Albert Jorquera: “És normal que la majoria dels jugadors de futbol acabin arruïnats”

L’exporter del Barça Albert Jorquera repassa la història de la seva família per explicar els seus orígens. “Soc de Bescanó (Gironès) i tota la meva família s’ha dedicat sempre a la joieria i a la compravenda d’or a Girona”, narra. Nascut el 1979, va viure el negoci de l’or des de ben petit a casa, una professió que ha compaginat sempre amb la seva carrera futbolística: “Les meves dues passions eren les gemmes i el futbol. Jugava al pati de l’escola i em van dir que ho feia bé, que m’apuntés a l’equip del poble. Fins que als 14 anys vaig fitxar pel Barça i vaig entrar a La Masia, però mai he deixat el negoci familiar de banda i és on treballo ara”.

Segons detalla Jorquera, quan va marxar a viure a Barcelona sent adolescent, va ser quan va rebre el seu primer sou. “El Barça era l’equip de la meva vida i vaig dir que sí amb molta il·lusió. Cobrava 50.000 pessetes quan vaig entrar al club i després vaig anar guanyant més a mesura que pujava de categoria, com estava estipulat. Em pagava els estudis i la vida a Barcelona gràcies a això. Va ser la meva primera feina”, narra. Mentre era jugador del Barça, l'exporter també va cursar els estudis universitaris, compaginant els entrenaments al Camp Nou al matí i les classes a l’Escola de gemmologia de la UB a les tardes: “En un inici vaig començar enginyeria geològica i empresarials, dues carreres, però m’era inviable pel futbol i també vaig marxar uns anys cedit fora. Però al tornar, vaig estudiar gemmologia i vaig fer la carrera sencera mentre era al primer equip. No era un gran estudiant, però me'n sortia bé. No era l’únic jugador que anava a la universitat”.

Jorquera va ser el tercer porter del Barça durant l’època de Frank Rijkaard entre els anys 2003 i 2009, i va fer el seu debut el 17 de gener de 2004 en un partit al Camp Nou davant de l’Athletic Club. “Cinc minuts abans de debutar com a titular estava jugant a bàsquet al vestidor, no sabia que jugaria. Sempre he sigut molt despreocupat, suposo que la inconsciència d’aquests moments em feia ser valent. Era un jugador talentós, però el físic no m’acompanyava i vaig tenir lesions importants, també. Estava al Barça com a tercer porter i portava una vida molt normal, implicant-me en els meus estudis i el negoci de la meva família”, relata Jorquera.

La seva etapa al FC Barcelona va acabar el 2009, quan va fitxar pel Girona FC, que en aquell moment jugava a Segona Divisió i que va aconseguir la permanència in extremis al final d’aquella temporada. “Va ser un canvi gros perquè la situació del Girona no era com la d’ara. Va ser un canvi de vida, de casa, de sou, de categoria… de tot. Vaig patir aquells anys i ara ho valoro molt, però també em van tornar prop de casa”, destaca l’exporter.

La vida de futbolista retirat

Després de retirar-se com a futbolista professional el 2010, Jorquera s’ha dedicat a temps complet al negoci de compravenda d’or de la seva família i a la gestió d’una finca per a esdeveniments en la qual va invertir de jove: “Tenia el meu sou de futbolista, una bona quantitat en aquell moment, però no com els d’ara, i buscava una masia per Girona per poder-hi viure. Vaig trobar el Castell de Sant Gregori, però no el podia comprar, òbviament. Amb l’ajuda de tota la meva família el vaig adquirir i ara és un dels negocis que gestiono”.

Més enllà del castell i el negoci familiar, Jorquera ha fet inversions immobiliàries i ha continuat actiu fent d’entrenador per seguir vinculat al món del futbol. L'esportista considera que sempre ha sabut administrar els seus diners, però assenyala que no és una situació que succeeixi en molts casos d’altres exjugadors: “Un jugador de primera divisió pot guanyar molts diners durant deu anys, però no tants com per no tornar a treballar mai més. A nivell mediàtic genera molta enveja, però és normal que la majoria dels jugadors acabin arruïnats perquè molts es dediquen exclusivament al futbol durant anys, mentre altres aprenen oficis o fan la seva carrera”.

Pel que fa al futur, Jorquera confessa que no pensa gaire a llarg termini. Manté el contacte amb excompanys de vestidor, està vinculat a l’equip de Barça Legends amb qui té compromisos professionals i voldria tornar a entrenar. “Sento que aquests últims anys he viscut una segona retirada futbolística, ara com a entrenador. Cada vegada estic més involucrat en els meus negocis que és on em guanyo la vida, però encara no m’acostumo a estar en un despatx”, conclou.