L’ideòleg del regne de Mitsubishi

Una de les marques japoneses més conegudes arreu del món és el conglomerat Mitsubishi, també anomenat “la marca dels tres diamants” pel seu logotip i pel significat del seu nom en la llengua nipona. No es tracta d’un hòlding com els habituals que coneixem en el món empresarial d’Occident, sinó que es basteix com una constel·lació de companyies que operen amb la mateixa marca i que mantenen relacions entre elles però que no necessàriament tenen els mateixos accionistes ni formen part d’una estructura piramidal de control. En aquest consorci hi ha de tot: des del conegut fabricant de cotxes fins a activitats mineres i químiques, passant per les finances i les begudes. Per fer-nos una idea del seu volum colossal, cal tenir en compte que el banc del grup, el MUFG Bank, és el més gran del Japó (la seva creació va ser producte de la fusió de quatre grans bancs, entre els quals el Mitsubishi); que la firma Mitsubishi Corporation, que es dedica a una gran panòplia d’activitats, factura 130.000 milions de dòlars, i que Mitsubishi Electric Corporation (el fabricant que aquí coneixem pels aparells electrònics) té prop de 140.000 treballadors. Tot a l’univers Mitsubishi és gegantí.

Si busquem les arrels de tot aquest monstre empresarial arribarem a l’any 1870 i a un únic emprenedor, el japonès Yataro Iwasaki. Va néixer en una família que temps enrere havia tingut el caràcter nobiliari corresponent als samurais, però que s’havien vist obligats a vendre’l per poder fer front als deutes i que es dedicava a les tasques del camp. La primera feina d’Iwasaki va ser com a assalariat d’un dels principals clans de la província on vivia. La relació directa amb una família amb poder no només local sinó que abastava altres zones del Japó li va servir per començar a teixir una àmplia xarxa de contactes que en un futur li hauria de resultar molt útils. Un d’aquests contactes va ser Toyo Yoshida, el samurai responsable de la modernització de la província de Tosa.

El cigne negre que va canviar la vida d’Iwasaki va aparèixer el 1868, quan va caure el shogunat Tokugawa, vigent en els dos segles i mig anteriors, en el procés que va ser anomenat com a Restauració Meiji. Aquest canvi d’era va propiciar un gir radical en la concepció dels negocis al Japó, que va deixar enrere les institucions feudals per entrar de ple en la modernitat. Només dos anys més tard, Iwasaki va ser capaç de muntar el seu propi negoci, que a la llarga seria l’embrió del Mitsubishi actual. Es tractava d’una companyia naviliera que feia transport de passatgers, però que va acabar servint el govern japonès fent transport de tropes de l’exèrcit mentre va durar la rebel·lió de Satsuma, l’any 1877. Durant la primera dècada de l’Era Meiji, tota la flota que el govern japonès havia comprat en previsió d’un conflicte bèl·lic amb la Xina, que no va arribar a esclatar, va ser traspassada a la companyia Mitsubishi, que va fer un creixement exponencial. Eren tretze vapors i 13.000 tones. Més tard s’hi incorporarien, també per decisió del govern, els vapors de les companyies que anaven fent fallida. També van caure les navilieres angleses que intentaven fer-li la competència.

La companyia va guanyar ràpidament solidesa i va poder invertir els quantiosos beneficis en altres activitats diferents de la marítima. Així van néixer les divisions de mineria i de finances. Quan millor li anaven els negocis es va produir un fet que va estar a punt de dur a la fallida la companyia. La competència sense pietat de la naviliera d’Iwasaki amb la seva principal rival, la Kyodo Unyu Kaisha (finançada per importants banquers), va deixar totes dues firmes exhaustes i en una situació financera molt precària. La solució que es va trobar després de tres anys de guerra a mort va ser la fusió, que es va produir el 1885 i de la qual va sorgir la Nippon Yusen Kaisha. Però en aquest moment la salut del fundador ja s’havia deteriorat molt i no trigaria a morir, víctima d’un càncer d’estómac. El seu successor al capdavant dels negocis va ser el seu germà Yanosuke, baró d’Iwasaki i conegut a Catalunya com “el Rothschild japonès”.