Frederic Llordachs: “Vam créixer gràcies a Google: ens va finançar sense adonar-se’n”

Tot i que van crear Doctoralia el 2007, ja feia anys que buscaven la manera de vincular salut i internet.

Exacte. L’any 2003 vam idear un sistema per demanar cita online al metge però que, aleshores, no va funcionar: el mercat encara no estava preparat. Ara bé, sabíem que tard o d’hora la gent ho acabaria necessitant. Així, l’any 2007 -juntament amb l’Albert Armengol i el David Díaz- vam decidir tirar endavant Doctoralia. Al principi tan sols era un directori de professionals i centres mèdics, però des d’aleshores tot ha canviat força. No vam créixer a l’americana -a cop de grans injeccions de capital-, sinó que vam plantejar-nos evolucionar per capes. El 2010 vam estrenar un servei perquè l’usuari pogués opinar sobre els professionals: amb prop de 800.000 comentaris ens vam convertir en un TripAdvisor de la sanitat. L’any 2012 vam crear l’apli i, finalment, ens vam atrevir a implantar la reserva online de cites. Aquest cop va funcionar.

Ara mateix operen en 20 països de l’Amèrica Llatina i el sud d’Europa.

Quan realment una empresa resol un problema que és comú en diferents mercats, internacionalitzar-se és senzill. De fet, som líders del sector a les dues zones: a Espanya ens visiten dos milions d’usuaris únics al mes i en països com el Brasil ja freguem els quatre milions i mig. Alhora, vam ser els primers del sector que vam arribar als països de l’Amèrica Llatina, cosa que ens va permetre dominar el mercat de bon començament.

Com veu el sector de l’ e-health a Catalunya?

La relació entre el món de la salut i internet sempre ha sigut molt poc explorada. Ara bé, la Generalitat ha apostat per projectes pioners com la implantació de la cita online a la sanitat pública. Sovint ens agrada sentir dir que Catalunya és líder del sector a l’Estat, però certament hi ha altres zones com Andalusia o Madrid -que concentra les seus de les grans asseguradores privades- on no paren de néixer projectes així. Sigui com sigui, una cosa és clara: de la mateixa manera que els usuaris volen comprar pantalons per internet, també volen fer-hi les gestions mèdiques.

El juny passat van fusionar-se amb la polonesa DocPlanner. Com s’ha de llegir aquesta maniobra?

Érem dues empreses molt similars i territorialment complementàries: ells estaven molt implantats a l’Europa de l’Est i en països com Turquia. Nosaltres buscàvem la manera de créixer ràpid sense haver de recórrer a diners d’inversors externs i vam optar per aquesta via. Arran de la fusió ens hem convertit en el gran operador mundial del sector: operem en 25 països, tenim 17 milions d’usuaris únics al mes i prop de 250 treballadors. L’emprenedor ha d’aprendre que, sovint, sumar multiplica.

Tot i aquestes xifres, van tancar el 2015 facturant només tres milions d’euros. ¿Els costa monetitzar el servei?

Som una empresa curiosa: vam créixer gràcies a Google, que ens va finançar sense adonar-se’n. Inseríem els anuncis de tercers que ens proporcionava el buscador i així vam poder pagar els nostres servidors durant anys i fer-nos forts. Finalment, però, vam decidir incloure serveis exclusius de pagament i de priorització de professionals al nostre directori. El cert és que mai ens ha calgut fer cap ronda d’inversió: hem arribat verges al matrimoni amb DocPlanner.