Josep Maria Ginès: “Estar contra la robòtica és inútil: ens durà productes més bons i més barats”

Spin va néixer fa 35 anys.

Exacte, i va ser tota una aventura. A principis dels anys 80 l’empresa on treballava va haver de tancar i em va tocar buscar-me la vida. Juntament amb dos companys de feina vam decidir que, en comptes d’anar a trucar portes, ens aventuraríem a crear la nostra pròpia companyia. Ho vam fer i ens va anar bé. El 1981 vam constituir Spin, una empresa dedicada inicialment a la creació de bancs de proves automatitzats per a la indústria de l’automoció.

Aleshores el món de l’automatització era encara molt incipient.

Totalment. De fet, vaig formar part de la primera promoció d’enginyers industrials de la UPC que feia una assignatura de microelectrònica. Però cap als anys 90 l’automatització ja era un concepte que estava en boca de tothom. De mica en mica ens vam anar diversificant i ara també ens dediquem a l’automatització de processos de producció de plantes industrials, i també d’edificis corporatius. Per posar-ne algun exemple: construïm des dels bancs de proves per avaluar els motors d’Aston Martin o Bentley fins a l’automatització de línies de producció de cacau en pols, gelatina o fins i tot medicaments. Dissenyem els circuits, comprem els xips, els programem i els instal·lem.

Deunidó. En quants sectors treballen?

En moltíssims. Hem automatitzat processos en empreses de mons tan diferents com el paperer, el nàutic o el metal·lúrgic, passant per projectes en plantes dessaladores i de depuració d’aigües. Ara, a més a més, hem obert una nova empresa, que es diu Spin Controls, per irrompre també en el món de la domòtica. Avui en dia, és estrany trobar un edifici corporatiu que no tingui centralitzats els sistemes electrònics: convivim amb la domòtica més funcional . En canvi, encara hem de madurar amb el tema de les tecnologies relacionades amb les smart cities.

Automatitzen tasques per reduir al mínim la intervenció humana. Molta gent pot veure-ho com una amenaça.

És legítim estar en contra dels robots, però per altra banda és inevitable. Remar-hi en contra és inútil. La gent vol comprar coses bones, boniques i barates; i les empreses busquen reduir els costos, mantenir la qualitat i poder fixar preus competitius. L’única solució per aconseguir-ho és apostar pels robots. Però això sí: ha de ser un canvi intergeneracional. De mica en mica les persones hem de dedicar-nos només a fer tasques de valor i deixar els moviments repetitius per als robots. A més, les màquines aporten dades molt útils per millorar la productivitat.

Quant facturen?

L’any 2016 vam tancar amb una facturació global de més de vuit milions d’euros, mig milió més que l’any anterior. D’aquests, gairebé 4,5milions van provenir de la branca del grup que tenim a Barcelona. De fet, nosaltres hem aconseguit esquivar aquesta última crisi econòmica gràcies a la internacionalització: tenim filials a Anglaterra, a Austràlia i a Malàisia. El 1999 vam obrir a Anglaterra gràcies a un acord que vam firmar amb Ford, del qual som proveïdors mundials de bancs de proves. El 2008 una multinacional d’elèctrodes de grafit va proposar-nos un projecte a Malàisia i ja ens vam quedar al país. I a Austràlia ens hi vam instal·lar arran d’un encàrrec per automatitzar una gran dessaladora.