L'enginyer belga que va fer realitat el somni de l'Orient Express
L'empresa que va fundar Georges Nagelmackers continua existint en mans de l’operador francès Newrest
Som als anys 30 del segle XX. Un tren de luxe queda atrapat enmig d’un paisatge nevat mentre travessa Croàcia, just entre les localitats de Vinkovci i Brod. Enmig de l’ensopiment generalitzat, un fet extraordinari altera la vida de tots els passatgers: un tal Samuel Ratchett, nord-americà, ha estat assassinat al seu compartiment. Per sort, una de les persones que viatja al tren és un detectiu belga molt perspicaç, de nom Hercule Poirot, que serà qui acabarà resolent el cas. Ni l’assassinat ni tota l’escena va passar mai, perquè tot plegat va sortir de la imaginació de l’autora anglesa Agatha Christie, en una obra que va titular Assassinat a l’Orient Express. Que aquesta escriptora tan prolífica dediqués una novel·la a aquest tren, ens dona una idea de la implantació que, durant dècades, va tenir l’Orient Express dins de la cultura popular, com a exemple de luxe i també de cert exotisme.
Al darrere d’un producte tan reeixit hi havia un emprenedor belga –com el detectiu Poirot– que va canviar el seu destí per bastir un imperi del transport i alhora una marca de prestigi: Georges Nagelmackers. Nascut en una família de banquers, estava previst que heretés la propietat del banc que els seus avantpassats havien gestionat des del 1747, però les coses no van sortir com estaven previstes. Un viatge als Estats Units li va provocar una revelació, ja que viatjar amunt i avall en els còmodes trens amb llit que havia posat en circulació l’empresari George Pullman el van convèncer que el continent europeu també necessitava un servei d’aquestes característiques. Per cert, la finalitat de traslladar-se a Amèrica no era pas per negocis, sinó més aviat per desamor: volia oblidar-se de la seva cosina, amb qui el matrimoni era impossible.
Amb el títol d’enginyer sota el braç, va començar a fer dissenys basats en els vagons de Pullman, però tenint en compte dos factors rellevants: d'una banda, volia dotar de privacitat els viatgers, cosa no gaire ben resolta per l’empresari nord-americà; i, de l'altra, la impossibilitat d’oferir el servei de trens amb llit només al territori belga, un país molt més petit que els Estats Units, on els viatges són de curta durada (recordem que Bèlgica és més petit que Catalunya). A la dècada dels anys setanta del segle XIX va posar en funcionament els seus projectes, amb un nom genèric que acabaria esdevenint marca, els cèlebres wagons-lits, o vagons-llit.
Un cop superats els problemes de connexions internacionals provocats per la guerra franco-prussiana (1870-1871), va aconseguir diversos contractes per explotar trajectes, de manera que la seva firma, la Compagnie Internationale des Wagons-Lits, es va fer càrrec de línies com la d'Oostende-Brindisi (que travessava el continent de nord a sud), París-Colònia o Viena-Munic. Cal tenir en compte que en aquell temps –un segle abans del Mercat Comú– les normatives ferroviàries eren diferents a cada país i, sobretot, l’ample de via no era estàndard, de manera que la tasca de l’empresari belga per estendre els seus recorreguts va ser ingent.
El negoci ja funcionava i donava diners, però Nagelmackers tenia un somni que anava molt més enllà i estava disposat a lluitar per ell fins al final. En la seva imaginació, veia un tren de luxe –més encara que els que ja tenia en funcionament– i que arribava als confins d’Europa. El somni es va fer realitat la tardor del 1883, quan el primer comboi de l’Orient Express va sortir de París en direcció Istanbul. Així es va encetar la vida d’una línia de tren que arribaria a ser mítica i que fins fa menys de quinze anys encara donava servei. Avui dia, l’empresa que va fundar Nagelmackers, la Compagnie Internationale des Wagons-Lits, continua existint, però ara està en mans de l’operador francès Newrest, que la va adquirir el 2010.
Nagelmackers va morir al castell familiar, prop de Versalles, el 1905, quan ja era un empresari milionari i cèlebre. Massa d’hora per veure moments històrics per a la seva marca, com la firma de l’armistici de la Primera Guerra Mundial en un dels vagons de l’empresa que va fundar.