Gonzalo Murillo: “Els investigadors necessiten sortir del laboratori i pensar més en el negoci”

Vostè, d’un doctorat, n’ha fet un negoci.

Sí. Soc de Granada i, després d’estudiar enginyeria electrònica, vaig decidir venir a Barcelona per doctorar-me en sistemes microelectromecànics. Era el 2007. La meva investigació girava al voltant d’una idea, a priori, força simple: aconseguir recollir energia ambiental per convertir-la en electricitat. Un exemple: en un avió comercial hi ha més de 6.000 petits dispositius de baixa potència que comporten 500 quilòmetres de cable i un munt de petites bateries que cal revisar periòdicament. Amb els nostres sensors i la tecnologia que hem patentat, convertim l’energia mecànica que genera la vibració de la nau en electricitat. A més, funciona sense fils i vinculat a l’internet de les coses (IoT), cosa que permet tenir un monitoratge en temps real de l’estat de tots aquests petits dispositius.

¿En quin moment va decidir sortir del laboratori i començar a pensar a fer el salt al mercat?

Vaig fer un curs a la Universitat Autònoma de Barcelona en què vaig aprendre com convertir una recerca en negoci. És un procés realment complicat. Avui, el món de la investigació encara no està orientat a obtenir resultats que puguin ser exportats a l’àmbit comercial. De fet, l’investigador tampoc sap com fer-ho. No vull dir que calgui que tothom faci un màster en administració d’empreses, però sovint els aniria bé sortir del laboratori i veure si allò podria funcionar des d’un punt de vista comercial. Necessiten un bany de realitat. Ara es valora els investigadors pel nombre d’articles acadèmics que han publicat. Potser caldria, també, ponderar si el que s’ha descobert -si s’arribés a comercialitzar- seria realment útil o no.

Va acabar el seu doctorat l’any 2011, va decidir portar-ho al mercat, però encara no ho comercialitzen. ¿En quin punt es troben?

Estem negociant amb inversors com InnoEnergy. De fet, aquest mes esperem tancar ja un acord. També hem parlat amb diversos business angels i fons de capital risc. Realment, d’inversors al sector no ens en falten, però hem estat distingits amb molts premis que ens asseguren poder continuar treballant. El 2018 seria ideal poder iniciar un projecte de col·laboració amb algun futur client que ens permetés fer la validació final del dispositiu, arribar a la versió comercial i fer les proves pilot.

Però diuen que ja treballen amb empreses com Airbus o Gas Natural.

Sí. Ens han conegut a través de la nostra participació en un projecte europeu però també gràcies als reconeixements que hem anat rebent. Amb Airbus podem eliminar-los les bateries dels petits dispositius, i amb Gas Natural, sensoritzar-los tota la xarxa de subministrament desplegant un nombre de sensors bestial, distribuïts per tot Espanya, aprofitant la mateixa energia dels fluxos.

¿El mercat està realment preparat per adoptar la seva tecnologia?

D’aquí dos anys hauria d’estar-ho del tot. Actualment, les empreses han de ser previsores i saber detectar les tecnologies que agafaran força en un futur. Abans, quan entrava un nou sistema al mercat, hi havia un període d’adaptació que els donava marge per reaccionar. Ara això ja no existeix. Tot va molt ràpid. És millor apostar arriscant-se que no quedar-se de braços plegats.-