Èpic Fails

El descarrilament de les Baldwin, les icòniques locomotores de vapor nord-americanes

La companyia va passar de ser un referent industrial a desaparèixer per l'arribada del dièsel

El 1805 als carrers d'Elizabethtown –avui Elizabeth, a Nova Jersey– hi corria amunt i avall un nen de deu anys. Era Matthias W. Baldwin, el fill petit del constructor de carruatges del poble. El veïnat estava meravellat amb la destresa que exhibia a l'hora de muntar i desmuntar tota mena d'engranatges. Potser per això ningú no es va estranyar quan, el 1811, el jove va entrar a treballar d'aprenent en un taller de joieria de Filadèlfia, ni quan, amb l'ofici ben après, va obrir el seu propi negoci. L'aventura no li va sortir bé, però li va servir per entendre com funcionava el món empresarial.

El 1825 es va associar amb un enginyer i junts van obrir un taller de fabricació de peces per al sector de l'enquadernació i la impressió. El negoci va rutllar molt bé, però els feia falta millorar el ritme de producció. Va ser aleshores quan Baldwin va pensar en construir una màquina de vapor. Encara no n'era conscient, però acabava d'encarrilar la seva vida cap a l'èxit: ben aviat es convertiria en un dels grans noms de la història nord-americana del transport. 

Cargando
No hay anuncios

Per al seu taller, Baldwin va dissenyar una màquina de vapor molt més potent que les de l'època i capaç de generar moviment rotatori. Ràpidament, li van començar a ploure encàrrecs perquè en fabriqués més. Al cap de deu anys, l'empresa ja s'havia reorientat i s'havia convertit en la principal fabricant de motors dels Estats Units. El 1832 va aprofitar la tecnologia dels motors per crear la seva primera locomotora de vapor.

Va ser un èxit. Una dècada més tard, ja havia creat Baldwin Locomotive Works, n'havia construït 150 i les xifres del negoci creixien a gran velocitat. La febre per connectar els Estats Units en tren va remar-li a favor. "La companyia va arribar a convertir-se en el principal fabricant de locomotores dels Estats Units i va tenir una àmplia expansió internacional –explica Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG)–. Baldwin va saber aprofitar l'auge del transport per créixer i va donar feina a milers d'immigrants", recorda.

Cargando
No hay anuncios

Quan Matthias W. Baldwin va morir el 1866, la seva empresa ja havia produït unes 1.500 locomotores de vapor i liderava el mercat. Ara bé, encara no havia tastat el moment més dolç. La companyia va continuar sense el seu fundador i, a principis del 1905 –en plena expansió de la indústria del ferrocarril–, va arribar a donar feina a més de 18.000 persones.

Tanmateix, la revolució del tren també va provocar l'aparició de nous competidors i de noves tecnologies. A la dècada del 1930, les locomotores dièsel i elèctriques començaven a trucar a la porta. Després de la Segona Guerra Mundial, ja tan sols un 2% de les locomotores que es venien als Estats Units eren de vapor. Quan Baldwin va estrenar les seves locomotores dièsel i elèctriques, ja anava tard. La competència se li havia avançat. "Qui inverteix primer en una nova tecnologia té més punts per liderar-la", conclou l'expert. El 1956, i després d'haver fabricat més de 70.000 locomotores, Baldwin va posar punt final al trajecte. 

Cargando
No hay anuncios
La lliçó

"El que va passar amb les locomotores Baldwin és força habitual –analitza Josep Maria Espinet, professor de la UdG–. No van saber adaptar-se a una nova tecnologia que va sacsejar el sector", apunta. Per a l'expert, quan es dona aquest escenari, cal que la direcció prengui una decisió ferma i ràpida, per invertir-hi i sobreviure.