L'empresari que va fer possible el Big Bang de la Revolució Industrial
Matthew Boulton va renunciar a l'explotació infantil i va introduir la protecció social dels treballadors
Del bagatge per l’escola primària, alguns dels conceptes que ens emportem per sempre són ensenyances com aquelles que diuen que Marconi va inventar la ràdio, Graham Bell el telèfon i Watt la màquina de vapor. Després, amb els pas dels anys descobrim que les coses no són ben bé així i ens assabentem que l’inventor oficial de la ràdio va ser Nikola Tesla i el del telèfon, l’italià Antonio Meucci. També sobre James Watt han planat els dubtes perquè alguns creuen que els treballs de Denis Papin van ser alguna cosa més que un estadi previ de la màquina de vapor i que, per tant, el matemàtic francès mereix ser reconegut com a inventor. En tot cas, l’escocès James Watt no hauria anat gaire lluny si no hagués ensopegat amb Matthew Boulton, un empresari de Birmingham que va transformar la patent de Watt en un objecte físic utilitzable.
Matthew Boulton
1728-1809
Però reculem en el temps per entendre-ho tot plegat. L’enginyer escocès Watt estava acostumat, des de ben jove, a construir tota mena d’andròmines, sobretot per encàrrec de la Universitat de Glasgow, fins que va crear l’aparell que li canviaria la vida i que provocaria una revolució industrial: la màquina de vapor. Com hem dit abans, aquest giny no havia sortit només del cap de Watt, sinó que l’escocès va ser l’última baula d’una cadena d’inventors encetada ja a l’època de l’Imperi Romà. En tot cas, tenir una idea i una patent quedava lluny de tenir una màquina utilitzable a la indústria i és aquí on apareix el nostre protagonista, Matthew Boulton, un empresari metal·lúrgic de Birmingham. Ell va ser qui va proporcionar el finançament i les influències necessàries a Watt per tirar endavant el projecte definitiu de màquina de vapor, a més de negociar amb les autoritats una renovació de la patent que havia aconseguit Watt en el seu dia i que estava a punt de caducar.
Uns tres lustres abans de conèixer Watt, Boulton havia posat en marxa la que seria la seva gran fàbrica (1762), l’explotació industrial de Soho (Birmingham), probablement la factoria més gran del món on es produïen tota classe d’estris del metall amb tècniques molt modernes. Els negocis li venien per herència, perquè el seu pare ja havia estat un petit productor del sector del metall que va morir prematurament i que li va llegar l’empresa. Els productes de més gamma alta eren tots els relacionats amb l’argent i que estaven només a l’abast de les classes adinerades. També va incorporar-hi tota una sèrie de mesures de les quals seria pioner: la protecció social dels treballadors mitjançant cobertures de malaltia, accident i defunció, a més de dissenyar les estances on es treballava perquè fossin el més higiènic i ventilades possible. Cal ressenyar que va renunciar a la mà d’obra infantil, una decisió insòlita en aquells temps. Un aspecte clau del propòsit de Boulton era deixar de fabricar productes d’una qualitat escassa –el que es feia a Birmingham tradicionalment– i apuntar cap a l’excel·lència.
Les aplicacions inicials de les moltes màquines de vapor que el tàndem va comercialitzar (van vendre’n prop de cinc-centes, un èxit absolut) va ser, sobretot, la mineria i les fàbriques de tot tipus, però on van destacar del tot va ser en el negoci de l’encunyació de moneda, en el qual Boulton va aconseguir el contracte amb el govern per fabricar les monedes del Regne Unit. La factoria d’on sortien les monedes era el Soho Mint, ubicat dins del seu centre producció de Birmingham. El motiu de la implicació de Boulton en aquest sector va ser la profunda crisi en què es trobava l’encunyació de monedes per causa de l’ingent volum de peces falses que circulaven per Anglaterra. No només va fabricar monedes per al seu país, sinó que va tenir com a clients la Companyia de les Índies Orientals, Rússia i alguns països africans.
Les inquietuds de Boulton anaven molt més enllà del món industrial. Prova d’això és que el 1765 va crear l’anomenada Lunar Society, un grup de personatges d’elevat nivell cultural i científic que es reunien les nits de lluna plena per debatre sobre els assumptes que els interessaven. Encara que hi ha escassa documentació sobre aquesta societat, sembla factible que la seva existència es perllongués fins i tot més enllà de la vida de Boulton (alguns historiadors consideren que l’entitat no va cessar les seves activitats fins al 1813).