Juan Zamora:“El DNI electrònic va ser un error: no el fan servir ni els ‘millennials’”

Va canviar la seva feina al món financer per fer-se emprenedor.

Efectivament. Havia treballat tota la vida en entitats bancàries com el Banc Sabadell o Caixa Penedès i, de fet, la idea de crear Signaturit em va sorgir d’allà. Constantment, al meu correu electrònic hi arribaven documents que havia de signar. Cansat d’haver d’imprimir els contractes, firmar-los a mà i escanejar-los, em vaig preguntar si algú havia inventat un sistema senzill i amb validesa legal que em permetés firmar-ho tot des de la mateixa pantalla. No en vaig trobar cap i el 2013 vaig decidir llançar-m’hi. De bon començament la idea va agradar molt a Salvador Severich -expert en comerç internacional i màrqueting- i a Javier Martínez -especialista en administració de sistemes-, i vam decidir crear l’empresa. Junts hem aconseguit fer néixer Signaturit: un sistema per signar documents en línia des de qualsevol dispositiu mòbil i sense haver de descarregar cap aplicació. Té plena validesa legal a Europa i és senzill de fer servir: incorporem un botó als missatges de correu electrònic que redirigeix automàticament a la nostra plataforma, des d’on es dibuixa la firma amb el dit.

El març del 2015 van aconseguir aixecar 600.000 euros en la seva primera ronda d’inversió. ¿Va ser un punt d’inflexió?

Sí. Durant els dos primers anys ens havíem centrat principalment a desenvolupar la tecnologia amb l’ajuda de la incubadora barcelonina Incubio i de l’acceleradora holandesa Startbootcamp. El 2014 vam començar a operar, però no va ser fins a l’any passat que vam començar a construir una estructura comercial en condicions. Des de llavors, el creixement de l’empresa s’ha disparat: ja tenim més de 3.000 clients repartits en 40 països i els documents signats amb el nostre sistema creixen un 500% cada trimestre.

L’any 2006 Espanya va estrenar el DNI electrònic, però encara no ens hem acostumat a signar digitalment...

El DNI electrònic va ser un gran error: és tan complicat i incòmode que no el fan servir ni els millennials. Es va pensar més en la seguretat que en l’usuari. A Europa, la gent està molt més oberta als sistemes de firma digital.

La llei de protecció de dades de la Unió Europea és una de les més restrictives del món. ¿Va ser difícil cenyir-s’hi?

Va ser molt complicat. Els nostres clients són, principalment, mitjanes i grans empreses del sector financer, assegurador i sanitari; per les nostres bases de dades hi passa informació molt sensible. Teníem clar que volíem crear un servei que pogués utilitzar tothom, però alhora ens trobàvem amb requisits legals molt estrictes que ens frenaven la imaginació. Finalment, però, ens en vam sortir.

L’any 2015 van tancar facturant prop de 135.000 euros, molt per sobre dels 13.000 euros del 2014. Quant preveuen facturar enguany?

Per discreció, preferim no comentar-ho. Acabem d’iniciar una segona ronda de finançament per aconseguir un milió d’euros, provinents majoritàriament de fons d’inversió internacionals. Esperem tancar-la la primavera del 2017. Ara que ja hem validat totalment el servei i que hem generat una bona tracció, els diners ens serviran per créixer a Europa, especialment en països com Alemanya, Bèlgica o Holanda, d’on ja provenen un 20% dels nostres clients.