Els Carbó, els Prat i els Botet: les famílies que van fundar el supermercat més antic de Catalunya

El dissabte 11 de juliol de 1959, Caprabo va atendre el seu primer client. Ho va fer a primera hora de la tarda al flamant supermercat que l'empresa acabava d'obrir al carrer de Sant Antoni Maria Claret, a Barcelona. Era un dia important per a tota la ciutat: fins aleshores, a la capital catalana només hi havia un altre supermercat, al passatge Domingo, i era d'iniciativa pública. Amb l'obertura de Caprabo, Barcelona donava el tret de sortida a l'aparició de cadenes de supermercats impulsades per capital privat. 

Al primer Caprabo, un expositor de xocolatines rebia els clients. Al fons, tres dependentes els esperaven darrere un taulell farcit d'embotits i formatges. Les lleixes de les parets estaven plenes de llaunes de conserva, de paquets d'arròs, de capses de galetes... En total, 500 metres quadrats de superfície de venda, més de 700 productes diferents i unes modernes caixes registradores que el primer dia van facturar gairebé 38.000 pessetes. "L'aparició de grans establiments amb una oferta molt variada –que podia incloure carnisseria i peixateria– i preus més competitius que al petit comerç va ser una autèntica transformació social", assegura Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). 

Darrere del primer Caprabo hi havia tres famílies barcelonines amb experiència en el món del comerç alimentari: els Carbó, els Prat i els Botet. El jove Josep Botet era fill d'una dinastia de botiguers i regentava un colmado al carrer Diputació. La família del seu cunyat, Jaume Prat, també es passava el dia darrere el taulell d'una botiga de queviures, al carrer Padilla. De tant en tant, coincidien a les activitats que organitzava el Gremi d'Ultramarins. Va ser allà on van conèixer Pere Carbó. Era un noi que, després de treballar molts anys d'aprenent en un colmado al carrer Ferlandina, al Raval, havia acabat agafant-ne les regnes. Junts, van decidir reproduir l'èxit que estaven tenint els supermercats estatals de la Comisaría General de Abastecimientos i Transportes (CAT). Cada família va aportar 250.000 pessetes al projecte i, el 8 de maig de 1959, ja signaven la constitució de l'empresa. 

L'aposta va ser un èxit rotund. Amb l'eslògan Economia, varietat i qualitat, al cap de sis mesos, Caprabo floria també al carrer Mandri, a Barcelona, amb un local carregat amb 1.500 productes. "El tercer establiment va aparèixer el 1961, al carrer d'Aribau", recull l'historiador Daniel Venteo, que ha dedicat una de les seves exhaustives publicacions a acumular tots aquests detalls dels inicis de la cadena. El 1966, ja amb diverses botigues a la capital catalana, la marca va obrir també un supermercat a Castelldefels i, al cap de poc, al Vendrell, les dues poblacions on els Carbó, els Prat i els Botet acostumaven a anar a estiuejar. Era el primer pas de la cadena fora de la gran ciutat. En aquests anys, hi va haver un canvi en l'accionariat: la família Prat va vendre la seva part de la companyia als Botet i als Carbó i, una porció més, a la família Elías, emparentada amb els Carbó. 

Les noces d'argent

El juliol de 1968, el negoci anava a tota vela i la companyia es preparava per executar una forta expansió. Aquell mateix any, va inaugurar una gegantina seu central a l'Hospitalet de Llobregat, amb oficines i magatzem de 7.000 metres quadrats, repartits en set plantes. Entre 1970 i 1975, van obrir deu nous Caprabo a Barcelona. El 1985, la marca ja tenia 25 establiments i 500 treballadors. Aquells anys, coincidint amb el 25è aniversari, es va produir el relleu familiar: els fills de les famílies van agafar-ne el timó. Als 90, ja havien duplicat el nombre de treballadors i d'establiments.

"Caprabo va ser una empresa pionera, que va saber fer-se lloc a la ment dels consumidors, gràcies a una política de comunicació molt activa i amb una targeta de fidelització que va ser tot un èxit", valora Espinet. Tanmateix, el 2003, la compra dels supermercats Alcosto li va suposar un daltabaix econòmic que va desembocar amb la compra del 75% de les accions per part del grup Eroski. Avui, la cooperativa basca en controla el 50% i l'altra meitat està en mans del grup EP Corporate Group, d'un multimilionari txec. El 2022 va facturar 743 milions d'euros.