Chap, la mítica gasosa de Manlleu que es va acabar esbravant

“A casa sempre hem begut gasosa Chap, però avui els meus pares n’han anat a comprar i el botiguer els ha dit que la deixen de fabricar -explica inquiet un usuari del fòrum Racó Català-. Evidentment, n’han comprat totes les ampolles que quedaven a la botiga: és la millor gasosa que hem tastat mai”. El fil, que es va publicar el juny del 2009, va ser llegit per més de 2.000 persones. Segons la companyia comercialitzadora, Chap va arribar a convertir-se en la segona gasosa més venuda a Catalunya i, durant dècades, va ser la companya inseparable de La Casera i Vichy Catalán a les prestatgeries dels supermercats. Però un dia va deixar de ser-hi. “De mica en mica, Chap va anar desapareixent de les botigues fins que, de cop, ja no la hi vam veure més”, recorda Josep Maria Costa, director del Diari de Manlleu preguntat per l’ARA. Va ser un adeu discret.

Avui, de la marca se’n sap ben poca cosa. Al cercador de Google tan sols hi apareixen 22 resultats i a les hemeroteques dels diaris hi ha molt pocs articles que en parlin. Però Chap continua ben viva a la memòria dels manlleuencs. “Era una empresa molt arrelada al territori”, recorda Costa.

De fet, l'origen de Chap es remunta a la històrica fàbrica del municipi Casa García. Nascuda el 1880, durant dècades va produir i comercialitzar begudes de tota mena: des de refrescos de taronja, cola i llimona fins a tòniques, sodes i gasoses. Durant la primera meitat del segle XX va viure l’etapa d’or: la gasosa s’havia convertit en una beguda molt popular. Només a Catalunya, els anys 50 ja hi havia registrats més de 200 fabricants d’aquesta mena de begudes. La companyia va saber jugar les seves cartes i a finals dels 60 va fer fortuna comercialitzant els seus refrescos sota la marca Ibersol. Al cap de poc temps va crear la firma Chap. “Patrocinava un munt d’equips esportius del municipi i no hi havia cap revista social del poble que no portés publicitat de la beguda -fa memòria el director del Diari de Manlleu -. També fabricaven un refresc de menta que ens bevíem com si fos aigua”, explica entre rialles.

Però als 80 els consumidors ja havien canviat d’hàbits i l’aigua mineral havia anat substituint la gasosa als àpats. Va ser en aquest context de baixada de vendes quan el grup de distribució Disbesa-Darnés va decidir comprar la fàbrica. Però el 1998 els números no acabaven d’anar del tot bé i els nous propietaris van decidir externalitzar la producció de la gasosa empaquetada en envasos de plàstic. El 2007 va arribar la notícia definitiva: la gasosa Chap deixaria de produir-se a Manlleu i se’n subcontractaria la producció a l’empresa Sammy de Terrassa, una de les tres úniques fabricants d’aquesta mena de begudes que quedaven a Catalunya. La maquinària es va vendre a una empresa del Marroc i els deu treballadors es van recol·locar dins el grup o es van prejubilar. “Si no ho fem, correm el risc d’entrar en pèrdues al cap de dos o tres anys, o d’acabar produint per a tercers”, va justificar aleshores Josep Parramon, gerent de la planta, en declaracions a El 9 Nou. La beguda es va continuar venent amb el nom de Chap durant un parell d’anys, fins que es va evaporar dels supermercats per sempre.