El creador del primer pont aeri Barcelona-Madrid, que va ser afusellat

Molts lectors deuen recordar un capellà amb dots de showman que feia proselitisme de la religió catòlica a diferents cadenes televisives, primer a Televisió Espanyola i després a canals d’orientació cristiana. Era el pare jesuïta català Jorge Loring Miró (1921-2013), un home loquaç de veu profunda i contundent, amb una gran capacitat per persuadir els seus interlocutors. A internet resulta molt fàcil trobar grans quantitats de vídeos amb les seves al·locucions. Però el pare Loring no només es desenvolupava amb comoditat en el món audiovisual, perquè en l’àmbit editorial també va tenir una gran repercussió, sobretot gràcies al llibre Para salvarte, que va vendre més d’un milió d’exemplars. La família de la qual procedia el pare Loring no era una qualsevol, i és que el seu progenitor va ser un personatge fonamental de l’aviació peninsular, l’enginyer andalús Jorge Loring Martínez.

El protagonista d’avui va venir al món al si d’una de les famílies importants de Màlaga, amb interessos a la banca (Banco de Málaga, fundat conjuntament amb la família Larios), la premsa (El Correo de Andalucía), la mineria (Unión Carbonífera y del Metal), la siderúrgia (Altos Hornos de Marbella), les línies ferroviàries (Ferrocarriles Andaluces) i també a la política (Unión Liberal). Un dels seus besavis va ser un comerciant de Massachusetts establert a la costa andalusa, mentre que un altre va ser Manuel Heredia Martínez, emprenedor pioner de la revolució industrial. El seu avi va ser Jorge Loring y Oyarzábal, marquès de Casa Loring. En aquest ambient familiar de tants recursos i formació, Jorge Loring va decidir estudiar enginyeria de camins, fet que el va dur indefectiblement a treballar a l’administració pública (sempre s’ha dit que el primer cas d’un titulat amb aquesta enginyeria que va optar pel sector privat va ser Pere Duran Farell, el 1947).

Però a Loring tampoc el va satisfer gaire aquell món i ben aviat es va decantar per la seva passió, la novíssima aeronàutica, que havia nascut només tretze anys abans gràcies als germans Wright. El 1916 va aconseguir el títol de pilot i, aprofitant que la Prefectura el va destinar a Barcelona, va entrar en contacte amb la firma Pujol, Comabella y Cia, que es dedicava a la construcció d’avions i a la formació de pilots. Els propietaris eren Felip Comabella i Eduard Pujol. Les instal·lacions de la companyia estaven ubicades a uns terrenys del Prat de Llobregat (La Volateria), molt a prop d'on anys després s’aixecaria l’aeroport de Barcelona. El director de l’acadèmia de pilots era Salvador Hedilla Pineda i un dels seus alumnes, Josep Canudas Busquets, més tard seria un gran mite de l’aviació catalana. Precisament, Hedilla moriria el 1917 en un accident d’aviació en aquells terrenys juntament amb l’empresari i periodista Josep Maria Armangué Feliu (en vam parlar en aquesta mateixa sèrie el setembre del 2022). A l’empresa, Loring va assumir el càrrec de director tècnic. Més tard la companyia es va transformar en Talleres Heréter, per la fusió amb l’empresa que havia fundat el 1912 Laureà Heréter Fonoll.

Inici de l'aviació comercial

L’any 1921 Loring va abandonar la firma catalana per crear la seva pròpia empresa, la Compañía Española de Transporte Aéreo (CETA), amb la qual va explotar la concessió de la línia entre Sevilla i Larache, una localitat del nord d’Àfrica aleshores sota l’administració espanyola. Va ser un dels principals accionistes de la companyia fins que aquesta va ser absorbida per l'empresa monopolista Classa (Concesionaria de Líneas Aéreas Subvencionadas, SA), una línia aèria creada a instàncies del govern de la dictadura de Primo de Rivera (és el mateix cas que en el naixement dels monopolis semipúblics Campsa i Telefónica). Abans, però, va tenir temps de crear la primera línia Barcelona-Madrid (1927), el que seria un primer ancestre del pont aeri. Cal dir que amb la fusió de les companyies que va donar lloc a Classa, el màxim accionista de la nova entitat va passar a ser el mateix Loring.

També a la dècada dels anys vint va crear els seus propis tallers de fabricació d’aeronaus, on produïa avions militars sota llicència francesa i alemanya. El 1930 va intentar una nova aventura, aquest cop no amb avions, sinó amb dirigibles del fabricant alemany Zeppelin i sota la marca Colón Transaérea Española. L’objectiu era obrir una línia entre Sevilla i Buenos Aires (Argentina), però el negoci no va funcionar i al cap de només tres anys va abaixar la persiana. Amb l’arribada de la República, les coses encara van empitjorar més, perquè Loring i la seva família estaven molt vinculats a la monarquia i, a més, eren aristòcrates. Només dos mesos després del començament del conflicte bèl·lic, Loring va ser afusellat a la seva pròpia empresa.