Èpic Fails

Coca-Cola Blak: 50% refresc, 50% cafè i 100% de fracàs

El fabricant dels EUA va intentar introduir aquesta gamma enfocada als adults, però no va arribar mai a arrelar

El 7 de desembre del 2005, The Coca-Cola Company va enviar una nota de premsa als periodistes. "Coca-Cola Blak prepara el seu debut mundial", anunciava el titular. Després d'anys analitzant el mercat, el gegant dels refrescs havia decidit d'aventurar-se a llançar un nou concepte de beguda. "És una mescla vigoritzant i estimulant que té un equilibri perfecte entre la sensació del gust efervescent de la Coca-Cola i el del cafè", descrivia el comunicat. Només tres setmanes més tard, el nou refresc ja havia aterrat a les lleixes dels supermercats francesos i, durant el 2006, també va arribar als Estats Units, el Canadà, la República Txeca, Eslovàquia i Lituània.

Amb una etiqueta de tons marronosos i negres que embolcallava tota l'ampolla, la Coca-Cola Blak era un punt i a part en el catàleg de la companyia. "No és cap extensió de gust: és una beguda única, amb una textura suau que, quan s'aboca al got, fa una espuma semblant a la del cafè", concretava Marc Mathieu, vicepresident de màrqueting de Coca-Cola. 

Cargando
No hay anuncios

Amb aquest invent, l'empresa esperava trucar a la porta de nous consumidors potencials. "És una categoria diferent de refresc, una beguda carbonatada pensada perquè els adults la consumeixin a qualsevol hora del dia: quan necessitin recarregar les piles o, simplement, descansar una estona", avançava el directiu. Tot plegat, s'emmarcava en un context de canvis dins el sector. "A principis del 2000, els consumidors estaven començant a associar l'obesitat amb el consum de begudes carbonatades", recorda Neus Soler, experta en màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'augment de l'interès dels consumidors pels refrescos més saludables havia empès les companyies a desenvolupar nous productes. "Primer van fer versions de les begudes amb menys calories; després van estendre les gammes amb nous gustos i, finalment, van atrevir-se a crear categories senceres, com la fusió dels refrescs de cola amb el cafè", continua l'especialista. 

Cargando
No hay anuncios

L'aventura de Coca-Cola Blak, però, va acabar amb mal gust de boca: un any i mig després d'haver-la estrenat, la companyia va anunciar que n'aturarien la producció. "El consumidor no va entendre la proposta, perquè ni el nom de la beguda ni l'eslògan –Beguda carbonatada de fusió– deixaven clar què era", analitza Soler. De fet, per saber que portava cafè, calia llegir la lletra petita de la composició. "Qui la bevia no sabia com categoritzar-la", rebla. A més, l'experta diu que el gust de la beguda era un altre dels punts febles. "Era dolça i cremosa, però tenia un regust amarg que provenia de l'extracte de cafè que no va acabar d'agradar", apunta. El preu també hi va jugar en contra: costava gairebé el doble que una Coca-Cola normal. 

L'idil·li de Coca-Cola amb el cafè encara continua viu. El 2018, la companyia va llançar Coca-Cola Plus Coffee al Japó i a alguns països europeus. El 2021, també la van introduir als Estats Units, amb el nom de Coca-Cola With Coffee. "Ara bé, quan una marca s'identifica tant en un refresc concret, és difícil que arreli amb nous productes", avisa Soler.

Cargando
No hay anuncios
La lliçó

"Coca-Cola és una empresa molt àgil a l'hora de detectar noves tendències al mercat i pensar un producte per adaptar-s'hi –explica Neus Soler, experta en màrqueting de la UOC–. Ara bé, a vegades, les ganes de mantenir-se líder en innovació fa que tot es precipiti i no s'acabi d'interpretar bé què li demanen els consumidors", afegeix.