinat va ser producte d’una confusió tràgica. El veritable objectiu del terrorista era un veí de Cotelo, l’empresari jueu Max Mazin.

Nascut en una ciutat polonesa que anys després va passar a formar part de la Unió Soviètica i que en l’actualitat és territori de Bielorússia, Mazin va arribar a Espanya l’any 1950, després d’un llarg periple. Primer va patir l’expropiació del negoci familiar per les autoritats soviètiques, més tard l’entrada dels nazis el va obligar a fugir cap a Sibèria, on es va quedar fins al final de la guerra, amb la major part de la família morta durant la persecució nazi. Després d’uns mesos establert a Polònia, i davant de l’antisemitisme creixent de les autoritats comunistes, va fugir a l'Europa Occidental, primer a un camp de refugiats alemanys i després a Bèlgica, on va ser empresonat. Un cop alliberat de la presó, va encetar una carrera fulgurant en el món dels negocis, on el primer pas va ser el de venedor ambulant.

Cinc anys després, el 1950, durant un dels seus viatges comercials va posar els peus a Espanya i va quedar enlluernat. Va decidir establir-se a Madrid, malgrat que no hi coneixia a ningú i ni tan sols parlava castellà. Només dos anys després ja va ser nomenat vicepresident de la comunitat jueva de l’Estat, en el que seria el primer pas d’una tasca ingent de reconstrucció del judaisme local, sense presència a la vida pública des de temps dels Reis Catòlics. De fet, gràcies als seus esforços va aconseguir que l’estat espanyol revoqués oficialment el decret d’expulsió del 31 de març del 1492. També va aixecar, el 1968, la primera sinagoga a Espanya. Amb el suport d’Alberto Levy, líder de la comunitat jueva de Catalunya, va aconseguir organitzar als jueus de tot Espanya.

En paral·lel a aquestes activitats de caràcter cívic i religiós, va construir una trajectòria empresarial molt sòlida, que va començar pel món immobiliari i hoteler. Va ser promotor i accionista de companyies com Renta Inmobiliaria, Inmuebles en Renta (una firma amb seu al passeig de Gràcia que oferia invertir en el mercat immobiliari a petits inversors i que tenia com a president Joaquim Viola Sauret, que seria alcalde de Barcelona), Ahorro Familiar (un esquema d’estalvi immobiliari semblant a l’anterior) i la cadena hotelera Tryp (Torres Renta y Persépolis), que va fundar conjuntament amb Juan de Arespacochaga y de Felipe, que més tard seria alcalde de Madrid. En l’actualitat Tryp és una marca de la multinacional Wyndham, mentre que els hotels van acabar en mans de la cadena Meliá. També va estar vinculat a les empreses Iberia Mart (edificis d’oficines) i Servisa. A la dècada dels noranta, Mazin va representar els interessos a Espanya de l’inversor en matèries primeres Marc Rich, de qui vam parlar el març del 2022. Com a representant de les organitzacions empresarials de Madrid, va contribuir a fundar la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que va néixer el 1977.

Enmig d’aquesta frenètica activitat empresarial, també va haver-hi espai per als danys col·laterals per la seva militància jueva. Obríem aquest escrit amb un atemptat del qual ell era l’objectiu, però set anys abans ja havia existit un pla ordit per l’organització palestina Setembre Negre per segrestar-lo. La trama va ser descoberta a temps.

Al llarg de la seva vida va rebre un gran nombre de distincions, entre les quals cal destacar l’Orde del Mèrit Civil (1999), a petició de la comunitat jueva; la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil (2005), i la Gran Creu de l’Orde del 2 de Maig. A l’obituari de la comunitat israeliana definien la trajectòria vital de Mazin com “una vida de llegenda”.