El gir inesperat de Guru, la marca de la margarida que lluïa Fernando Alonso

El 25 de setembre del 2005, Fernando Alonso va aparcar el seu monoplaça, va treure's el casc amb serenor i va es va enfilar al morro del seu Renault. Al cap d'uns segons, estava cridant d'alegria i abraçant-se amb tot l'equip tècnic, que ja l'esperava delerós. Després de traçar les 71 voltes del Gran Premi del Brasil de Fórmula 1, l'asturià s'acabava de convertir en el pilot més jove a proclamar-se campió del món d'aquesta disciplina. La imatge d'Alonso celebrant el títol de seguida va ocupar els telenotícies i les portades de diaris d'arreu del món. Aquell dia ell va fer un pas de gegant en la seva carrera esportiva. El que recorda menys gent és que, de retruc, un empresari italià del sector de la moda també va fer-se d'or.

Es tractava de Matteo Cambi. El 1999, amb només 22 anys, va dissenyar un logotip en forma de margarida blanca, la va estampar en samarretes llises i va crear una marca per comercialitzar-les: Guru. "Era un disseny simple, però molt fàcil de combinar amb qualsevol color; els contorns gruixuts feien que destaqués fàcilment i podia encaixar amb molts estils de vida diferents", apunta Neus Soler, professora experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El jove de seguida va invertir en tancar acords amb futbolistes italians –com ara Paolo Maldini o Christian Vieri– i amb actrius com ara Elisabetta Canalis perquè les lluïssin en actes públics. "La margarida blanca simbolitza alegria, senzillesa i puresa, així com la innocència de la joventut i l'enamorament, perquè és la flor del clàssic «m'estima, no m'estima» –continua l'experta–. Era un símbol amb el qual molts públics diferents es podien sentir identificats", assegura.

L'estratègia de màrqueting li va anar com una seda. El 2001 ja havia venut 200.000 samarretes. El 2003 n'havia col·locat 3 milions, facturava 10 milions d'euros anuals, tenia una línia de moda infantil i adolescent i una altra per a nadons. El pas decisiu, però, va fer-lo el 23 de gener del 2004. Aquell dia Guru va arribar a un acord de patrocini amb l'equip de Fórmula 1 de Renault. "És una marca jove i de moda que, com nosaltres, ha aconseguit molt en poc temps –explicava als mitjans Flavio Briatore, director gerent de l'escuderia francesa–. Té sentit que dues empreses joves i exitoses s'uneixin", apuntava quan només feia dos anys que Renault havia tornat a competir. Amb l'aliança, les margarides de Guru van florir a tot arreu: a la granota i el casc de Fernando Alonso, al morro del monoplaça, a la camisa dels mecànics... A Espanya, un munt de gent es va posar l'adhesiu al cotxe i Guru va tenir un esclat de visibilitat", recorda Soler.

El 10 de juliol de 2008, però, tot va fer un gir. Guru es va declarar en fallida i, l'endemà, la policia italiana va detenir Matteo Cambi, la seva mare i la seva parella, acusats d'haver dissenyat una estafa per amagar un forat econòmic d'uns 100 milions d'euros a l'empresa. Va entrar a la presó. "Se li'n va anar de les mans: portava una vida d'excessos i no va saber separar l'empresa de la vida privada", opina Soler.