El gran filàntrop de l’acer que es volia jubilar als 35 anys
Andrew Carnagie va formar la llegendària US Steel, la primera empresa de la història valorada en més de 1.000 milions de dòlars
Quan esmentem el cognom Carnegie, és fàcil que moltes persones pensin en el gran gurú de l’autoajuda, Dale Carnegie, un individu que es va fer ric publicant llibres amb títols de l’estil “com fer amics” i similars. La confusió entre aquest Carnegie i Andrew Carnegie, el magnat de l’acer de qui parlarem avui, no és ben bé una casualitat, sinó una coincidència buscada. Però això ho descobrirem més endavant.
El nostre personatge, Andrew Carnegie, no era nord-americà de naixement, com pot pensar la majoria de gent, sinó que havia nascut a Escòcia el 1835 en una família de teixidors. En aquell temps, la ciutat de Dunfermline era la capital de la confecció del lli, fins que la industrialització va esborrar del mapa tots els petits manufacturers. Producte d’això i enmig de grans dificultats econòmiques, el seu pare va decidir emigrar als Estats Units a la recerca d’una vida millor i allà, a Nova Anglaterra, va començar tot.
Amb només 13 anys, Carnegie va debutar en el mercat laboral, ocupant llocs molt bàsics primer dins de la indústria del cotó i després a una companyia telegràfica. Enmig de tot això, va aprofitar les escasses hores lliures que li quedaven per anar-se formant de manera autodidàctica. El primer salt professional el va donar quan va ser contractat per la companyia local de ferrocarrils, la Pennsylvania Railroad, que als 24 anys el va promocionar per ocupar un càrrec executiu.
Encara sense estalvis i gràcies a hipotecar el domicili familiar, Carnegie va fer la seva primera inversió reeixida: a través del consell d’un superior a l’empresa, va adquirir accions d’una companyia de transport de mercaderies vinculada al mític servei del Pony Express. Poc després es va tornar a endeutar per adquirir una participació en una empresa molt innovadora, la Woodruff Sleeping Car Company, una de les primeres firmes a introduir als Estats Units els trens equipats amb llits. Amb el pas dels anys, n'acabaria sent el propietari i la fusionaria amb l’empresa de Pullman, l’inventor d’aquest concepte de viatges.
Des del 1860, quan encara tenia 25 anys i estava a punt d’esclatar la Guerra Civil als Estats Units, a Carnegie començaven a brollar-li amb abundància els dividends de les inversions que havia fet, cosa que li va permetre ser encara més ambiciós. El petroli (Columbia Oil Company) i una enginyeria que dissenyava ponts (la Keystone Bridge Company) van ser les seves següents aventures, just quan es va fer un propòsit ben curiós: retirar-se dels negocis als 35 anys i viure d’una renda anual de 50.000 dòlars, una fortuna en aquell temps. Si en sobrava, ho dedicaria a la filantropia.
Home més ric dels Estats Units
Però el més gros encara havia de venir, i és que el 1875 va obrir la seva primera planta d’acer, el negoci que l’acabaria convertint en l’home més ric del país i en un personatge extremadament present a l’imaginari popular dels Estats Units. Quan ja era propietari d’una desena de companyies vinculades a la indústria de l’acer, les va agrupar totes (1892) en una de sola anomenada Carnegie Steel Company. Aquest gegant de la indústria va cridar l’atenció de les grans fortunes del país, de manera que gairebé una dècada després –quan Carnegie, ara sí, va jubilar-se– el financer John Pierpont Morgan va dissenyar una operació per fusionar-la amb altres firmes del sector i formar la llegendària US Steel, la primera empresa de la història valorada en més de 1.000 milions de dòlars.
A Carnegie, desprendre’s del negoci li va suposar un ingrés de més de 400 milions, que en bona part va dedicar a obres benèfiques: des de biblioteques (més de 2.500) a orgues d’església, tot a través d’un ampli ventall d’entitats: Carnegie Museums of Pittsburgh, Carnegie Trust for the Universities of Scotland, Carnegie Institution for Science, Carnegie Foundation, Carnegie Dunfermline Trust, Carnegie Foundation for the Advancement of Teaching, Carnegie Endowment for International Peace, i el Carnegie UK Trust.
En morir, el 1919, havia fet donacions per més de 300 milions de dòlars. La Carnegie Corporation ha calculat quina seria, avui dia, la fortuna del seu fundador i les xifres que han obtingut són esborronadores, perquè indiquen que el seu patrimoni triplicaria al dels grans rics d’avui dia.
Tornant a la confusió que abans comentàvem entre Andrew Carnegie i Dale Carnegie, cal saber que aquest segon es deia en realitat Carnagey, però ben aviat va decidir modificar el seu cognom per replicar al del magnat de l’acer, que era tot un mite quan ell començava a obrir-se camí en els negocis.