Èpic Fail

L'eVilla, l'aparell de Sony que no va agradar gens als primers internautes

Va arribar a les botigues nord-americanes l'estiu del 2002, amb un preu per dispositiu de 500 dòlars

Un monitor de tub de 15 polzades amb una carcassa de color blanc. El teclat i el ratolí, a conjunt. A la part inferior de la pantalla, una ranura per connectar un llapis de memòria. A primer cop d'ull, el Sony eVilla podia semblar un ordinador de sobretaula, però no ho era. "És un centre d'entreteniment en xarxa", va afanyar-se a aclarir el gegant de l'electrònica en el moment de la seva presentació.

Era gener del 2002. Després d'un any i mig treballant-hi, la companyia havia decidit fer el pas i posar a la venda un aparell enfocat –gairebé exclusivament– a navegar per internet. Aleshores, fer-ho a través de l'ordinador encara era força incòmode i complicat. "L'eVilla elimina les molèsties habituals que patim quan ens hem de connectar a la xarxa per enviar, per exemple, un correu electrònic", va avançar Mark Viken, vicepresident de Sony. El flamant dispositiu prometia una connexió senzilla a la xarxa, però també reproduir arxius d'àudio i de vídeo, veure animacions Flash, executar pàgines web fetes amb Java i consultar alguns documents del paquet ofimàtic Microsoft Office.  

Cargando
No hay anuncios

"A principis dels 2000, just després de l'esclat de la bombolla de les puntcom, els fabricants d'equipament electrònics com Alcatel, Nortel, Siemens o Sony estaven desenvolupant productes a mig camí entre el telèfon, el monitor i l'ordinador que incloïen aplicacions, sistemes operatius i connexió directa a internet", contextualitza Frederic Guerrero-Solé, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) expert en noves tecnologies.

L'eVilla va arribar a les botigues nord-americanes l'estiu del 2002, amb un preu per dispositiu que fregava els 500 dòlars. Per utilitzar-lo, però, calia subscriure's al servei, que tenia un cost mensual de 21,95 dòlars. "Creiem que és un preu que la gent estarà disposada a pagar", detallava a la premsa James Neal, responsable de màrqueting de Sony. Quan deia això, Neal pensava en un públic concret. "Els nouvinguts digitals són un os massa dur de rosegar, per això presentem l'eVilla com un aparell apte per a les famílies que ja tenen un PC a casa, però que tenen problemes per connectar-se a internet", deia. 

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, l'eVilla va tenir una vida ben curta: al cap de dos mesos, el 13 de setembre del 2002, Sony va retirar-lo de les botigues. Sense donar-ne gaires detalls, la companyia va atribuir la decisió a problemes d'estabilitat i usabilitat de l'aparell. "El producte no complia les nostres expectatives i no funcionava com estava previst", es va limitar a dir John Dolak, portaveu de Sony, tal com va recollir el mitjà especialitzat CNet. La companyia va reemborsar els diners als compradors.

"Com va passar amb experiments similars, l'eVilla va ser rebut amb indiferència pel mercat, que no estava preparat per a una solució d'aquest tipus –analitza Guerrero-Solé–. Davant d'una mala rebuda, Sony va optar per fer una retirada a temps", diu. L'aparell també havia arribat tard al mercat. El preu dels PC havia baixat i l'experiència d'ús havia millorat. La gent preferia tenir un ordinador de sobretaula que no pas l'eVilla.

Cargando
No hay anuncios
La lliçó

"Sovint val més retirar-se a temps que no pas encaparrar-se amb un producte que, durant la seva estrena, ja s'ha vist que no tindrà una gran acollida", aconsella Frederic Guerrero-Solé, investigador de la UPF expert en noves tecnologies. Per a ell, cometre aquests errors enforteix les companyies a l'hora de planificar nous llançaments.