El banquer suec que va ajudar els republicans espanyols

Quan es parla de la Guerra Civil espanyola, sovint es recorda el suport que va rebre el bàndol revoltat, on destaca el finançament del magnat mallorquí Joan March Ordinas que, amb capitals propis o bé de tercers, va garantir prou recursos a Franco per guanyar la guerra; o també el suport de la nord-americana Texaco pel que fa al petroli. El que és menys conegut és l’ajuda econòmica internacional que va rebre el bàndol republicà i en aquest aspecte hi destaca un nom, el del banquer suec Olof Aschberg, oblidat per la història, però home clau en la geopolítica mundial durant moltes dècades.

Molt abans del conflicte bèl·lic espanyol, el 1912, Aschberg ja era un activista en favor del moviment obrer, de manera que el seu primer negoci va consistir en crear un banc per a sindicats i cooperatives al qual va anomenar Nya Banken, que en suec volia dir Nou Banc. Uns anys més tard, durant els darrers temps de la Primera Guerra Mundial, mitjançant aquest banc va facilitar les transferències de capitals que l'Imperi Alemany va fer als bolxevics de Lenin, una circumstància que no va caure gens bé al bàndol aliat. Aquesta incomoditat va acabar desembocant en el fet que el banc va canviar de nom per passar a ser l’Svensk Ekonomiebolaget (Companyia Financera Sueca) i així minimitzar el seu passat. Per cert, el suport als soviètics, ja des de la Revolució Russa, li va servir per tenir carta blanca per fer tota mena de negocis a l'URSS de la dècada dels vint. Una de les conseqüències d’aquesta llibertat de moviments és que Aschberg va tenir accés a nombroses obres d’art de la Rússia tsarista que van acabar al seu patrimoni personal i també al National Museum of Fine Arts d’Estocolm.

A començaments dels anys vint el banquer suec ja es considerava a ell mateix un agent de l’internacionalisme, i per això va anar mudant la seva base per fer negocis. El primer pas va ser passar d’Estocolm a Berlín, on el 1922 va fundar el Garantie und Kreditbank für den Osten (Banc de Garantia i Crèdit per a l’Est), una entitat de l’efímera República de Weimar especialitzada en fer negocis amb els soviètics. En paral·lel, va ser nomenat president del consell d’administració del Banc Comercial Rus, la primera entitat bancària nascuda després de la revolució i que en bona part es va dedicar a bescanviar a Occident els tresors tsaristes a canvi de divises. A aquestes altures, era conegut a Occident com a “El banquer roig”.

Cap al 1926, va fer un altre salt, deixant Berlín i Moscou per establir-se a França, a la rodalia de París. La pujada al poder dels nazis a Alemanya el 1933 va transformar la capital francesa en un indret estratègic per continuar amb els seus plans, als quals ara incorporava la lluita contra el nazisme. A la seva activitat política s’hi va afegir el rol de mecenes molt destacat, oferint suport financer als artistes escandinaus que posaven els peus a la seva mansió parisenca. Durant aquests anys va crear un club anomenat Cercle de les Nacions on s'encabien intel·lectuals francesos, així com líders socials –des del món sindical fins a la política– i també científics de renom, entre els qui hi havia el matrimoni Curie i el premi Nobel Jean Baptiste Perrin. També va entrar com a accionista a la cèlebre productora francesa Pathé Frères. I el 1936 va esclatar el conflicte espanyol, on Suècia es va declarar no intervencionista (es van adherir, juntament amb altres vint-i-sis nacions, al Comitè de No Intervenció que es va crear a Londres), una decisió que no va evitar que Aschberg s’hi impliqués. Tot i que hi ha moltes ombres sobre aquesta part de la història, sembla que és un fet constatat que Aschberg va proporcionar recursos econòmics a l’exèrcit republicà i que també va crear un espai per a nens refugiats a la seva mansió mateix.

Just acabada la guerra espanyola, l’entrada dels nazis a França l’any 1940 va posar-lo en perill, no només per la seva militància política sinó també per la seva condició de jueu. Per aquest motiu va dur a terme un nou canvi de residència i es va instal·lar a Nova York. Seria la darrera etapa d’una cursa que tancaria al seu Estocolm natal un cop el so de les armes s’havia apagat. Al llarg dels anys posteriors, va anar abandonant de manera progressiva les activitats bancàries. Tenint en compte les relacions intenses que Aschberg va mantenir amb l'URSS, no és estrany que el seu nom aparegui de tant en tant a la documentació dels serveis d’intel·ligència americans etiquetat com a possible agent soviètic infiltrat a Occident.