La desconeguda i pionera reina de Wall Street

BarcelonaLa idea que Hollywood ens ha transmès de Wall Street, el districte financer de Manhattan, està molt relacionada amb l’obsessió pels diners, l’avarícia al límit i la manca d’escrúpols. Però molt abans de tot això una dona va aconseguir multiplicar el seu patrimoni mantenint sempre un perfil auster fins a l’extrem, i alhora mostrant una gran generositat durant els moments de crisi.

En aquest cas no parlem d’algú que arribés al cim dels negocis venint d’un origen humil, perquè la realitat és que els pares de Hetty Green (1834-1916) eren quàquers rics i formaven part de les elits de Nova Anglaterra (la família era de Massachusetts, però es van acabar mudant a Nova York pels negocis). La fortuna familiar venia sobretot pel negoci balener que tenia el pare, a més de dedicar-se al comerç internacional. De ben petita, Green es va revelar com una nena prodigi de les finances, fins al punt que als tretze anys ja duia la comptabilitat dels negocis familiars.

Si alguna cosa va caracteritzar Green des de jove va ser la voluntat de ser lliure i de trencar amb els convencionalismes socials: no li agradava gens aparentar, gastava molt menys del que es podia permetre –la vida de ric no feia per a ella– i va rebutjar els oferiments dels seus pares per casar-se. Això darrer, casar-se, no ho va fer fins que va estar-ne plenament convençuda, després d’ignorar reiteradament les pressions familiars i passats els trenta anys d’edat, força més tard del que era normal a l’època per a la gent del seu estatus social.

La mort del pare a una edat prematura li va permetre gestionar amb total llibertat el patrimoni familiar. En casar-se, va establir una clàusula equiparable al que coneixem com a separació de béns, un fet del tot inusual a l’època. No només va gestionar la fortuna amb gran encert, sinó que va entrar com a operadora a la borsa de Nova York. Més enllà de l’obvietat de comprar barat i vendre car –pràctica que duia a terme amb un encert sorprenent–, Green sempre va dir que per fer créixer un patrimoni el més important eren l’astúcia i la persistència, factors que ella posseïa en abundància. Invertia en immobiliari, però també en accions d’empreses, sobretot ferroviàries.

Bona part de la carrera com a inversora professional de Green va coincidir amb el que els americans anomenen la Gilded Age, és a dir, l’edat daurada de l’economia del país (1865-1904). Abans hem parlat de generositat, i venia a tomb perquè a diferència del que haguessin fet la majoria de magnats de les finances, quan es van produir crisis financeres, Green va prestar diners a un interès raonable i no pas d’usura –com podria haver fet– tant a les administracions públiques com a inversors privats, especialment als que es van veure atrapats en el pànic financer del 1907.

Mala premsa

Per causa del seu caràcter singular, van proliferar un gran nombre de llegendes urbanes que probablement són exageracions o directament invencions: escassa higiene, cobdícia fins al límit, mesquinesa i, fins i tot, que sempre duia una arma a sobre perquè creia que conspiraven contra ella. En canvi, la premsa no acostumava a esbombar totes les accions que es podrien qualificar com a positives i que no encaixaven en un magnat d’aquella època, com és el cas del suport que va donar als treballadors del tramvia de Nova York durant la vaga que van convocar l’any 1895. Sembla que les falsedats van ser el preu que va haver de pagar per viure a la seva manera.

Tot i que va morir com la dona més rica d’Amèrica, la seva austeritat proverbial la va practicar fins a les darreres conseqüències, perquè als últims anys de la seva vida va ocupar un apartament modest de Hoboken, una ciutat de New Jersey situada relativament a prop del barri novaiorquès de Chelsea, però a l’altra banda del riu Hudson. Molts dels seus coneixements i consells financers van quedar recollits al llibre que van publicar Boyden Sparkes i Samuel Taylor Moore gairebé dues dècades després de la mort de Green, i que duia per títol The witch of Wall Street (La fetillera de Wall Street).