Gemma Humet: “No sé quina sensació es deu sentir tenint un sou fix a final de mes”

La cantant Gemma Humet (Terrassa, 1988) mai s’ha plantejat viure d’una altra cosa que no sigui la música. “A casa tots som músics i, per tant, sempre he vist aquesta professió com una cosa normal de la qual podries viure”, explica l’artista a l’Empreses. El 2015 es va estrenar com a cantautora llançant Si canto enrere, el primer dels quatre discos que ha publicat sola i amb el que va guanyar el Premi Enderrock en la categoria de millor disc de cançó d’autor.

Des dels 16 anys la seva vida laboral ha estat vinculada al món artístic. Va començar impartint classes de música i amb 19 anys va començar a fer els primers concerts com a cantant: “Des d'aleshores mai he parat”. Humet feia bolos als bars i tocava en sessions de jazz mentre estudiava: “Els primers sous que guanyes com a músic són ínfims, es cobra molt poc”. “Però em vaig anar posicionant i vaig tenir feines molt més ben pagades”, apunta. Després de fer el grau professional al Conservatori de Terrassa i estudiar piano clàssic durant dos anys a l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), va descobrir el jazz i va canviar d’especialitat: “Hi havia més possibilitats i podia fer el que a mi més m'agradava, cantar”. 

Humet assegura que amb els anys s’ha adonat que és una feina complicada: “És molt inestable, mai saps ben bé quan treballaràs i quan no, econòmicament hi ha temporades molt bones i hi ha temporades fatals”. I encara és més complex des que és mare: “En el moment que tens fills, tot canvia. Quan era amb el pare dels meus fills, que és mestre, d'alguna manera es compensava un sou fix amb el meu, que era més mòbil”. “En el moment en què ens vam separar estava sola, amb dos nens, i les coses es van complicar més. La vida no està pensada per estar sol, i menys per estar sol amb els fills. En l'àmbit econòmic, algunes feines, classes i un tipus de concerts que jo ja no feia, els vaig haver de tornar a fer”, argumenta l’artista. 

La seva prioritat sempre ha estat poder viure de la música: “Realment m’és igual si he de fer més o menys hores, el que m'agrada al final és cantar i això no m'ho qüestiono. No sé quina sensació es deu sentir tenint el mateix sou sempre a final de mes i viure sabent que estàs cobert”. Ara ha trobat l’equilibri impartint classes al Taller de Músics: “No faig gaires hores, però això ja em dona una certa estabilitat”.

A més, la indústria musical és un sector exigent: “Et demana que facis discos, singles, videoclips, però, esclar, si no hi ha un suport econòmic al darrere, és molt difícil fer tot això. Un disc és molt car”. Segons Humet, és més fàcil quedar-se en un entremig: “Una classe mitjana de la música: anar fent concerts, ara agafar aquesta feina, ara l'altra, per anar sobrevivint”. Tot i que això comporta fer moltes col·laboracions que “se sobreentén” que no són remunerades i que de vegades la cantant acaba fent per la por de perdre futures ofertes. 

"Quan demanes un préstec no te'l donen"

Rere tot aquest fum és el darrer àlbum que ha publicat la compositora i, malgrat que n'està molt contenta, aclareix que no era el moment: “Vaig destinar molts diners, molts esforços a una cosa que potser em venia més demanada i no tant que sortís de mi”. Tot i això, se sent molt orgullosa de l’espectacle que va crear després de la gira: “M'està ajudant molt a retrobar-me a mi mateixa amb la meva música, i amb la meva essència. De vegades penses més en què funcionarà que no en què vols fer tu. I crec que ara s'han trobat en un mateix punt”.

A escala personal, Humet viu a Centelles (Osona), on el preu dels lloguers és “molt més assequible” que en ciutats com Barcelona. L’opció de compra no és possible “ni ara ni en un futur pròxim“: “Amb la inestabilitat que tinc és molt difícil que em donin una hipoteca. De fet, quan ets autònoma i artista i vas al banc a demanar un préstec per poder fer un projecte laboral, com un disc, ja no te’l donen”.

Humet ara està descobrint que també li agrada ser al darrere de l’escenari: “La meva aspiració ara mateix és continuar descobrint coses a les quals em puc dedicar dins l'àmbit de la música”. “M'agradaria continuar fent el que faig ara, que és anar-me inventant projectes i poder-ne viure sense la necessitat de tenir la pressió d'haver de llançar discos”.