El Kurt Cobain dels emprenedors catalans

Qui més qui menys ha sentit a parlar del mític Club dels 27, que no és un club pròpiament dit, sinó una llista macabra de grans estrelles del rock que van morir en una edat tan primerenca com els 27 anys. Això sí, havent deixat un llegat artístic que perdura en el temps i, sobretot, gestat en un període de temps prou curt perquè sigui una fita només a l’abast dels grans talents. El nucli d’aquest col·lectiu de joves prodigis el formen Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison i Kurt Cobain. En anys recents s’hi ha afegit la londinenca Amy Winehouse, a més d’haver-hi una llarga nòmina de “membres suplents” que no ens entretindrem a detallar.

No hi ha dubte que la música –com passa amb l’esport– és una d’aquelles escasses professions que permet fer-se un forat a l’Olimp de la fama en edats precoces. Però de tant en tant, en àmbits on sembla que la maduresa és un valor, com pot ser el món empresarial, sorgeix algú que té pressa per triomfar i deixar marca. És el cas de Josep Maria Armangué, que mereix per dret propi inaugurar un Club dels 27 secció emprenedors perquè va deixar aquest món precisament a la mateixa edat que l’estol d’estrelles del rock esmentades abans.

La Galeria de metges catalans defineix la família Armangué com una “nissaga mèdica, culta i catalanista”, i segurament encara fa curt perquè les contribucions de les diferents branques familiars a diversos aspectes capitals del país són importants, com veurem més endavant. Per començar, el mateix Josep Maria Armangué era metge, encara que no arribés a potenciar aquesta faceta perquè el món del motor li resultava més atractiu. Una experiència frustrada amb el bobsleigh a França –no van trobar prou neu per fer una cursa– el va empènyer al món dels down-cars, amb els quals es llançava pels pendents de la part alta de Barcelona. El pas següent va ser afegir un motor a aquests modestos artefactes a mig camí entre el trineu i el cotxe. Aquesta iniciativa va ser l’embrió del prototip David i, més tard, de la Fábrica Nacional de Autociclos David (1914), una denominació bíblica que imposa respecte. Els socis en aquesta aventura van ser el seu germà Frederic, àlies Frick, juntament amb les famílies Moré, Comas, Puig i Arruga. Un any després ja havien posat en circulació un centenar de vehicles, tots sortits de la fàbrica del Poblenou. Els autocicles d’Armangué, en moltes ocasions pilotats pel mateix Josep Maria, guanyaven curses amb facilitat: prova per equips del Moto-Club, Volta a Catalunya, Copa de la Penya Rhin, la ruta Barcelona-Madrid-Barcelona, Pujada als Brucs... Tantes victòries en un període realment curt (1915-1917) van proporcionar a la marca un gran prestigi, fins al punt que el David va ser el primer cotxe de molts joves burgesos aficionats a la velocitat.

Les coses semblava que li anaven de cara, al jove emprenedor, però una tarda infausta de la tardor del 1917 el destí es va capgirar. Quan faltaven deu minuts per a les cinc de la tarda del dia 30 d’octubre, l'avioneta amb què volaven Armangué i el pilot Hedilla es va enlairar als terrenys de la Volateria, on avui hi ha l’aeroport del Prat. Al cap de cinc minuts d’haver iniciat el vol, el personal de terra va observar un viratge estrany en l’aparell, que va perdre estabilitat i va acabar estavellat contra el terra en posició invertida. Impossible de sortir-ne amb vida. Amb tot, assumida la desgràcia, la família Armangué va continuar amb la producció de vehicles, va continuar competint i va instituir un trofeu, la Copa Armangué, en memòria del germà mort.

Com hem dit abans, les diverses branques de la família –no només els Armangué– han deixat una profunda marca en la societat catalana, amb noms com Cèsar August Torras (pioner del Centre Excursionista de Catalunya i de les guies pirinenques), Òscar Torras Buxeda (psiquiatre), Rosa Torras Buxeda (tenista) i Eulàlia Torras Armangué (una eminent psiquiatra coneguda com a Torras de Beà). Avui podem estar segurs que les mostres del talent i la intel·ligència de les noves generacions d’aquesta família han arribat fins i tot al Japó.