D’amic de Lenin a gran magnat del petroli

A finals del 1921 el líder de la revolució soviètica, Vladímir Lenin, va escriure una carta molt afectuosa a un jove americà que havia conegut poc abans a Moscou. A la carta li desitjava un gran èxit en la concessió i li donava records per al seu pare. El jove al qual fem referència es deia Armand Hammer, acabava de llicenciar-se en medicina i la concessió de la qual parlava la carta tenia com a finalitat l’explotació d’alguns recursos naturals de la Unió Soviètica. Mig segle després Hammer era un dels grans magnats mundials del petroli a través de la seva companyia, l’Occidental Petroleum.

La història comença força abans, amb el naixement del pare de Hammer a la Rússia Imperial i emigrat als Estats Units a finals del segle XIX. Un cop instal·lat, va donar suport als revolucionaris russos, alhora que es va afiliar al Partit Socialista Laborista d’Amèrica i més tard fundaria el Partit Comunista dels Estats Units (1919), d’orientació bolxevic. Amb aquests antecedents és comprensible que Armand Hammer tingués accés a Lenin, amb qui va establir una relació molt estreta: fins al 1930 la seva presència a Moscou va ser permanent i, de fet, des d’aquell moment es va convertir en la connexió extraoficial dels Estats Units amb el règim soviètic. En aquesta primera etapa va muntar una fàbrica de llapis a Rússia, la Hammer Pencil Company (1926), que li va permetre guanyar molts diners. Va aprofitar aquesta llarga estada a l’URSS per començar a bastir una gran col·lecció d’objectes d’art, en bona part procedents de les propietats de la família Romanov, i també per representar en aquell país desenes de companyies americanes. El final de la seva etapa soviètica va venir marcat per la seva aposta personal per Lev Trotski, en comptes del vencedor en la batussa interna, Ióssif Stalin.

La gran operació petroliera

El seu retorn als Estats Units va coincidir amb l’abolició de la llei seca, una situació que el va empènyer a entrar en el món de les destil·leries de whisky a través d’una empresa que amb els anys prendria el nom de United Distillers of America. Amb aquest negoci, per descomptat, també va aconseguir ingents quantitats de diners. Altres àmbits on va invertir van ser les emissores de ràdio –va ser un dels accionistes de la mítica Mutual Broadcasting System– o les galeries d’art. Encara que a aquestes altures ja era multimilionari, la seva gran operació va venir just quan havia decidit jubilar-se i és que a mitjans dels anys cinquanta va invertir part de la seva fortuna en adquirir un paquet majoritari a la petroliera Occidental Petroleum, una antiga companyia que passava per moltes dificultats per sobreviure. Poc abans de morir, a finals dels vuitanta, l’havia convertit en una de les vuit grans firmes de cru dels Estats Units. Abans d’això, a la dècada dels setanta, la companyia va ser parcialment nacionalitzada pel govern de Líbia i els acords als quals Hammer va arribar amb ells canviarien per sempre la indústria del petroli: les mítiques Set Germanes perdrien sobtadament influència en la fixació dels preus del cru en benefici de l’organització dels països productors.

Per altra banda, un cop passat l’estalinisme, les relacions amb l’URSS van reverdir, entre altres motius perquè Hammer estava convençut que establir vincles culturals i comercials era una bona manera d’evitar un conflicte nuclear. Però no només mantenia relacions estretes amb les elits comunistes, sinó que la xarxa s’estenia per tot occident, incloent-hi la família reial britànica. Deia d’ell mateix que era “per sobre de tot un catalitzador, dedicat a unir persones i situacions”. El cert és que era un gran adulador de somriure generós, agosarat i ple d’energia.

En l’àmbit polític, durant molt de temps es va dir d’ell que era el finançador a l’ombra dels moviments comunistes als Estats Units. En un altre àmbit, durant molts anys va estar vinculat al Partit Demòcrata, un lligam que no va ser obstacle per fer donacions a la campanya de Nixon, un gest que més tard va ser considerat il·legal i pel qual va ser multat. I com passa amb freqüència amb els magnats americans, no es pot deixar de banda el seu vessant filantròpic. A més de col·laborar amb moltes institucions, va crear l’Armand Hammer Foundation, a la qual va donar milions de dòlars destinats a fins caritatius.

La seva importància va ser rellevant i tan duradora que quan va morir, l’any 1990, el president de l’URSS, Mikhaïl Gorbatxov, va emetre un comunicat lloant el seu paper com a peça clau en les relacions entre soviètics i americans.