Montserrat Barceló va néixer a Granollers el 1967, ciutat on ha continuat lligada al llarg de la vida. “Des de ben petita se’m va ficar la idea al cap que volia ser metgessa i anar a treballar al continent africà”, recorda. Barceló també explica que, des dels 9 anys, els seus pares l’enviaven a passar l'estiu amb una familiar a Irlanda: “A ella li dec bona part del meu èxit professional, perquè em va permetre aprendre idiomes que he necessitat després”. Tal com detalla, la medicina era la seva passió i va decidir estudiar la carrera a l’Hospital Clínic i a la Universitat de Barcelona entre els anys 1984 i 1988. Va ser la primera universitària de la seva família. Tot i això, el darrer any de carrera es va casar, ben jove, i se'n va anar a Santander: “El meu marit era jugador d’handbol, una passió que compartim, i li va sortir l’oportunitat de fitxar per un equip de Cantàbria, així que vaig traslladar l’expedient a la universitat d’allà per acabar els estudis de medicina”.
Cargando
No hay anuncios
L’handbol com a fil connector
Per la seva connexió amb l’handbol, Barceló va començar a treballar de professora de castellà per a jugadors estrangers, primer a Granollers i després a Santander. “Fent de professora d’idiomes per a jugadors suecs vaig conèixer una empresa d'aquell país que es dedicava als assajos clínics, Clinical Data Care. Volien obrir mercat a Espanya i em van fitxar”. Barceló va obrir la filial sueca des de Barcelona i sense experiència, però va continuar a la companyia tretze anys fins que va ser adquirida pel grup TFS. Dins d’aquesta nova empresa amb seu a Boston, Barceló va continuar catorze anys més en el sector i va arribar a ser cap d’operacions a escala mundial: “Barcelona era i és un pol d’atracció per al talent internacional en l’àmbit de la recerca clínica, i en el nostre cas portàvem la facturació global de tota la companyia des d’aquí”.
Cargando
No hay anuncios
Consultoria i dona directiva
Però el 2019, Barceló va sortir de TFS per començar una nova etapa com a consultora. “Després de molts anys al sector, vaig agafar una posició més de consultoria amb moltes empreses del món de la salut i en algunes encara hi estic vinculada”. En paral·lel, va participar en la fundació d’EJE&CON, una associació a escala estatal d’executives i conselleres: “Sempre m’havia vist envoltada d’homes en el món empresarial, però és una situació que cal revertir i les empreses han d’entendre que l’equitat de gènere és essencial. Havent treballat en companyies nòrdiques, allà són conceptes que ja estan totalment superats, però aquí encara no”. En els darrers anys, Barceló ha estat cofundadora del grup de dones inversores WERock Capital i actualment és la vicepresidenta europea de Veristat, una companyia nord-americana d’investigació clínica amb seu al Barcelona Health Hub. “Els meus reptes de futur impliquen involucrar-me i donar suport a les dones que lideren empreses per primer cop”.
Cargando
No hay anuncios
Lliçons de vida
“Un dels errors més grans de la meva trajectòria és no haver tingut un mentor fins als 45 anys. Crec que aquests vincles t’obren molt els ulls perquè et preparen al voltant d'una marca personal, però també amb una mirada geopolítica i estratègica molt necessària per a les dones”.
“Espanya és un dels països d'Europa amb un percentatge més baix de dones executives i conselleres a les empreses. Moltes vegades les dones tenim la síndrome de la impostora, però hem de tenir més confiança en nosaltres i fer pinya, perquè els homes ens porten molt d’avantatge, ocupen els millors càrrecs i no dubten”.